La formació d'una política exterior per a l'Índia. La visita de Nehru a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil

L'objectiu ha estat posar en relació dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com són l’Índia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir d’aquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. D’una banda tenim les relacions diplomàtiques i la seva vessant política a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars té a veure amb el creixement de l’activitat econòmica amb l’Índia britànica, especialment en el camp del proveïment de primeres matèries (cotó i jute). En aquest sentit, la recuperació de les relacions econòmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomàtic el 1957 quan l’Índia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolença degut a la vinculació de Nehru amb el govern republicà durant la Guerra Civil i la posició de l’Índia en el cas d’Espanya a l’ONU. Un altre camp d’interès per a les relacions bilaterals es centra en la missió de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesuïtes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intel•lectualitat espanyola mostra com l’Índia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus d’interès informatiu i pel món acadèmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de l’Índia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via d’intercanvi que es veurà trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment d’un règim que destruí el teixit intel•lectual del país.

Física d'ones aplicada a l'estudi d'un ocell

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’objectiu d’aquest treball ha estat l’aplicació pràctica dels mètodes d’anàlisi del so a l’estudi de cants de diversos individus d’una espècie d’ocell, el tallarol de casquet, per arribar al reconeixement tant d’aquesta espècie com dels diferents individus enregistrats. El treball consta de dues parts: una primera part pràctica que inclou la gravació dels cants a la natura, la seva classificació i anàlisi, i una segona del seu estudi a través dels sonogrames aplicant criteris físics i l’extracció de conclusions.

Una excavació frustrada a la Jonquera: de quan el governador civil fou detingut pels militars (1950)

En època franquista el repartiment de les funcions entre l’autoritat civil i la militar no estava clar, el que comportava algun conflicte. En aquest article es documenta un exemple de l' any 1950, centrat a la zona fronterera de l’Alt Empordà, en què la manca de bona entesa entre el governador civil, Luis Mazo Mendo i el governador militar, Manuel Baturone Colombo, privà una excavació vinculada al secret de confessió

Geometría del margen S.E. de la Cuenca del Ebro: discordancias progresivas en el Grupo Scala Dei, Serra de la Llena (Tarragona)

El Grupo Scala Dei, localizado en el margen meridional oriental de la cuenca del Ebro, representa la respuesta sedimentaria a los cabalgamientos desarrollados en las Cadenas Costeras Catalanas. En la Serra de la Llena los 1600 m de materiales aluviales se organizan en cuatro megasecuencias principales (M,-M,) separadas por discordancias angulares. Los nuevos datos paleomastológicos indican un influjo de materiales terrígenos gruesos durante un período que abarca desde un Luteciense superior-Bartoniense en la base, hasta un Catiense medio-superior. La sedimentación en la Serra del Montsant continua hasta la parte media del Catiense superior. La tasa media de acumulación (expresada en términos de centímetros cada mil años- kilo años- K. a,), en la Serra de la Llena, es de 13 crn1K.a. para la megasecuencia inferior (M,), de 7,5 cm/ K.a. para M,-M, y de 6 cm /K.a. para la última y mas fina (M,). La disposición general de los depósitos de la Serra de la Llena con una doble flexión monoclinal buzante al NW indica un control tectónico de la deposición mediante dos estructuras diferentes en profundidad. Las discordancias progresivas desarrolladas en los anteflancos de los anticlinales indican una moción continuada, así como un equilibrio entre la tasa de levantamiento vertical y la tasa de acumulación de sedimentos. Las discordancias progresivas se han desarrollado principalmente en función de la componente tectónica vertical y por la rotación continuada del flanco de antepaís de los anticlinales.

Primer Seminario Iberoamericano de Cuencas de Antepaís: Andes, Pirineos y Varíscides. Proyecto TRANSCUYO

El presente volumen, que corresponde a los dos primeros números del volumen 32 de ACTA GEOLOGICA HISPANICA, está dedicado a algunos de los aspectos geológicos más importantes de la zona de los Andes Centrales Argentino-Chilenos, y constituye una recopilación de trabajos de diferentes autores americanos y españoles.

