Proposta de pla bàsic del Centre d'Interpretació Terres de Frontera de Valls de Valira

El Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ajuntament de Valls de Valira van posar-se d’acord per rehabilitar i convertir les antigues escoles del poble d’Os de Civís en el futur CITF, el qual entrarà en funcionament l’any 2009. Aquest equipament cultural “es centrarà en l’estudi i difusió de les temàtiques relacionades amb el fet fronterer al llarg de la història, actualment i en el futur”, contribuint a fer comprendre el present amb perspectiva històrica en una zona on hi manquen aquests tipus d’equipament. És precisament aquí on es situa aquest projecte ja què serveix al PNAP com a eina pel desenvolupament del centre, i també s’ha d’utilitzar de guió, tan pel que fa al seu contingut expositiu com al disseny museològic en el futur projecte d’execució de l’equipament.

ETIKETAGGER: herramienta para el etiquetaje de secuencias de imágenes

La adaptación del reconocimiento de objetos sobre la robótica móvil requiere un enfoque y nuevas aplicaciones que optimicen el entrenamiento de los robots para obtener resultados satisfactorios. Es conocido que el proceso de entrenamiento es largo y tedioso, donde la intervención humana es absolutamente necesaria para supervisar el comportamiento del robot y la dirección hacia los objetivos. Es por esta razón que se ha desarrollado una herramienta que reduce notablemente el esfuerzo humano que se debe hacer para esta supervisión, automatizando el proceso necesario para obtener una evaluación de resultados, y minimizando el tiempo que se malgasta debido a errores humanos o falta de infraestructuras.

Aspects of Iwasawa theory over function fields

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

Fractures pèlviques: quina classificació prediu millor la inestabilitat hemodinàmica

Les fractures de pelvis en el context del pacient politraumàtic amb freqüència s’acompanyen d’altres lesions, que en conjunt poden generar una situació de inestabilitat hemodinàmica. En el nostre estudi, retrospectiu sobre 100 fractures de pelvis en pacients politraumàtics atesos al Hospital Vall d’Hebron en un període de tres anys, hem volgut valorar quina classificació de fractures de pelvis (Tile/Young-Burgess) ens prediu millor la inestabilitat hemodinàmica. No s’han observat diferències estadísticament significatives entre les dues classificacions, en relació a la inestabilitat hemodinàmica. Per tant, el patró de fractura no ens útil per a predir la inestabilitat hemodinàmica.

Les Vies verdes del Vallès

En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat

Variable Very-High-Energy Gamma-Ray Emission from the Microquasar LS I +61 303

Microquasars are binary star systems with relativistic radio-emitting jets. They are potential sources of cosmic rays and can be used to elucidate the physics of relativistic jets. We report the detection of variable gamma-ray emission above 100 gigaelectron volts from the microquasar LS I 61 + 303. Six orbital cycles were recorded. Several detections occur at a similar orbital phase, which suggests that the emission is periodic. The strongest gamma-ray emission is not observed when the two stars are closest to one another, implying a strong orbital modulation of the emission or absorption processes.

Sobre els trets distintius dels sòls mediterranis

En aquest article es revisen els components de la fertilitat dels sòls mediterramis i es discuteix les seves característiques generals, així com la suposada oligotrofia que sovint se'ls ha atribuït. La tipologia d'aquests sòls i els cicles del N i P presenten alguns trets comuns que vénen determinats per trobar-se en n règim de clima mediterrani, tanmateix existeixen diferències remarcables que es relacionen, sobretot, amb el tipus de roca mare i que expliquen les diferències sovint atribuïdes als sòls de les cinc regions mediterrànies

Datos sobre la variabilidad de algunos parámetros ecológicos en cuatro comunidades nitrófilas barcelonesas

Se estudian cuatro comunidades ruderales de los alrededores de Barcelona (Chenopodietum muralis, Silybo-Urticetum, Carduo-Hordeetum eInulo-Oryzopsietum) desde una perspectiva fitosociológica (inventarios florísticos, espectros de familias, distribución fitogeografica y formas vitales) y edafológica (analisis de parametros físico-químicos del suelo, con especial énfasis en las formas minerales de nitrogeno). Los resultados ponen de manifiesto la variabilidad de hábitats y composición florística de estas comunidades. Por otra parte, las bajas acumulaciones de diferentes formas de N mineral no parecen confirmar su pretendida nitrofilia.

Sobre els trets distintius dels sòls mediterranis

En aquest article es revisen els components de la fertilitat dels sòls mediterramis i es discuteix les seves característiques generals, així com la suposada oligotrofia que sovint se'ls ha atribuït. La tipologia d'aquests sòls i els cicles del N i P presenten alguns trets comuns que vénen determinats per trobar-se en n règim de clima mediterrani, tanmateix existeixen diferències remarcables que es relacionen, sobretot, amb el tipus de roca mare i que expliquen les diferències sovint atribuïdes als sòls de les cinc regions mediterrànies

Ansiedad y depresión en parejas que incian un tratamiento de fecundación in vitro (FIV): rol de las estrategias de afrontamiento

