Between specialization and globalization. The marketing of agrarian products and its environmental impacts seen from a historical perspective: the province of Barcelona in the mid-nineteenth century

Ecological economics has five good reasons to consider that economic globalisation, spurred by commercial and financial fluxes, to be one of the main driving forces responsible for causing environmental degradation to our planet. The first, is the energy consumption and the socio-environmental impacts which long-distance haulage entails. The second, is the ever-increasing flow of goods to far-away destinations which renders their recycling practically impossible. This is particularly significant, because it prevents the metabolic lock of the nutrients present in food and other agrarian products from taking place. The third, is that the high degree of specialization attained in agriculture, forestry, cattle, mining and industry in each region, generates deleterious effects not only on the eco-landscape structure of the uses of the soil, but on the capability to provide habitat and environmental functions to maintain biodiversity as well

Environmental Tax on Products and Services Based on Their Carbon Footprint: A Case Study of the Pulp and Paper Sector

The main aim of this work is to define an environmental tax on products and services based on their carbon footprint. We examine the relevance of conventional life cycle analysis (LCA) and environmentally extended input-output analysis (EIO) as methodological tools to identify emission intensities of products and services on which the tax is based. The short-term price effects of the tax and the policy implications of considering non-GHG are also analyzed. The results from the specific case study on pulp production show that the environmental tax rate based on the LCA approach (1,8%) is higher than both EIO approaches (0,8% for product and 1,4% for industry approach), but they are comparable. Even though LCA is more product specific and provides detailed analysis, EIO would be the more relevant approach to apply economy wide environmental tax. When the environmental tax considers non-GHG emissions instead of only CO2, sectors such as agriculture, mining of coal and extraction of peat, and food exhibit higher environmental tax and price effects. Therefore, it is worthwhile for policy makers to pay attention on the implication of considering only CO2 tax or GHG emissions tax in order for such a policy measure to be effective and meaningful. Keywords: Environmental tax; Life cycle analysis; Environmental input-output analysis.

On spectral approximation, Folner sequences and crossed products

In this article we review first some of the possibilities in which the notions of Fo lner sequences and quasidiagonality have been applied to spectral approximation problems. We construct then a canonical Fo lner sequence for the crossed product of a concrete C* -algebra and a discrete amenable group. We apply our results to the rotation algebra (which contains interesting operators like almost Mathieu operators or periodic magnetic Schrödinger operators on graphs) and the C* -algebra generated by bounded Jacobi operators.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

Heterogeneous products and tests for an appropriate aggregation level considering different qualities: evidence from fresh hake at Barcelona’s wholesale market

[cat] Aquest estudi destaca la importància de considerar un nivell d’agregació adequat en els anàlisis de demanda, ja que treballar utilitzant un nivell d’agregació inadequat pot donar lloc a estimacions esbiaixades. Aquest fet es mostra a través de l’anàlisi de diferents productes de lluç fresc comercialitzats a Mercabarna, el mercat majorista de Barcelona. La literatura sobre la demanda de peix tracta al lluç com un únic producte i espècie. No obstant això, en el mercat espanyol, es comercialitzen molts peixos com a lluç, els quals mostren comportaments molt diferents (des de béns inferiors fins a béns de luxe). Els resultats obtinguts, en concordança amb les observacions empíriques, demostren que l’anàlisi s’ha de realitzar amb un major grau de detall que a nivell d’espècie. Això qüestiona els resultats d’anteriors estudis de demanda i la majoria de les bases de dades, on l’observació del nivell d’agregació adequat dels productes no es té en compte.

Heterogeneous products and tests for an appropriate aggregation level considering different qualities: evidence from fresh hake at Barcelona’s wholesale market

[cat] Aquest estudi destaca la importància de considerar un nivell d’agregació adequat en els anàlisis de demanda, ja que treballar utilitzant un nivell d’agregació inadequat pot donar lloc a estimacions esbiaixades. Aquest fet es mostra a través de l’anàlisi de diferents productes de lluç fresc comercialitzats a Mercabarna, el mercat majorista de Barcelona. La literatura sobre la demanda de peix tracta al lluç com un únic producte i espècie. No obstant això, en el mercat espanyol, es comercialitzen molts peixos com a lluç, els quals mostren comportaments molt diferents (des de béns inferiors fins a béns de luxe). Els resultats obtinguts, en concordança amb les observacions empíriques, demostren que l’anàlisi s’ha de realitzar amb un major grau de detall que a nivell d’espècie. Això qüestiona els resultats d’anteriors estudis de demanda i la majoria de les bases de dades, on l’observació del nivell d’agregació adequat dels productes no es té en compte.