Características estratigráficas y sedimentológicas del 'Garumniense' en el sector de Ager (Pre-Pirineo, Lleida).

La sucesión estratigráfica de los depósitos continentales de la ' cuenca de Ager corresponde a sedimentos lacustres (Fm Massana), depósitos fluviales y de llanura de inundación (Fm. Figuerola), sedimentos lacustres (Fm. Milla) y una sucesión de materiales palustres, lacustres, fluviales, de lagunas evaponticas y aun mareales (Complejo de Perauba). Todos esos materiales fueron depositados en los diferentes medios sedimentarios citados que se desarrollaron en esa zona entre el Maastrichtiense y el Paleógeno inferior. En concreto, el tránsito entre el Cretácico y el Terciario (m)se produjo en uno de esos medios sedimentarios. Anteriormente se habia correlacionado ese límite con un nivel litoestratigráfico concreto (carbonatos de la Fm. Milla), pero actualmente se conoce que ese evento se produce en el tercio superior de la unidad tem'gena de la Fm. Figuerola. Los datos de paleomagnetismo sugieren que los dinosaunos y las carófitas cretácicas empezaron a desaparacer, en esta zona, unos dos millones de años antes que sucediera el evento asociado al límite K/T.

Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides

Proposem una divisió dels Catalanids en unitats que reflecteixen un comportament paleogeografic i estratigrafic diferent durant l'etapa preorogenica (Mesozoic) i un de tectonic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva (Paleoge). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de sbcol longitudinals, paral.leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigrafiques mesozoiques. Aquest atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el responsable, durant l'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats queden limitades per dos sistemes de fractures de sòcol aproximadament ortogonals.

Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides

Proposem una divisió dels Catalanids en unitats que reflecteixen un comportament paleogeografic i estratigrafic diferent durant l'etapa preorogenica (Mesozoic) i un de tectonic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva (Paleoge). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de sbcol longitudinals, paral.leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigrafiques mesozoiques. Aquest atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el responsable, durant l'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats queden limitades per dos sistemes de fractures de sòcol aproximadament ortogonals.

Ciència catalana a Madrid: el discurs de Jesús M. Bellido Golferichs a la Biblioteca Nacional (1927)

We analyze Dr. Bellido"s discourse at the Spanish National Library in Madrid (1927) in the framework of what has been called Medical Catalanism. Further development of this case study will provide a better understanding of Catalan as a scientific language, the importance of the role played by Catalan publishing industry and the cultural and political relationship between Madrid and Barcelona.

'Making Science Understandable'. Divulgació científica i mediació editorial: el cas de The Wisdom of the Body de Walter B. Cannon (1871-1945)

The present paper aims at an historical reconstruction, in the framework of the publishing industry in the years between the two World Wars, of the role played by the publisher William W. Norton in the genesis, published in 1932, and new edition in 1938, of Walter B. Cannon"s book The Wisdom of the Body. With the analysis of this case study, we aimed at contributing to the current criticism of the «dominant view», which tries, in an uncritical manner, that scientific popularization follows an ineluctable, continuous and linear evolution.

Pasquale del Pezzo, Duke of Caianello, Neapolitan mathematician

This article is dedicated to a reconstruction of some events and achievements, both personal and scientific, in the life of the Neapolitan mathematician Pasquale del Pezzo, Duke of Caianello.

