The structure of Mediterranean rocky reef ecosystems across environmental and human gradients, and conservation implications

Historical exploitation of the Mediterranean Sea and the absence of rigorous baselines makes it difficult to evaluate the current health of the marine ecosystems and the efficacy of conservation actions at the ecosystem level. Here we establish the first current baseline and gradient of ecosystem structure of nearshore rocky reefs at the Mediterranean scale. We conducted underwater surveys in 14 marine protected areas and 18 open access sites across the Mediterranean, and across a 31-fold range of fish biomass (from 3.8 to 118 g m22). Our data showed remarkable variation in the structure of rocky reef ecosystems. Multivariate analysis showed three alternative community states: (1) large fish biomass and reefs dominated by non-canopy algae, (2) lower fish biomass but abundant native algal canopies and suspension feeders, and (3) low fish biomass and extensive barrens, with areas covered by turf algae. Our results suggest that the healthiest shallow rocky reef ecosystems in the Mediterranean have both large fish and algal biomass. Protection level and primary production were the only variables significantly correlated to community biomass structure. Fish biomass was significantly larger in well-enforced no-take marine reserves, but there were no significant differences between multi-use marine protected areas (which allow some fishing) and open access areas at the regional scale. The gradients reported here represent a trajectory of degradation that can be used to assess the health of any similar habitat in the Mediterranean, and to evaluate the efficacy of marine protected areas.

Poblacions marginals: valor en conservació

Les poblacions de plantes a l'extrem/perifèria de llur àrea de distribució han rebut diversa atenció per la seva vulnerabilitat o per la seva diferenciació genètica més o menys marcada. Tres articles recents sobre espècies de la nostra flora (Cypripedium calceolus, Cyclamen balearicum o Dichoropetalum schottii) aporten noves dades per a interpretar correctament aquestes poblacions extremes.

2010, Any Internacional de la Biodiversitat

El Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD) de les Nacions Unides ha declarat l'any 2010 com a Any Internacional de la Biodiversitat. Durant tot l'any se succeiran activitats de tota mena per difondre la problemàtica de la necessitat de preservar la diversitat biològica i estimular l'adopció de mesures per a aconseguir¿ne la conservació efectiva.

Vacances a la costa

Les vacances d'estiu ens posen en contacte directe amb el territori més afectat per l'explotació turística i ens permeten comprovar, de primera mà, la pressió a què es veuen sotmesos els hàbitats i les espècies en zones sobrefreqüentades. El litoral és un dels indrets on aquesta pressió és més intensa i on la transformació del territori ha estat més notable en el darrer segle.

Flora Valentina, una joia

Donem a conèixer la publicació del primer volum (2011) de Flora Valentina, la nova flora del País Valencià, dirigida per Gonzalo Mateo, Benito Crespo i Emili Laguna (Notícia BioC 27/6/2011). Ara tenim ocasió d¿oferir una recensió i una opinió més detallades sobre aquesta excel·lent obra. Mateo, G., M.B. Crespo and E. Laguna (2011). Flora Valentina, vol. I. Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient, València.

La llei catalana de biodiversitat, ara sí (1)

S'ha posat a informació pública l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, esperada des de fa força anys i que ha de ser el marc general de tota l'activitat de conservació i gestió de la diversitat biològica en el futur del nostre país. A continuació se n'analitza el contingut i els aspectes més rellevants en conservació de la flora. Fa pocs dies que s'ha publicat al DOGC núm. 5624, de 7 de maig de 2010, l'Anunci d'informació pública de l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural perquè es puguin efectuar les al·legacions oportunes durant el període de 15 dies des de l'endemà de la seva publicació al DOGC, és a dir, fins al dia 22 de maig.

La llei catalana de biodiversitat, ara sí (2)

S'ha posat a informació pública l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, esperada des de fa força anys i que ha de ser el marc general de tota l'activitat de conservació i gestió de la diversitat biològica en el futur del nostre país. A la segona part de l'article s¿analitzen els títols finals de la Llei i, en la tercera, el tractament que hi rep la flora, així com les conseqüències pràctiques que se¿n derivaran.

La llei catalana de biodiversitat, ara sí (i 3)

S'ha posat a informació pública l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, esperada des de fa força anys i que ha de ser el marc general de tota l'activitat de conservació i gestió de la diversitat biològica en el futur del nostre país. A la tercera part de l'article s'analitza el tractament que hi rep la flora, així com les conseqüències pràctiques que se'n derivaran.

Corniol dels Ports

AQUILEGIA PAUI FONT QUER IN TREB. MUS. CI NAT. BARCELONA SER. BOT. Nº3, 198 (1920) - Tàxon sobre el qual el BioC ha començat a treballar recentment i que forma part dels objectius del projecte de recerca CGL2007¿60475. Part de les informacions incorporades són encara inèdites o en curs de tractament.

Conservació concertada de flora i de monuments històrics - Comentari

Cerca de Jaca, en las paredes del monasterio de San Juan de la Peña vive un endemismo,Petrocoptis hispanica, que se vio amenazado con motivo de unas obras de restauración que sehicieron hace bastantes años. Entonces, la intervención del instituto Pirenaico de Ecología con el Dr.Montserrat a la cabeza permitieron conservar buena parte de la población, aunque si visitas elmonasterio todavía puede verse la parte de la fachada que fue limpiada.

Esperó de muntanya

DELPHINIUM MONTANUM DC. IN LAM. & DC., FL. FR. 5: 641 (1815) - L'esperó de muntanya(Delphinium montanum, Ranunculaceae) és una espècie perenne, tetraploide, endèmica delsPirineus orientals, restringida a 9 poblacions (3 de les quals no s¿han tornat a trobar recentment) iamenaçada (vulnerable [VU] segons criteris de la UICN de 2001). Tàxon objecte d¿estudi per l¿equipdel BioC des de fa uns 25 anys, des del punt de vista taxonòmic (Blanché, 1991), de biologiareproductiva i diversitat genètica (Bosch, 1999; Simon et al., 2001) i de l¿origen de la tetraploïdia(López-Pujol et al., 2007). Ha format part de diversos projectes de recerca entre els quals destacaConservación de la biodiversidad en zonas sometidas a impacto del sector turístico y fragmentaciónde poblaciones. Bases para la gestión de especies amenazadas, finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d'Educació i Ciència.

Eurovegas: col·lisió de drets?

Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre el projecte de construcció d¿Eurovegas, un macro-complex lúdic (joc, hostaleria, residencial) al delta delLlobregat. A més del vessant econòmic i social, mereix també una mirada des del punt de vistaambiental.

Prioritats de recerca

Ha estat publicat recentment a Conservation Biology (2009) el dossier sobre prioritats de recerca en Biologia de la Conservació que duu per títol Priorities for Policy-Relevant Conservation Research:a View from SCB Regional Sections. Una lectura del seu contingut pot oferir-nos algunes orientacions sobre el futur desenvolupament de la ciència de la conservació a casa nostra.