Thrombin-receptor antagonist vorapaxar in acute coronary syndromes

Background: Vorapaxar is a new oral protease-activatedreceptor 1 (PAR-1) antagonist that inhibits thrombin-induced platelet activation. Methods: In this multinational, double-blind, randomized trial, we compared vorapaxar with placebo in 12,944 patients who had acute coronary syndromes without ST-segment elevation. The primary end point was a composite of death from cardiovascular causes, myocardial infarction, stroke, recurrent ischemia with rehospitalization, or urgent coronary revascularization. RESULTS: Follow-up in the trial was terminated early after a safety review. After a median follow-up of 502 days (interquartile range, 349 to 667), the primary end point occurred in 1031 of 6473 patients receiving vorapaxar versus 1102 of 6471 patients receiving placebo (KaplanMeier 2-year rate, 18.5% vs. 19.9%; hazard ratio, 0.92; 95% confidence interval [CI], 0.85 to 1.01; P = 0.07). A composite of death from cardiovascular causes, myocardial infarction, or stroke occurred in 822 patients in the vorapaxar group versus 910 in the placebo group (14.7% and 16.4%, respectively; hazard ratio, 0.89; 95% CI, 0.81 to 0.98; P = 0.02). Rates of moderate and severe bleeding were 7.2% in the vorapaxar group and 5.2% in the placebo group (hazard ratio, 1.35; 95% CI, 1.16 to 1.58; P<0.001). Intracranial hemorrhage rates were 1.1% and 0.2%, respectively (hazard ratio, 3.39; 95% CI, 1.78 to 6.45; P<0.001). Rates of nonhemorrhagic adverse events were similar in the two groups. Conclusions: In patients with acute coronary syndromes, the addition of vorapaxar to standard therapy did not significantly reduce the primary composite end point but significantly increased the risk of major bleeding, including intracranial hemorrhage. (Funded by Merck; TRACER ClinicalTrials.gov number, NCT00527943.)

Thrombin-receptor antagonist vorapaxar in acute coronary syndromes

Background: Vorapaxar is a new oral protease-activated-receptor 1 (PAR-1) antagonist that inhibits thrombin-induced platelet activation. Methods: In this multinational, double-blind, randomized trial, we compared vorapaxar with placebo in 12,944 patients who had acute coronary syndromes without ST-segment elevation. The primary end point was a composite of death from cardiovascular causes, myocardial infarction, stroke, recurrent ischemia with rehospitalization, or urgent coronary revascularization. RESULTS: Follow-up in the trial was terminated early after a safety review. After a median follow-up of 502 days (interquartile range, 349 to 667), the primary end point occurred in 1031 of 6473 patients receiving vorapaxar versus 1102 of 6471 patients receiving placebo (Kaplan-Meier 2-year rate, 18.5% vs. 19.9%; hazard ratio, 0.92; 95% confidence interval [CI], 0.85 to 1.01; P = 0.07). A composite of death from cardiovascular causes, myocardial infarction, or stroke occurred in 822 patients in the vorapaxar group versus 910 in the placebo group (14.7% and 16.4%, respectively; hazard ratio, 0.89; 95% CI, 0.81 to 0.98; P = 0.02). Rates of moderate and severe bleeding were 7.2% in the vorapaxar group and 5.2% in the placebo group (hazard ratio, 1.35; 95% CI, 1.16 to 1.58; P<0.001). Intracranial hemorrhage rates were 1.1% and 0.2%, respectively (hazard ratio, 3.39; 95% CI, 1.78 to 6.45; P<0.001). Rates of nonhemorrhagic adverse events were similar in the two groups. Conclusions: In patients with acute coronary syndromes, the addition of vorapaxar to standard therapy did not significantly reduce the primary composite end point but significantly increased the risk of major bleeding, including intracranial hemorrhage. (Funded by Merck; TRACER ClinicalTrials.gov number, NCT00527943.)

Singular integrals on Ahlfors-David regular subsets of the Heisenberg group

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

I si deixem de parlar de preservació digital? Variacions sobre un tema de David Rosenthal, amb un poutpourri final amb la CDLib Orchestra

La preservació digital de la que parla la nostra literatura professional està plena de mites que pensem que s'han d'anar tombant un darrera l'altre, en aquesta presentació us els mencionarem.