Succession climatique et limite stratigraphique Cretacé-Tertiaire dans le N.E. de l'Espagne

En este trabajo se explicitanlos resultados de los análisis esporopoiínicos realizados en múltiples niveles del Cretácico terminal-Terciario basa1 en el sector N:E. de la Península Ibérica. Los datos de los que actualmente se dispone permiten deducir variaciones climáticas significativas entre el Maastrichtiense y el Ilerdiense inferior-medio en el sector pirenaico catalano-aragonés. Es muy evidente que esos cambios climáticos no guardan una relación exacta con el límite actualmente aceptado entre el Cretácico y el Terciario. Finalmente hay que considerar que a faltade datos cronoe~tratigr~cos claramente fiables (vertebrados, micromamíferos, ... ), los datos suministrados por la paleoflora solo permiten aproximaciones, sobre todo si, como sucede en la zona estudiada, los datos corresponden a una sucesión vertical no completamente contínua.

Bivalirudin for patients with acute coronary syndromes

Background: Current guidelines for patients with moderate- or high-risk acute coronary syndromes recommend an early invasive approach with concomitant antithrombotic therapy, including aspirin, clopidogrel, unfractionated or low-molecular-weight heparin, and glycoprotein IIb/IIIa inhibitors. We evaluated the role of thrombin-specific anticoagulation with bivalirudin in such patients. Methods: We assigned 13,819 patients with acute coronary syndromes to one of three antithrombotic regimens: unfractionated heparin or enoxaparin plus a glycoprotein IIb/IIIa inhibitor, bivalirudin plus a glycoprotein IIb/IIIa inhibitor, or bivalirudin alone. The primary end points were a composite ischemia end point (death, myocardial infarction, or unplanned revascularization for ischemia), major bleeding, and the net clinical outcome, defined as the combination of composite ischemia or major bleeding. Results: Bivalirudin plus a glycoprotein IIb/IIIa inhibitor, as compared with heparin plus a glycoprotein IIb/IIIa inhibitor, was associated with noninferior 30-day rates of the composite ischemia end point (7.7% and 7.3%, respectively), major bleeding (5.3% and 5.7%), and the net clinical outcome end point (11.8% and 11.7%). Bivalirudin alone, as compared with heparin plus a glycoprotein IIb/IIIa inhibitor, was associated with a noninferior rate of the composite ischemia end point (7.8% and 7.3%, respectively; P = 0.32; relative risk, 1.08; 95% confidence interval [CI], 0.93 to 1.24) and significantly reduced rates of major bleeding (3.0% vs. 5.7%; P<0.001; relative risk, 0.53; 95% CI, 0.43 to 0.65) and the net clinical outcome end point (10.1% vs. 11.7%; P = 0.02; relative risk, 0.86; 95% CI, 0.77 to 0.97). Conclusions: In patients with moderate- or high-risk acute coronary syndromes who were undergoing invasive treatment with glycoprotein IIb/IIIa inhibitors, bivalirudin was associated with rates of ischemia and bleeding that were similar to those with heparin. Bivalirudin alone was associated with similar rates of ischemia and significantly lower rates of bleeding. (ClinicalTrials.gov number, NCT00093158.)

'Making Science Understandable'. Divulgació científica i mediació editorial: el cas de The Wisdom of the Body de Walter B. Cannon (1871-1945)

The present paper aims at an historical reconstruction, in the framework of the publishing industry in the years between the two World Wars, of the role played by the publisher William W. Norton in the genesis, published in 1932, and new edition in 1938, of Walter B. Cannon"s book The Wisdom of the Body. With the analysis of this case study, we aimed at contributing to the current criticism of the «dominant view», which tries, in an uncritical manner, that scientific popularization follows an ineluctable, continuous and linear evolution.

Introducción a la geología de los Andes Centrales Meridionales: El noroeste argentino

Bajo el título genérico de"Geología de los Andes Centrales Meridionales: El Noroeste Argentino" se recopilan un conjunto de trabajos realizados en los últimos años en sectores del Noroeste A rgentino. Las investigaciones realizadas se localizan en la región andina de la provincia de Salta y territorios adyacentes. Este volumen monográfico reúne trabajos que constituyen el esfuerzo conjunto de veinticinco autores de diferentes países, europeos y suramericanos, trabajando en proyectos de colaboración internacional .