Living with infertility and its emotional impact in couples has been frequently investigated. The objective of the present study was to establish in couples that initiate an IVF treatment:(1) their coping profile, anxiety level (State-anxiety; Trait-anxiety) and depression symptomatology;(2) the explanatory power of coping strategies over anxiety and depression levels, depending on gender. Method: we used a transversal study with 92 couples that begun an IVF treatment in the Assisted Reproduction Unit of the Hospital Clinic. All of them respond to the Spanish adaptation of the CRI-A, the STAI and the BDI-I. Results: the IVF population in comparison to the normal sample use less coping strategies and presents lower levels of anxiety and depression. Women IVF in comparison with man employ further avoidance strategies and present a higher score in depression and state-anxiety. Even when some exceptions exist, anxiety and depression levels are not well explained by coping strategies. Conclusions: It has been shown that the use of coping strategies on the IVF population are lower than in normative sample. Most of the couples present low anxiety (state / trait) and depression levels, and just a low percentage present scores that can require clinical attention. Key words: Infertility / IVF / Coping strategies / State anxiety / Trait anxiety / depression.

La concepció política de la mediació cultural

La mediació cultural és una figura institucionalitzada a Quebec, però força desconeguda a Catalunya. A través de les pràctiques culturals busca fomentar una participació civíca ciutadana, millorar la cohesió social i el risc d'exclusió. Aquest treball investiga la mediació cultural des d'una perspectiva política, defensant que hi ha tres formes de percebre un acte de mediació. Metodològicament, s'analitzen pràctiques de mediació cultural a Montreal utilitzant com a marc interpretatiu tres models de ciutadania: liberal, comunitarista i republicà.

Actitudes punitivas : diferentes preguntas, diferentes respuestas

El tema del populismo punitivo es uno de los temas más estudiados por la criminología del siglo XXI. Encontramos en la literatura autores que ponen de manifiesto el aumento del punitivismo por parte de la sociedad así como autores que defienden que estefenómeno podría considerarse un “mito”. Una de las posibles razones por las que se encuentran resultados divergentes en la investigación criminológica es la diversidad de métodos utilizados para averiguar la opinión de los ciudadanos sobre las penas y elsistema de justicia penal. La idea es que diferentes tipos de preguntas plasman diferentes tipos de opiniones. En concreto, una de las razones aportadas por la investigación es que cuanto menos información contextual se aporta en una pregunta más punitivismo se observa, en comparación con preguntas realizadas mediante la llamada “técnica del caso escenario” en la que sí se aporta información contextual. El objetivo de este trabajo es ver cuánta es la diferencia de opinión acerca de las penas de prisión en España entre un cuestionario con preguntas abstractas y un cuestionario con preguntas concretas, realizados a dos grupos equivalentes. Los resultados de esta investigación corroboran que cuanto menos información se aporta al encuestado el punitivismo observado es mayor.

Estudi sobre assetjament sexual a la Universitat Pompeu Fabra

La present investigació té com a objectiu analitzar la dimensió d’assetjament sexual en el àmbit de la Universitat Pompeu Fabra. Per poder valorar-ho, s’ha creat una enquesta per analitzar aquest fenomen dirigida exclusivament a la població de la universitat. La investigació es divideix en tres apartats diferents. El primer, pretén valorar la percepció dels membres de la Universitat Pompeu Fabra en relació a l’assetjament sexual. El segon, veure si es produeix assetjament dins de la Universitat. Per últim, es vol valorar la opinió de la població en relació a la implementació d’un mecanisme per atendre a les víctimes d’assetjament sexual.

L"herbari de la Institució Catalana d"Història Natural.

El herbario de la Institució Catalana d"Història Natural En este trabajo presentamos un estudio sobre el herbario de la Institució Catalana d"Història Natural. Mostramos estadísticas sobre los recolectores, los años y las localidades de recolección, las familias y los grupos taxonómicos representados, así como un listado de pliegos tipo y otros ejemplares de interés taxonómico. El herbario consta, actualmente, de 1.202 pliegos. Está constituido, casi en su totalidad, por plantas cedidas por la familia de Frederic Trèmols y por parte de la exsiccata «Plantes d"Espagne» del hermano Sennen. Los materiales proceden principalmente de Cataluña (532 pliegos, un 44 %), del resto del Estado Español (218, un 18 %) y del continente europeo (125, un 10 %), e incluyen una proporción de crucíferas poco habitual en nuestros herbarios (253, un 21 %). Por otra parte, de los 112 pliegos tipos presentes en el herbario, muy pocos taxones son reconocidos en floras actuales, como la Achillea millefolium L. subsp. ceretanica (Sennen) O. Bolòs & Vigo o el Eryngium × chevalieri Sennen. Sin embargo, el interés científico de esta colección resulta limitado, dado que una gran parte de los pliegos son duplicados de otras colecciones depositadas también en el Instituto Botánico de Barcelona.

Estudios sobre el herbario Trèmols del Instituto Botánico de Barcelona (BC-Trèmols)

Desde principios de 2011 se lleva a cabo el estudio, acondicionamiento e informatización del herbario Trèmols, una de las colecciones históricas del Instituto Botánico de Barcelona formada durante el último tercio del siglo XIX, la cual alberga más de 9.000 pliegos. En este trabajo presentamos un breve apunte histórico sobre el herbario y su autor, así como una primera caracterización de la colección a partir de los materiales ya informatizados (los 12 primeros volúmenes). El principal interés de esta colección radica en las plantas obtenidas por intercambio, de procedencia geográfica muy variada, que permiten considerarla como uno de los primeros herbarios europeos que se formaron en Cataluña.