177 resultados para Dairy cattle -- Catalonia -- Malla
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Lobjecte del projecte s la construcci duna explotaci de bov de llet al municipi deMalla (Osona) amb una capacitat per 300 vaques.En aquest projecte es dissenya lexplotaci lletera. Aquesta explotaci consta de duesnaus: una nau de producci, amb una capacitat per 324 vaques, amb un annex on hi hala sala despera, la sala de munyir, loficina i la lleteria i una nau de vedelles de recria ivaques eixutes amb una capacitat per 302 animals. Tamb es construir un femer i unafossa de purins
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la University of British Columbia, Canada, entre 2010 i 2012. Primerament es va desenvolupar una escala per mesurar coixeses (amb valors de l1 al 5). Aquesta escala es va utilitzar per estudiar lassociaci entre factors de risc a nivell de granja (disseny de le instal.lacions i maneig) i la prevalencia de coixeses a Nord America. Les dades es van recollir en un total de 40 granges al Nord Est dels E.E.U.U (NE) i 39 a California (CA) . Totes les vaques del group mes productiu es van categoritzar segons la severitat de les coixeses: sanes, coixes i severament coixes. La prevalencia de coixeses en general fou del 55 % a NE i del 31% a CA. La prevalencia de coixeses severes fou del 8% a NE i del 4% a Ca. A NE, les coixeses en general increntaren amb la presencia de serradura als llits i disminuiren en granjes grans, amb major quantitat de llit i acces a pastura. Les coixeses mes severes incrementaren amb la falta dhigiene als llit i amb la presencia de serradura als llits, i disminuiren amb la quantitat de llit proveit, lus de sorra als llits i amb la mida de la granja. A CA, les coixeses en general incrementaren amb la falta dhigiene al llit, i disminuiren amb la mida de la granja, la presencia de terres de goma, lincrement despai als cubicles , lespai a labeuredor i la desinfeccio de les peulles. Les coixeses severes incrementaren amb la falta dhigiene al llit i disminuixen amb la frequencia de neteja del corral. En conclusio, canvis en el maneig i el disseny de les instal.lacions poden ajudar a disminuir la prevalencia de coixeses, tot i que les estrategies a seguir variaran segons la regio.
Projecte de legalitzaci d'una activitat dedicada a l'explotaci ramadera i a la formatgeria artesanal
Resumo:
La integraci en una mateixa activitat d'una explotaci ramadera ecolgica basada en el bestiar cabr de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autctones de formatge de cabra, permet ocupar un nnxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del pas per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mnimes garanties higinico-sanitries dificulten l'avan d'un sector amb molt bones perspectives de futur com s el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabr, que s actualment molt redut en l'mbit Catal. A ms d'aix, les actuals exigncies en el camp del benestar animal aix com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indstries alimentries el compliment d'una srie de requisits, tan de disseny dels locals i de les installacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gesti i funcionament en aquestes matries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, s la legalitzaci d'una activitat, que anomenarem Mas Peirot, S.L., dedicada a l'explotaci ramadera ecolgica de bestiar cabr de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. s important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalitzaci d'una activitat,, tamb s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execuci de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que aix es tracten amb ms detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitaci de dues naus ramaderes actualment en dess, per tal que puguin destinar-se a l'explotaci ramadera de bestiar cabr i a la formatgeria artesanal, projectant-se aix mateix totes les installacions necessries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions ms importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabr s possible obtenir una producci mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16 any, cosa que permetr recuperar la inversi inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i installacions projectades, en un termini de 8 anys i permetr, com s'ha dit, ocupar un nnxol de mercat encara poc explotat per la indstria agroalimentria a Catalunya.
