2 resultados para Co-infection

em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain


Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

L’augment de soques de Mycobacerium tuberculosis multiresistents i l’aparició de soques extremadament resistents, ha posat de manifest la necessitat de disposar de nous mètodes de detecció precoç de M.tuberculosis i les seves resistències als principals fàrmacs antituberculosos, així com l’estudi eficaç dels brots, per a poder dur a terme un control eficient de la malaltia. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la capacitat de la piroseqüenciació per a detectar i identificar micobacteris a partir d’aïllats clínics i mostra directa, determinar el seu patró de resistència a Rifampicina, Isoniacida, Etambutol, Fluoroquinolones, Canamicina i Capreomicina i explorar la seva potencialitat per a ser emprada en el tipatge molecular de les soques. Mitjançant la optimització de la tecnologia de la piroseqüenciació pels gens analitzats, i el disseny de primers específics, hem verificat la utilitat de la piroseqüenciació per al maneig de la tuberculosi. S’ha pogut estudiar la presència de mutacions relacionades amb resistències a fàrmacs de primera línia en el 96.5% de les posicions analitzades en soca clínica i en el 70.4% en mostra directa. Van concordar amb el resultats obtinguts per altres mètodes fenotípics i/o fenotípics el 97.1% i el 98.2% del resultats obtinguts en soca clínica i mostra directa respectivament. La piroseqüenciació ens ha permet analitzar la presència de mutacions relacionades amb resistències a antituberculosos de segona línia, servint com a mètode de confirmació en l’anàlisi d’altres mètodes genotípics. La tècnica ens ha permès també identificar els principals micobacteris no tuberculosos implicats en la infecció humana, sòls o en coinfecció. Resultats preliminars mostren que l’anàlisi amb piroseqüenciació pot ser d’utilitat per l’estudi clonal de les soques de M.tuberculosis. Les nostres observacions mostren la piroseqüenciació com una eina valuosa en l’àmbit clínic, ja que permet una reducció de la demora del diagnòstic, estudi filogenètic i detecció de resistències M.tuberculosis, i per tant una millora de l’aplicació del tractament adequat, ajudant al control de la malaltia.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Abstract Background HIV-1 infection increases plasma levels of inflammatory markers. Combination antiretroviral therapy (cART) does not restore inflammatory markers to normal levels. Since intensification of cART with raltegravir reduced CD8 T-cell activation in the Discor-Ral and IntegRal studies, we have evaluated the effect of raltegravir intensification on several soluble inflammation markers in these studies. Methods Longitudinal plasma samples (0–48 weeks) from the IntegRal (n = 67, 22 control and 45 intensified individuals) and the Discor-Ral studies (44 individuals with CD4 T-cell counts<350 cells/µl, 14 control and 30 intensified) were assayed for 25 markers. Mann-Whitney, Wilcoxon, Spearman test and linear mixed models were used for analysis. Results At baseline, different inflammatory markers were strongly associated with HCV co-infection, lower CD4 counts and with cART regimens (being higher in PI-treated individuals), but poorly correlated with detection of markers of residual viral replication. Although raltegravir intensification reduced inflammation in individuals with lower CD4 T-cell counts, no effect of intensification was observed on plasma markers of inflammation in a global analysis. An association was found, however, between reductions in immune activation and plasma levels of the coagulation marker D-dimer, which exclusively decreased in intensified patients on protease inhibitor (PI)-based cART regimens (P = 0.040). Conclusions The inflammatory profile in treated HIV-infected individuals showed a complex association with HCV co-infection, the levels of CD4 T cells and the cART regimen. Raltegravir intensification specifically reduced D-dimer levels in PI-treated patients, highlighting the link between cART composition and residual viral replication; however, raltegravir had little effect on other inflammatory markers.