La Llengua de l'heroi: notes sobre la llengua del segle XX a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

Estudi comparatiu de les dues traduccions catalanes publicades de David Copperfield de Charles Dickens. La primera de Josep Carner feta l’any 1930 però publicada el 1964 i la segona obra deJoan Sellent del 2003. L’anàlisi mostra que ambdues traduccions, excel·lents, reflecteixen una evolució singular i força accelerada del model de llengua que els traductors fan arribar al seu públic, que és reflex de la complexa història de la llengua catalana del segle xx, que encara s’had’escriure.

Mano a mano con David Roas

El escritor David Roas acaba de publicar su novela La estrategia del koala (Barcelona, Candaya, 2013, 234 pp.). Le pedimos que nos desvele alguno de sus entresijos, y la novela se vuelve aún más sugerente. En alguna de sus respuestas nos parece seguir escuchando a su personaje Marcos Fontana

La (De)construcció de la masculinitat en el teatre de David Mamet

La reflexió efectuada per la teoria contemporania sobre la representació del genere es materialitza d'una manera privilegiada en el teatre. Esta clar que la perforrnativitat intrinseca del fenomen teatral és un espai idoni per qüestionar la construcció de la representació generica. No hi ha dubte que I'especificitat comunicativa del teatre es troba en la «fisicalitat)): I'element corporal té una importancia clau, ja síguí per la presencia física de I'equip actoral i del públic i per la condició efímera (el fet que cap representació no és igual a cap altra). Judith Butler ha escrit sobre el fet que els actes que constitueixen el genere tenen un paral.lelisrne en les actes performatius dels contextos teatrals. La identitat de genere no és una identitat completa, sinó que és una identitat que es construeix, una realització performativa en la qual creiern, i que representem corn si fos una creenca, com si fos una qüestió de fe. Per tant, les possibilitats de transformació del genere es troben en la relació arbitraria d'aquests actes i en la possibilitat d'un altre tipus de repetició (Butler, 1990: 33). L'obra del dramaturg, director, guionista i assagista nord-america David Marnet pot considerar-se una reflexió sobre la construcció de la masculinitat i, de retruc, de les tensions i reptes a que la masculinitat es troba sotmesa en el tornbant de segle. 1. ES

Adaptació cinematogrà fica de la novel·la Cuatro amigos de David Trueba

Aquest treball és una adaptació d'una obra literària a guió cinematogràfic d'un llargmetratge.

La llengua de l’heroi : notes sobre la llengua del segle xx a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

A comparative study of the two published Catalan translations of Charles Dickens’ David Copperfield, the first translated by Josep Carner in 1930 but not published until 1964, and the second by Joan Sellent in 2003. The analysis shows that both translations, magnificent, reflect the unique evolution of the language model that the translators pass on to their readers, an evolution shaped by the complex history of the Catalan language in the 20th century, which is still to be written

David Roas, La estrategia del koala. (Ressenya)

¿Cómo encaja esta última obra del Roas escritor en una trayectoria que parece tan homogénea y definitoria de su estilo como la esbozada más arriba? ¿Se encontrará el lector que se acerque a La estrategia del koala con una nueva exploración de las posibilidades de lo fantástico?

L'impacte de la iconografia musical en les dinà miques socials : David Bowie o el poder social de les imatges musicals

El present treball de recerca posa de relleu que la música és un element fonamental de la configuració de les societats humanes actuals i analitza un cas concret, el de l'artista britànic David Bowie, per il·lustrar els mecanismes pels quals un artista pot convertir-se en una icona i, d'aquesta manera, influir decissivament en la configuració d'elements de l'imaginari social compartit.

Els Hot Five : Louis Armstrong, l'avantguardista

Els objectius d’aquest treball són: reivindicar la faceta de Louis Armstrong com a músic al capdavant de l’avantguarda musical dels anys vint als Estats Units, analitzar les claus per entendre el seu ascens a la fama a partir dels anys trenta i valorar la seva contribució a la història de la música afroamericana. El cos del treball consta de dues parts: la primera, una biografia de l’artista per esbossar el seu context històric i el seu perfil psicològic; i la segona, que és el centre del treball, una anàlisi de les peces Savoy Blues, Cornet Chop Suey i Gully Low Blues, totes elles pertanyents al període dels Hot Five (1925-1929).