Projecte de legalitzaci d'una activitat dedicada a l'explotaci ramadera i a la formatgeria artesanal
Resumo:
La integraci en una mateixa activitat d'una explotaci ramadera ecolgica basada en el bestiar cabr de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autctones de formatge de cabra, permet ocupar un nnxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del pas per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mnimes garanties higinico-sanitries dificulten l'avan d'un sector amb molt bones perspectives de futur com s el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabr, que s actualment molt redut en l'mbit Catal. A ms d'aix, les actuals exigncies en el camp del benestar animal aix com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indstries alimentries el compliment d'una srie de requisits, tan de disseny dels locals i de les installacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gesti i funcionament en aquestes matries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, s la legalitzaci d'una activitat, que anomenarem Mas Peirot, S.L., dedicada a l'explotaci ramadera ecolgica de bestiar cabr de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. s important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalitzaci d'una activitat,, tamb s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execuci de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que aix es tracten amb ms detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitaci de dues naus ramaderes actualment en dess, per tal que puguin destinar-se a l'explotaci ramadera de bestiar cabr i a la formatgeria artesanal, projectant-se aix mateix totes les installacions necessries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions ms importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabr s possible obtenir una producci mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16 any, cosa que permetr recuperar la inversi inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i installacions projectades, en un termini de 8 anys i permetr, com s'ha dit, ocupar un nnxol de mercat encara poc explotat per la indstria agroalimentria a Catalunya.
Resumo:
L objectiu principal d aquest projecte s el de dissenyar una nova explotaci de bov de llet a lagranja Mas Masdevall, a Olot, comarca de la Garrotxa, provncia de Girona, per tal de traslladar lexplotaci existent a una ubicaci ms allunyada; a ms daquest canvi dubicaci, tamb saugmentar el nombre de vaques de la granja de les 80 originals a una capacitat total de 120 vaques en producci. Aquest projecte planteja la construcci duna nau per a lallotjament de les vaques en producci, una sala de munyir-lleteria, un femer i una fossa de purins. La nau de producci tindr una capacitat per a 120 vaques en producci en llotges individuals, 7 places dinfermeria, 7 per maternitat, 12 vaques eixutes totes en ja de palla, a ms de 51 places per vedelles en ja i un lot de 22 vedelles dentre 16 i 22 mesos en llotges individuals per facilitar la posterior estabulaci durant la producci. Tamb subicaran 14 boxes individuals per els vedells i la recria al costat de la nau. La sala de munyir ser de 2x10 places paralleles a ms de la sala despera i loficina lleteria
Resumo:
Avaluaci de lefecte del tipus de trfic imposat a les vaques lleteres en sistemes de munyida automtica sobre la freqncia de munyida,les necessitats dalimentaci, el comportament alimentari i la producci i composici dela llet
Resumo:
L'objectiu del projecte s la construcci d'una granja de bov de llet a la regi del Rif oriental, concretament al municipi de Nador (Nord Est del Marroc). A la granja es construiran sis naus, les quals comptaran amb les dependncies necessries per al desenvolupament de l'activitat, amb una superfcie construda total de 18.105 m. Aquestes naus seran equipades amb les installacions, maquinria i equips necessaris per al correcte desenvolupament de l'activitat. Es tracta duna installaci de 1000 vaques adultes per a la producci de llet tenint per aix la recria necessria
Resumo:
Recent trends in technology transfer show an intensification of spin-off creation as a modality of university research commercialisation, complementary to the conventional ones, contract research and licensing. In this paper we analyse the evolution, objectives, resources and activities of a specialised unit Technological Trampoline (TT) - in charge of new venture creation at the University of Girona (Catalonia-Spain). Based on two theoretical frameworks, Resource-based-view and Institutional Theory, we adopt a multi-dimensional approach to study the strategy of spinning-off new ventures at the University of Girona in terms of resources and activities, how this process is organised and if the outputs fit with this UdGs objectives and the local environment. Our main contribution is an in-depth analysis of the spin-off creation unit with special emphasis on its variety of resources and activities. The results have a series of implications and recommendations at both university and TT level.
Resumo:
The spread of milk consumption was a significant change in the diet of Europeans, however it is one that has not been greatly studied with regard to the populations of Mediterranean Europe. In this article we shall analyse the ain circumstances that conditioned that process in Catalonia between the middle of the 19th century and 1936. In our study we shall argue that the consumption of milk in this area was only relevant in the 19th century in situations of illness or old age, and that it subsequently increased and acquired a new significance as a result of various factors. In particular, we shall emphasise: (a) the scientific advances in microbiology and nutrition, (b) the activities carried out by doctors and various public institutions to promote the consumption of fresh milk, and (c) the technological innovations in the milk producing sector. In Appendix 1 we show two maps representing the main territorial references that we shall mention.
