Estudio retrospectivo sobre cambios en la morfología corneal tras crosslinking

S'ha realitzat un estudi retrospectiu de 41 casos clínics de queratocon mesurant les variables abans i després de la intervenció (al primer mes postoperatori, als 3 mesos i als 6 mesos). El crosslinking corneal amb riboflavina i radiació ultraviolada sembla ser un procediment segur i efectiu, que ha assenyalat la parada a la progressió del queratocon, una reducció, encara que no estadísticament significativa de la curvatura corneal, de l'equivalent esfèric i de l'astigmatisme en ulleres a pacients que prèviament havien manifestat una progressió del queratocon. Conclusions que podem treure d'aquest estudi: 1) Es pot esperar una mínima millora de l'agudesa visual o una detecció la pèrdua d'aquesta en els casos de queratocon progressiu. Encara que aquesta millora no va ser estadísticament significativa. 2) No es demostra que el crosslinking freni la progressió del queratocon, però sí observem un augment de les mitjanes dels valors que ens indiquen el grau de duresa corneal comparant els valors abans de la intervenció, i als 3 i 6 mesos, encara que no hagi diferència estadísticament significativa. Podem constatar que el Crosslinking és una tècnica més que podem emprar en el tractament del queratocon. Possiblement el seu efecte en la visió no serà molt apreciable, però davant de casos amb alt risc de progressió pot ser factible el seu ús ja que no té efectes secundaris d'importància.

Fenilefrina intracamerular en el síndrome del iris flácido intraoperatorio

La incidència d’hipertròfia benigna de pròstata és aproximadament d’un 50 % en pacients majors de 50 anys. La Tamsulosina és el medicament més prescrit per aquesta dolència i la principal causa del síndrome d’iris flàccid intraoperatori a la cirurgia de cataractes. Els nostres dos estudis han sigut; per una banda, avaluar la toxicitat corneal i afectació cardíaca de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte la pauta de dilatació tòpica estàndard al nostre centre, i per l’altra, comparar l’ efectivitat i diferència al recompte endotelial de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte a una altra concentració del 1,66 %, mesurant els seus efectes en diverses variables.

Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia

Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74.6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127.6 mesos i 124.1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.

Estudio comparativo entre microscopía confocal y microscopía especular en la valoración del endotelio en córneas con distrofia de Fuchs

La distròfia endotelial de Fuchs es caracteritza per la formació de guttas endotelials i en estadis avançats pot induir edema corneal i pèrdua d’agudesa visual. A diferència del microscopi especular, el microscopi confocal té un disseny que permet evitar la llum aberrant causada per l’edema corneal o opacitats estromals. Comparant ambdues probes en la valoració de l’endoteli corneal en pacients amb distròfia de Fuchs, s’observa millor qualitat d’imatge per microscòpia confocal tot i que no es podia valorar la fiabilitat de l’esmentada proba en la determinació de la densitat cel•lular endotelial en les còrnies afectades.

Characteristics of the cornea and ocular surface in patients with congenital aniridia

We performed complete eye exams on 50 eyes in 25 patients with congenital aniridia. Factors such as age, history of ocular surgery, dry eye score and aesthesiometry results correlated with the degree of aniridia-related keratopathy. Schirmer’s test I in 86.8%, Schirmer’s test II in 94.4% and TFBUT in 83.3% of cases were all normal. Corneal staining was altered in 54.2%, and conjunctival staining was altered in 45.7%. The tear ferning pattern was abnormal in 80%. Conjunctival metaplasia was present in 76.9%.Corneal endothelial cell density was normal. Ultrasonic pachymetry was higher than average in all eyes examined.

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Magnesium hydrogen breath test using end-expiratory sampling to assess achlorhydria in pernicious anaemia patients

A modified magnesium hydrogen breath test, using end expiratory breath sampling, is described to investigate achlorhydria. The efficacy of this test in the diagnostic investigation of pernicious anaemia was compared with that of serum pepsinogen I. Twenty one patients with pernicious anaemia--that is, patients with achlorhydria--and 22 with healed duodenal ulcer and normal chlorhydria were studied. Magnesium hydrogen breath test, serum pepsinogen I, serum gastrin, and standard gastric acid secretory tests were performed in all subjects. The mean (SEM) hydrogen peak value was lower in patients with pernicious anaemia than in the duodenal ulcer group (21.7 (1.9) v 71.3 (5.2) ppm; p = 0.00005). The hydrogen peak value had a 95.2% sensitivity and a 100% specificity to detect pentagastrin resistant achlorhydria. Mean serum pepsinogen I concentrations were also significantly lower in patients with pernicious anaemia than in the duodenal ulcer group (10.7 (2.7) v 123.6 (11.8) micrograms/l p = 0.00005). Sensitivity and specificity to detect pernicious anaemia were both 100% for pepsinogen I. It is concluded that this modified magnesium hydrogen breath test is a simple, noninvasive, cost effective, and accurate method to assess achlorhydria and may be useful in the diagnostic investigation of patients with suspected pernicious anaemia.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Effect of supplementation with MgCO3 and L-tryptophan on the welfare and on the carcass and meat quality of two halothane pig genotypes (NN and nn)

Sixty-one animals with different Halothane genes (homozygous halothane positive, n=34; and homozygous halothane negative, n=27) were fed with three diets (controlgroup, with no supplement; magnesium (Mg) group with 1.28g MgCO3/kg and tryptophan (Trp) group with 5g L-Trp/kg) during the last 5 days before slaughter. Animals were submitted to minimal stress ante mortem conditions. Pig behaviour was recorded at the experimental farm, raceway to the CO2 stunning system and during the stunning period. Corneal reflexes were recorded after stunning as well. There were no differences in feed intake among diets (p>0.05) during the 5 days of treatment. Thehalothane positive (nn) group had lower intake than the halothane negative (NN) group(p<0.01). The behaviour of the pigs in the raceway did not differ (p>0.05) among treatments or halothane genotype. A significant (p<0.001) interaction diet*halothane was found in the time to appear the first retreat attempt during the exposure to the CO2 system. In the nn group, the time of performing the first retreat attempt was later in the Mg (p<0.05) than the Control group. Moreover, in the Mg group, the nn had a later (p<0.05) first retreat attempt than the NN. Thus, Mg supplementation could have a positive effect on welfare of nn pigs. The nn had a lower proportion of animals thatshowed corneal reflexes after stunning than NN, indicating a higher effectiveness of thestunning method in nn pigs. Neither Mg nor Trp affected carcass quality and meat quality parameters, although significant differences were found between genotypes

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria

Targeted vs. standard treatment against Helicobacter pylori: safety assessment clinical trial

Helicobacter pylori (H. pylori) is a gram negative bacteria that represents a considerable global burden in the world and is related to many gastrointestinal diseases (peptic ulcer, gastric MALT lymphoma or gastric cancer). Currently the triple standard therapy is less used as there is an increase of the clarithromycin resistance. Therefore patients have to receive several lines of treatment with the consequence of adverse events and the possibility to interrupt the treatment. This is why the main objective is to determine if making a culture and antibiogram to do a targeted treatment cause less adverse events with the same eradication than making an empirical treatment to eradicate H. pylori. The secondary objective is to determine the prevalence of resistance to clarithromycin in the province of GironaThis is a multicentre clinical trial without blinding; patients are selected by non-probabilistic sampling, with a total sample of 868 patients randomized in two equal groups of 434 patients in each group. The study will last 2 years. The endpoints will be to evaluate the adverse events and eradication of each group of patients. Also it will be evaluated the resistance to clarithromycin

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.