Sequence analysis of a genomic clone encoding a Zc2 protein from Zea mays W64A

A genomic clone (p268c) coding for the 28 kD storage protein Zc2 from maize endosperm has been isolated and sequenced.

Sequence analysis of a genomic clone encoding a Zc2 protein from Zea mays W64A

A genomic clone (p268c) coding for the 28 kD storage protein Zc2 from maize endosperm has been isolated and sequenced.

Estudi de la diversitat de picoflagel·lats heterotròfics a la zona de Blanes mitjançant tècniques moleculars i de cultiu

S’ha estudiat la diversitat de picoflagel—·lats heterotròfics, d’aigües del nord-oest del mar Mediterrani, mitjançant DGGE , biblioteques de clons i enriquiments. S’ha trobat que la diversitat és alta (índex Shannon 2,227), com en d’altres estudis, però que disminueix en afegir matèria orgànica (extracte de llevat o d’arròs), amb índex de Shannon de fins a 0,731. Per una entrada d’aigua continental rica en nutrients, s’han desenvolupat millor les crisofícies en detriment d’altres organismes habituals al medi marí, com els MAST.

Materials nanocomposits a partir de whiskers de cel•lulosa i matriu polimèrica de cautxú

De acuerdo con los objetivos generales del proyecto y plan de trabajo previsto, para esta anualidad, se obtuvieron fibras y microfibras de celulosa a partir de dos fuentes: celulosa vegetal de pino y eucalipto y celulosa bacterial. Las microfibrillas han sido utilizadas como material de refuerzo para la fabricación de materiales compuestos a partir de caucho natural, policaprolactona y polivinil alcohol. Las muestras se fabricaron mediante la técnica de "casting" en medio acuoso y temperatura ambiente. Las muestras fueron caracterizados en sus propiedades mecánicas, físicas y térmicas. Se observó que, en general, la adición de las microfibrillas de celulosa en las matrices poliméricas provoca una mejora sustancial en las propiedades mecánicas del material en comparación con el polímero sin reforzar. Los resultados pueden resumirse de la siguiente manera: 1.Fabricación de materiales compuestos a base de caucho natural y fibras de celulosa. Se obtuvieron fibras y nanofibras de celulosa que fueron modificadas químicamente y usadas como refuerzo en matriz de caucho. Los resultados mostraron mejora de propiedades mecánicas del material, principalmente en los materiales compuestos reforzados con nanofibras. 2. Obtención de whiskers de celulosa y su utilización como material de refuerzo en una matriz de policaprolactona. Se obtuvieron whiskers de celulosa a partir de pasta blanqueada. La adición en una matriz de policaprolactona produjo materiales compuestos con propiedades mecánicas superiores a la matriz, con buena dispersión de los whiskers. 3. Obtención de fibras de celulosa bacterial y nanofibras de celulosa, aislamiento y utilización sobre una matriz de polivinil alcohol. Se obtuvo celulosa bacterial a partir de la bacteria Gluconacetobacter xylinum. Además se fabricaron nanofibras de celulosa a partir eucalipto blanqueado. La celulosa bacterial como material de refuerzo no produjo importantes mejoras en las propiedades mecánicas de la matriz; en cambio se observaron mejoras destacables con la nanofibra como refuerzo.

Seasonal changes of whole root system conductance by a drought-tolerant grape root system

