Coca-Cola: només una beguda?

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Entre les begudes de cola, la marca Coca-Cola és la que té millor acceptació: aquest estudi ha tractat d’esbrinar els motius que justifiquen aquesta preferència. Primerament s’ha documentat la història de la marca. En la part experimental s’ha intentat verificar algunes de les llegendes urbanes de la Coca-Cola i s’ha dut a terme una enquesta sobre el consum i el coneixement d’aquest tipus de begudes.

Mecca-Cola: marca comercial y propaganda política

Taoufik Mathlouthi, un tunisià que viu a París, va ser el creador d'aquest producte alternatiu als refrescs de cola americans: Coca Cola i Pepsi Cola. No es tracta solament del llançament d’un altre refresc de cola qualsevol sinó que també lluita per una causa humanitària competint contra una de les marques més importants que simbolitza els Estats Units, Coca Cola. Si que es cert que les coles americanes més importants son dues encara que, sense cap dubte, el primer nom que ve a la ment com a símbol americà, en el món de les coles, és el de Coca Cola. Fundacions, organitzacions governamentals i no governamentals, distribuïdors i gent de tot el món es van bolcar amb aquest nou producte i, tots ells amb un objectiu en comú: la causa palestina, lluitar contra el sionisme, mostrar el seu rebuig cap a la Guerra de L'Iraq i la política nord-americana. El 10% dels beneficis de cada ampolla van destinats directament a la causa palestina i, especialment als nens palestins abastint-los de material escolar o atenció mèdica, l'altre 10% va dirigit a les organitzacions no governamentals de cada país on es distribuïa per a causes humanitàries. Mecca Cola es va introduir en el territori espanyol al Febrer del 2003. La cola antiamericana, va sortir als mitjans de comunicació amb gran èxit pel seu esperit de compromís i, al refugi de la invasió de L'Iraq i la resta de greuges occidentals. Els badulaques de les grans ciutats distribuïen amb èxit la beguda i, no solament era famosa entre el mercat àrab sinó també dintre del mercat de la gent compromesa i que estava en contra de la política nord-americana. En 2004, va arribar fins i tot a vendre al voltant de 500 milions d'ampolles en tot el món. No obstant això, no hi ha xifres de vendes en el territori nacional. Però les circumstàncies van canviar. Avui, ningú ven aquest refresc a Espanya. La Mecca Cola va ser expulsada del país. La raó va ser la seva vinculació amb l'extremisme islàmic després de la sèrie d'atemptats que es van produir a Madrid o a Londres. Mecca Cola és un producte que va lluitar contra una ideologia i a favor d'una altra, va sobrepassar fronteres amb un mateix propòsit sense importar costums o estils de vida. Al principi, el producte anava destinat a un públic musulmà, no obstant això, també va cobrir altre nínxol de mercat que, igual que el públic musulmà, es troba en tots els països, la gent socialment compromesa. 7 La cultura va jugar un paper important en el llançament del producte i el seu coneixement al voltant del món, a l'igual, que ha anat formant part de la seva lenta desaparició. La clau del seu èxit van ser els valors comuns pels quals lluitava, pel compromís que suposava el consum d'aquest producte i el rebuig de dos dels gegants nord-americans, Coca Cola i Pepsi Cola. Alguns dels elements que formen la cultura d'una persona són la religió, valors i actituds de la societat que li envolta. Els valors o actitud d'algú no entenen de fronteres i, això és comú a uns altres de diferent nacionalitat. Lluny de qualsevol altre tipus d'estratègia més complexa, el compromís i la lluita per un ideal és un valor que posseïm, sinó tots, la majoria d'habitants del planeta.

Aquarius

Aquarius es una bebida isotónica, especialmente fabricada para los deportistas, perteneciente a The Coca-Cola Company. Se comercializó por primera vez en 1983 en Japón como una respuesta a la bebida deportiva llamada Pocari Sweat; pero el lanzamiento no tuvo éxito.Así pues, en 1991 Aquarius es lanzado en España y Portugal como un producto técnico asociado al deporte. su lanzamiento en el mercado español creó una pequeña revolución en el sector de las bebidas comerciales y, en 1992, Aquarius se convirtió en la bebida oficial de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Poco a poco, el producto pasó a ser concebido no sólo com bebida isitónica, sino también como un refresco. Es por eso que en 2005 la empresa decide renovar la imagen de la marca, los envases del producto y lanzar otros sabores para que se adecuen a las nuevas necesidades del consumidor.Aquarius es la marca estrella de "Coca-Cola España", ninguna otra le hace sombra en cuanto a crecimiento. Cuenta con un 75% de cuota de mercado y supone el 70% de las ventas del producto a nivel internacional. Con este éxito, la compañía queríaanzar el producto en otros países europeos como Bélgica y Holanda, aunque sin tanto éxito como en España.Sus principales competidoras a nivel de bebidas isotónicas en España son las marcas blancas con un 27% de cuota de mercado u otras con menos peso como Powerade con un 3% de cuota (también de "The Coca-Cola Company").En el mercado de las "softs drinks" Aquarius sufrió un ascenso increible con su campaña publicitaria: "La Era Aquarius", consiguiendo en la actualidad representar el 30% de las ventas de Coca-Cola en este sector. Sus principales competidores son el Grupo Danone o Pepsi que tienen también altas cuotas de mercado

El Impacte dels coolhunters

T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos

¿Qué debería hacer una empresa occidental para publicitarse en China?

