El biaix social de les elits polítiques catalanes. El cas dels Governs de la Generalitat (1999 ¿ 2003 ¿ 2006 ¿ 2010)

Després de 30 anys de la restauració de la Generalitat es desconeix gairebé tot del perfil social de l¿elit política Governamental catalana, aquest Treball fa una aproximació inicial al tema a partir dels últims quatre Governs de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres presenten biaix social respecte la població d¿acord amb el model d¿aglutinació de les elits polítiques, tot i això el model de Desproporció Social Creixent només es valida respecte el gènere. El seu perfil és el d¿un home, de més edat que la mitjana, nascut a Catalunya, amb la carrera prèvia desenvolupada a Barcelona ciutat, amb una formació molt per sobre de la mitjana i de professió economista. Aquest perfil no és exactament el mateix que el dels Parlamentaris regionals espanyols, les diferències es centren l¿edat i la professió mentre que el gènere, l¿origen i el nivell de formació coincideixen. S¿observa també que els Governs d¿esquerra-centre esquerra presenten un percentatge lleugerament superior de dones que la resta, els membres vinculats amb PANE són més joves, incorporen menys dones, menys immigrants interiors, menys educadors i no presenten credencials educatives sensiblement diferents del membres vinculats a partits d¿àmbit estatal.

Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres

El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que s’ha assumit que els governs d’aquest signe no tenen per què ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest capítol se situa dins la més absoluta normalitat europea, aquest tipus d’aliances han esdevingut moneda corrent. Manejant l’utillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influït en la formació del denominat govern catalanista i d’esquerres (2003-2006), examinant la intervenció de les regles del joc del marc institucional, factors exògens com els media o els agents socials i econòmics, a més d’analitzar els processos de formació (negociació, document programàtic, protocols d’actuació), a més d’avaluar les conseqüències per als partits i el sistema polític en general.

The antecedents and innovation consequences of organizational search: empirical evidence for Spain

This paper examines the antecedents and innovation consequences of the methods firms adopt in organizing their search strategies. From a theoretical perspective, organizational search is described using a typology that shows how firms implement exploration and exploitation search activities that span their organizational boundaries. This typology includes three models of implementation: ambidextrous, specialized, and diversified implementation. From an empirical perspective, the paper examines the performance consequences when applying these models, and compares their capacity to produce complementarities. Additionally, since firms' choices in matters of organizational search are viewed as endogenous variables, the paper examines the drivers affecting them and identifies the importance of firms' absorptive capacity and diversified technological opportunities in determining these choices. The empirical design of the paper draws on new data for manufacturing firms in Spain, surveyed between 2003 and 2006.

On the impact of microcredit: Evidence from a randomized intervention in rural Ethiopia

We use data from a randomized controlled trial conducted in 2003-2006 in rural Amhara andOromiya (Ethiopia) to study the impacts of the introduction of microfinance in treated communities. We document that borrowing increased substantially in locations where the programs started their operations, but we find mixed evidence of improvements in a number ofsocio-economic outcomes, including income from agriculture, animal husbandry, non-farm self-employment, schooling and indicators of women's empowerment.

Ecología química en el bentos antártico

El estudio de las interacciones entre los organismos mediadas por sustancias químicas, lo que se denomina ecología química, nos da información sobre la biología de las especies implicadas, el funcionamiento de la comunidad en que viven y nos puede proporcionar además el conocimiento de nuevas sustancias que pueden ser útiles para el ser humano. En el marco de nuestros estudios sobre la ecología química de los invertebrados antárticos, en el proyecto ECOQUIM (2003-2006) se recolectaron numerosas muestras biológicas a partir de las cuales se obtuvieron extractos y sustancias naturales de invertebrados antárticos. En el proyecto ACTIQUIM (2007-actualidad), se ha evaluado el papel ecológico de estos extractos y sustancias naturales mediante experimentos de ecología química in situ (repelencia, defensa ante distintos tipos de macro y micro-depredadores, toxicidad, citotoxicidad y actividad antifouling) y también se ha analizado la actividad antitumoral de algunos compuestos obtenidos recientemente. Nuestros resultados demuestran, entre otras cuestiones, que las defensas químicas en los organismos antárticos son elevadas en las esponjas, los cnidarios, los tunicados, los briozoos, los equinodermos y los moluscos y que por lo tanto, estos grupos pueden ser una fuente rica en metabolitos secundarios con bioactividad, tanto a nivel ecológico como farmacológico.

Informe sobre el I Congresso Ibero-americano de Gestão do Conhecimento e Inteligência Competitiva (Curitiba, el Brasil, 29, 30 i 31 d'agost de 2006)

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8957

Informe sobre el I Congresso Ibero-americano de Gestão do Conhecimento e Inteligência Competitiva (Curitiba, el Brasil, 29, 30 i 31 de agosto de 2006)

Podeu consultar la versió en català a http://hdl.handle.net/2445/8956