La teoria de la recepció i de l’experiència estètica en Hans-Robert Jauss

Es presenta críticament l’obra de Hans-Robert Jauss, fent incís en la seva teoria de l’experiència estètica. El capítol 1 descriu el context de l’obra d’aquest esteta i hermeneuta alemany en tres àmbits: a) l’ històricointel•lectual, que s’emmarca dintre la teoria literària de la recepció o Escola de Constança; b) l’evolució en el temps teòrica de l’obra, i c) la seva pretesa relació amb la postmodernitat. El capítol 2 relaciona les aportacions teòriques de Jauss amb el seu antecedent filosòfic més important: l’hermenèutica de Gadamer. El tercer capítol presenta la teoria de l’experiència estètica de Jauss, deixada al marge pel nostre àmbit acadèmic, malgrat el seu interès, i en fa una valoració crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria estètica kantiana i una conclusió indiquen la continuació d’aquesta investigació.

The sustainable debts of Philip II: A reconstruction of Castile's fiscal position, 1566-1596

The defaults of Philip II have attained mythical status as the origin of sovereigndebt crises. We reassess the fiscal position of Habsburg Castile, derivingcomprehensive estimates of revenue, debt, and expenditure from new archivaldata. The king s debts were sustainable. Primary surpluses were large and rising.Debt-to-revenue ratios remained broadly unchanged during Philip s reign.Castilian finances in the sixteenth century compare favorably with those of otherearly modern fiscal states at the height of their imperial ambitions, includingBritain. The defaults of Philip II therefore reflected short-term liquidity crises,and were not a sign of unsustainable debts.

Serial defaults, serial profits: Returns to sovereign lending in Habsburg Spain, 1566-1600

Philip II of Spain accumulated debts equivalent to 60% of GDP. He also defaulted four times onhis short-term loans, thus becoming the first serial defaulter in history. Contrary to a commonview in the literature, we show that lending to the king was profitable even under worst-casescenario assumptions. Lenders maintained long-term relationships with the crown. Lossessustained during defaults were more than compensated by profits in normal times. Defaultswere not catastrophic events. In effect, short-term lending acted as an insurance mechanism,allowing the king to reduce his payments in harsh times in exchange for paying a premium intranquil periods. © 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.