The role of root systems in drought tolerance is a subject of very limited information compared with above-ground responses. Adjustments to the ability of roots to supply water relative to shoot transpiration demand is proposed as a major means for woody perennial plants to tolerate drought, and is often expressed as changes in the ratios of leaf to root area (AL:AR). Seasonal root proliferation in a directed manner could increase the water supply function of roots independent of total root area (AR) and represents a mechanism whereby water supply to demand could be increased. To address this issue, seasonal root proliferation, stomatal conductance (gs) and whole root system hydraulic conductance (kr) were investigated for a drought-tolerant grape root system (Vitis berlandieri×V. rupestris cv. 1103P) and a non-drought-tolerant root system (Vitis riparia×V. rupestris cv. 101-14Mgt), upon which had been grafted the same drought-sensitive clone of Vitis vinifera cv. Merlot. Leaf water potentials (ψL) for Merlot grafted onto the 1103P root system (–0.91±0.02 MPa) were +0.15 MPa higher than Merlot on 101-14Mgt (–1.06±0.03 MPa) during spring, but dropped by approximately –0.4 MPa from spring to autumn, and were significantly lower by –0.15 MPa (–1.43±0.02 MPa) than for Merlot on 101-14Mgt (at –1.28±0.02 MPa). Surprisingly, gs of Merlot on the drought-tolerant root system (1103P) was less down-regulated and canopies maintained evaporative fluxes ranging from 35–20 mmol vine−1 s−1 during the diurnal peak from spring to autumn, respectively, three times greater than those measured for Merlot on the drought-sensitive rootstock 101-14Mgt. The drought-tolerant root system grew more roots at depth during the warm summer dry period, and the whole root system conductance (kr) increased from 0.004 to 0.009 kg MPa−1 s−1 during that same time period. The changes in kr could not be explained by xylem anatomy or conductivity changes of individual root segments. Thus, the manner in which drought tolerance was conveyed to the drought-sensitive clone appeared to arise from deep root proliferation during the hottest and driest part of the season, rather than through changes in xylem structure, xylem density or stomatal regulation. This information can be useful to growers on a site-specific basis in selecting rootstocks for grape clonal material (scions) grafted to them.

Domo Hogar, Automatització de l'habitatge

En aquest projecte crearem un sistema per automatitzar els diferents dispositius que podem trobar en una casa. En primer lloc dissenyarem el hardware que serà el sistema nerviós des del que controlarem els dispositius a través del port USB d’un ordinador. Aquest sistema nerviós serà el punt d’interconnexió entre els dispositius de la casa i l’ordinador central que els controlarà. A nivell de hardware, a més a més del mòdul d’entrades i sortides d’interconnexió amb els dispositius que hem esmentat, ens trobem amb la necessitat d’instal•lar un ordinador central i diferents aparells repartits per la casa per poder realitzar les nostres necessitats (accions dels diferents dispositius) des de qualsevol punt de la casa. Amb aquests requeriments haurem d’estudiar les diferents possibilitats per fer el nostre sistema el màxim d’eficaç possible. Finalitzat l’estudi del hardware necessari pel nostre projecte, el següent pas és dissenyar el software. Aquest software serà l’aplicació encarregada de controlar tot el maquinari que hem dissenyat anteriorment i rebrà el nom de DOMO HOGAR. Aquest estarà format per dos programes diferents, DOMO HOGAR SERVER i DOMO HOGAR TERMINAL, cadascun d’ells amb unes funcions específiques. DOMO HOGAR SERVER serà l’aplicació que residirà a l’ordinador central i que permetrà a l’administrador gestionar totes les parts de les que forma part el nostre sistema: dispositius, tasques, pre-condicions, etc... També des d’aquesta aplicació editarem el panell tàctil que mostrarem des dels diferents terminals de l’habitatge. Per últim, aquesta aplicació també s’encarregarà de resoldre les peticions que farem, tant de l’ordinador central com dels terminals, i gestionar les diferents sortides en funció de l’acció a realitzar. Paral•lelament ens trobarem l’aplicació DOMO HOGAR TERMINAL que residirà en cada un dels terminals que hi hagi a la casa. Aquesta aplicació s’inicialitzarà llegint la configuració del panell tàctil de la base de dades de l’aplicació servidor resident a l’ordinador central i reconstruint una rèplica d’aquest panell tàctil. Finalment des d’aquesta aplicació terminal podrem donar ordres que seran emmagatzemades a la llista de tasques pendents de l’ordinador central perquè les resolgui des de l’aplicació del servidor. DOMO HOGAR ha estat creat per facilitar i confortar la vida quotidiana de les persones agilitzant el nostre dia a dia i permetent-nos invertir el nostre temps en les coses realment importants.

Mspl restriction fragment length polymorphism near exon 10 of cystic fibrosis (CFTR) gene.

Source/Description: The probe used is a 98 bp fragment amplified by PCR from a cDNA clone of the CFTR gene or from genomic DNA corresponding to exon 10, using two primers from this exon (1)...