Aquest treball de final de carrera analitza com les empreses occidentals haurien de publicitar-se a la Xina. De la mateixa manera, s’estudia el mercat chinès en la seva totalitat i a més d’alguns casos reals de l’èxit publicitari. El mercat chinès és molt dinàmic i diferent als mercats occidentals. Això comporta una gran dificultat d’adaptacióper part de les empreses occidentals. Per això és necessari fer un análisis detallat del mercat, els seus mitjans de comunicació, el partit comunista que goberna, de l’àmbit socio-cultural i la importancia de potenciar la marca. Aquest treball finalitza amb l’explicació de l’èxit publicitari de diverses empreses occidentals. Un referent internacional com Coca-Cola, un sector amb molta rellevança com el luxe exclusiu dominat per Louis Vuitton i un mercat amb molt de potencial per a les empreses españoles com l’oli d’oliva il.lustrat amb Borges. Tot aquest treball ens convida a reflexionar sobre la diferencia d’actuació entre dos móns diferents com són els països occidentals i la China. Mentre el sector publicitari europeu s’atura, el chinès no deixa de créixer.

Business Cycle Regimes in CEECs Production: A Threshold SURE Approach

We use a threshold seemingly unrelated regressions specification to assess whether the Central and East European countries (CEECs) are synchronized in their business cycles to the Euro-area. This specification is useful in two ways: First, it takes into account the common institutional factors and the similarities across CEECs in their process of economic transition. Second, it captures business cycle asymmetries by allowing for the presence of two distinct regimes for the CEECs. As the CEECs are strongly affected by the Euro-area these regimes may be associated with Euro-area expansions and contractions. We discuss representation, estimation by maximum likelihood and inference. The methodology is illustrated by using monthly industrial production in 8 CEECs. The results show that apart from Lithuania the rest of the CEECs experience “normal” growth when the Euro-area contracts and “high” growth when the Euro-area expands. Given that the CEECs are “catching up” with the Euro-area this result shows that most CEECs seem synchronized to the Euro-area cycle. Keywords: Threshold SURE; asymmetry; business cycles; CEECs. JEL classification: C33; C50; E32.

Macroeconomic shocks and the business cycle: evidence from a structural factor model

We use a dynamic factor model to provide a semi-structural representation for 101 quarterly US macroeconomic series. We find that (i) the US economy is well described by a number of structural shocks between two and six. Focusing on the four-shock specification, we identify, using sign restrictions, two non-policy shocks, demand and supply, and two policy shocks, monetary and fiscal. We obtain the following results. (ii) Both supply and demand shocks are important sources of fluctuations; supply prevails for GDP, while demand prevails for employment and inflation. (ii) Policy matters, Both monetary and fiscal policy shocks have sizeable effects on output and prices, with little evidence of crowding out; both monetary and fiscal authorities implement important systematic countercyclical policies reacting to demand shocks. (iii) Negative demand shocks have a large long-run positive effect on productivity, consistently with the Schumpeterian "cleansing" view of recessions.

Uranium reserve, nuclear fuel cycle delusion, CO2 emission from the sea, and electricity supply: reflections after the fuel meltdown of Fukushima nuclear power units

The Great Tohoku-Kanto earthquake and resulting tsunami has brought considerable attention to the issue of the construction of new power plants. We argue in this paper, nuclear power is not a sustainable solution to energy problems. First, we explore the stock of uranium-235 and the different schemes developed by the nuclear power industry to exploit this resource. Second, we show that these methods, fast breeder and MOX fuel reactors, are not feasible. Third, we show that the argument that nuclear energy can be used to reduce CO2 emissions is false: the emissions from the increased water evaporation from nuclear power generation must be accounted for. In the case of Japan, water from nuclear power plants is drained into the surrounding sea, raising the water temperature which has an adverse affect on the immediate ecosystem, as well as increasing CO2 emissions from increased water evaporation from the sea. Next, a short exercise is used to show that nuclear power is not even needed to meet consumer demand in Japan. Such an exercise should be performed for any country considering the construction of additional nuclear power plants. Lastly, the paper is concluded with a discussion of the implications of our findings.