Resumo:
A sample of about 70 young bulls of each of ten beef cattle breeds reared in their typical production systems has been studied regarding growth and carcass quality traits. Breeds included were Asturiana de los Valles (AV), Asturiana de la Montaa (AM), Avilea-Negra Ibrica (A-NI), Bruna dels Pirineus (BP), Morucha (Mo), Pirenaica (Pi) and Retinta (Re) from Spain, and Aubrac (Au), Gasconne (Ga) and Salers (Sal) from France. There existed large differences between breeds and also within breeds. AV and Pi were the breeds with more muscle and less fat, whereas A-NI, Mo and Re were in the opposite side. BP and AM occupied an intermediate position. This allows to classify the Spanish breeds in three groups: AV and Pi would belong to the group of late maturity, A-NI, Mo and Re, would be early maturing breeds, whereas BP and AM, despite the small size of the last, will be of intermediate maturity. In the French populations, Au was the breed with the highest carcass weight and Ga exhibited the lowest. Sal occupied an intermediate position, showing the longer and thinner thigh. In a wide range of carcass weight, the general relationships among carcass traits have been confirmed. Animals with the better conformation were also the leaner and longer carcasses tended to be lowly associated with a poorer conformation and fatter carcasses. Bone content was clearly opposed to carcass conformation and muscle content and was associated with longer carcasses
Resumo:
A sample of about 70 young bulls of each of ten beef cattle breeds reared in their typical production systems has been characterised with respect to meat quality traits. Breeds included were Asturiana de los Valles, Asturiana de la Montaa, Avilea-Negra Ibrica, Bruna dels Pirineus, Morucha, Pirenaica and Retinta from Spain, and Aubrac, Gasconne and Salers from France. As was previously showed regarding carcass traits, there exist large differences both between and within breed systems. In general, rustic breeds tended to present darker and redder meats with higher haematin contents, whereas less precocious and more specialised breeds showed brighter meats with bigger water losses. Protein content was similar, whereas intramuscular fat presented the larger variations both between and within breeds. ICDH content was higher in the more rustic breeds, showing the predominantly oxidative character of their fibres. Texture measurements showed in general large within breed-system variations, the differences between breeds being less evident. Within breed-system, daily gain weight was positively associated with brighter and tender meats. In the range studied, increasing slaughter weight within breed did not have influence on meat quality. Conformation was related to lower water holding capacity and less dry matter and intramuscular fat, as well as to a lower haematin content giving brighter meats. The increase in fatness scores was related to an augment of toughness in meat specialised breeds, although in Avilea-Negra Ibrica breed fatness carcasses were related to more tender meats. Redness parameter a* was positively related to fatter animals and opposed to conformation, the opposite being true for the L* (lightness) parameter. There was a small trend of fatter carcasses to be related to oxidative fibres, whereas the muscular fibres of the more conformed carcasses were more glycolytic. Texture measurements maximum load, maximum stress and toughness were very closely related. Shear force was opposed to tenderness. Losses at cooking were opposed to juiciness, but only in the Spanish breeds. No consistent trends regarding relationships between carcass characteristics and tenderness could be observed. Overall acceptability was primarily related with tenderness and flavour, and later on juiciness.
Resumo:
In this note we quantify to what extent indirect taxation influences and distorts prices. To do so we use the networked accounting structure of the most recent input-output table of Catalonia, an autonomous region of Spain, to model price formation. The role of indirect taxation is considered both from a classical value perspective and a more neoclassical flavoured one. We show that they would yield equivalent results under some basic premises. The neoclassical perspective, however, offers a bit more flexibility to distinguish among different tax figures and hence provide a clearer disaggregate picture of how an indirect tax ends up affecting, and by how much, the cost structure.
Why Catalonia will see its energy metabolism increase in the near future: an application of MuSIASEM
Resumo:
This paper applies the so-called Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) to the economy of the Spanish region of Catalonia. By applying Georgescu-Roegen's fund-flow model, it arrives at the conclusion that within a context of the end of cheap oil, the current development model based on the growth of low productivity sectors such as services and construction must change. The change is needed not only because of the increasing scarcity of affordable energy carriers, or because of the increasing environmental impact that the present development represents, but also because of an ageing population that demands labour productivity gains. This will imply industry requiring more energy consumption per worker in order to increase its productivity, and therefore its competitiveness. Thus, we conclude that energy intensity, and exosomatic energy metabolism of Catalonia will increase dramatically in the near future unless major conservation efforts are implemented in both the household and transport sectors.