Determinants of Spanish firms' life cycle and job

This paper examines the role of human capital, individual entrepreneurial traits and the business environment on firms' life cycle and on job creation in Spain. For this purpose, we have constructed a pseudo-panel, by using the Global Entrepreneurship Monitor survey over the period 2001-2008. We have found that the creation, maturity and survival of firms were aided by the availability of bank credit and the large immigration inflows that Spain received over this period. However, of these two factors, only bank credit had a positive effect on the creation of jobs and on improving expectations of job expansion. The relatively high levels of youth unemployment experienced even before the crises of 2008 hurt the firm's chances of maturity and survival. The results also suggested that the gender gap in entrepreneurial activities had narrowed. In relative terms, women with higher levels of education were more likely to create mature firms than men. Based on the empirical findings and those of related literature, the paper offers policy recommendations to foster a sustainable entrepreneurial sector capable of contributing to the recovery of the Spanish economy.

Consumption heterogenity over the business cycle

We study consumption heterogeneity over the business cycle. Using household panel data from 1984 to 2010 in the US we find that the welfare cost of the business cycle is non-negligible, once agents heterogeneity is taken into account, and sums to about 1% of yearly consumption. This is due to the structure of comovements between the different parts of the consumption distribution, in particular the tails are highly volatile and negatively related to each other. We also find that business cycle fluctuations originating from exogenous financial shocks only hit the top end of the consumption distribution and therefore reduce consumption inequality.

Life-Cycle Effects on Household Expenditures: A Latent-Variable Approach

Using data from the Spanish household budget survey, we investigate life- cycle effects on several product expenditures. A latent-variable model approach is adopted to evaluate the impact of income on expenditures, controlling for the number of members in the family. Two latent factors underlying repeated measures of monetary and non-monetary income are used as explanatory variables in the expenditure regression equations, thus avoiding possible bias associated to the measurement error in income. The proposed methodology also takes care of the case in which product expenditures exhibit a pattern of infrequent purchases. Multiple-group analysis is used to assess the variation of key parameters of the model across various household life-cycle typologies. The analysis discloses significant life-cycle effects on the mean levels of expenditures; it also detects significant life-cycle effects on the way expenditures are affected by income and family size. Asymptotic robust methods are used to account for possible non-normality of the data.

Measurement with Some Theory: a New Approach to Evaluate Business Cycle Models

We propose a method to evaluate cyclical models which does not require knowledge of the DGP and the exact empirical specification of the aggregate decision rules. We derive robust restrictions in a class of models; use some to identify structural shocks and others to evaluate the model or contrast sub-models. The approach has good size and excellent power properties, even in small samples. We show how to examine the validity of a class of models, sort out the relevance of certain frictions, evaluate the importance of an added feature, and indirectly estimate structural parameters.

Predictable Life-Cycle Shocks, Income Risk and Consumption Inequality

Was the increase in income inequality in the US due to permanent shocks or merely to an increase in the variance of transitory shocks? The implications for consumption and welfare depend crucially on the answer to this question. We use CEX repeated cross-section data on consumption and income to decompose idiosyncratic changes in income into predictable life-cycle changes, transitory and permanent shocks and estimate the contribution of each to total inequality. Our model fits the joint evolution of consumption and income inequality well and delivers two main results. First, we find that permanent changes in income explain all of the increase in inequality in the 1980s and 90s. Second, we reconcile this finding with the fact that consumption inequality did not increase much over this period. Our results support the view that many permanent changes in income are predictable for consumers, even if they look unpredictable to the econometrician, consistent with models of heterogeneous income profiles.

Credit Constraints, Firms' Precautionary Investment, and the Business Cycle

This paper studies the macroeconomic implications of firms' precautionary investment behavior in response to the anticipation of future financing constraints. Firms increase their demand for liquid and safe investments in order to alleviate future borrowing constraints and decrease the probability of having to forego future profitable investment opportunities. This results in an increase in the share of short-term projects that produces a temporary increase in output, at the expense of lower long-run investment and future output. I show in a calibrated model that this behavior is at the source of a novel and powerful channel of shock transmission of productivity shocks that produces short-run dampening and long-run propagation. Furthermore, it can account for the observed business cycle patterns of the aggregate and firm-level composition of investment.

Lyfe-cycle effects on household expenditures: A latent-variable approach

Using data from the Spanish household budget survey, we investigate life-cycle effects on several product expenditures. A latent-variable model approach is adopted to evaluate the impact of income on expenditures, controlling for the number of members in the family. Two latent factors underlying repeated measures of monetary and non-monetary income are used as explanatory variables in the expenditure regression equations, thus avoiding possible bias associated to the measurement error in income. The proposed methodology also takes care of the case in which product expenditures exhibit a pattern of infrequent purchases. Multiple-group analysis is used to assess the variation of key parameters of the model across various household life-cycle typologies. The analysis discloses significant life-cycle effects on the mean levels of expenditures; it also detects significant life-cycle effects on the way expenditures are affected by income and family size. Asymptotic robust methods are used to account for possible non-normality of the data.