Assessment of therapeutic benefit of antiviral therapy in chronic hepatitis C: is hepatic venous pressure gradient a better end point?

Chronic hepatitis C is a major healthcare problem. The response to antiviral therapy for patients with chronic hepatitis C has previously been defined biochemically and by PCR. However, changes in the hepatic venous pressure gradient (HVPG) may be considered as an adjunctive end point for the therapeutic evaluation of antiviral therapy in chronic hepatitis C. It is a validated technique which is safe, well tolerated, well established, and reproducible. Serial HVPG measurements may be the best way to evaluate response to therapy in chronic hepatitis C.

Chronic hepatitis B reactivation following infliximab therapy in Crohn's disease patients: need for primary prophylaxis.

Background: There is little information about the effect of infliximab on the clinical course of liver disease in Crohn's disease patients with concomitant hepatitis B virus (HBV) infection. Theoretically, immunosuppression induced by infliximab will facilitate viral replication which could be followed by a flare or exacerbation of disease when therapy is discontinued. There are no specific recommendations on surveillance and treatment of HBV before infliximab infusion. Two cases of severe hepatic failure related to infliximab infusions have been described in patients with rheumatic diseases. Patients and methods: Hepatitis markers (C and B) and liver function tests were prospectively determined to 80 Crohn's disease patients requiring infliximab infusion in three hospitals in Spain. Results: Three Crohn¿s disease patients with chronic HBV infection were identified. Two of the three patients with chronic HBV infection suffered severe reactivation of chronic hepatitis B after withdrawal of infliximab therapy and one died. A third patient, who was treated with lamivudine at the time of infliximab therapy, had no clinical or biochemical worsening of liver disease during or after therapy. From the remaining 80 patients, six received the hepatitis B vaccine. Three patients had antibodies to both hepatitis B surface antigen (anti-HBs) and hepatitis B core protein (anti-HBc) with normal aminotransferase levels, and one patient had positive anti-hepatitis C virus (HCV) antibodies, negative HCV RNA, and normal aminotransferase levels. Except for the patients with chronic HBV infection, no significant changes in hepatic function were detected. Conclusions: Patients with Crohn's disease who are candidates for infliximab therapy should be tested for hepatitis B serological markers before treatment and considered for prophylaxis of reactivation using antiviral therapy if positive.

Análisis de supervivencia post-trasplante hepático por Cirrosis post-hepatitis C en pacientes coinfectados VIH/VHC, en comparación con monoinfectados por VHC.

La TARGA (terapia antirretroviral de gran activitat) ha camviat el pronóstic dels pacients infectats pel VIH. Actualment la cirrosi per VHC y el hepatocarcinoma son les principales causes de mort. El trasplantament hepátic (TH) es una indicació recent en aquests pacients. Objectius: Comparar la supervivència post-TH en pacients coinfectats VHC/VIH front a monoinfectats VHC. Conclusions: Els resultats preliminars en el nostre centre son inferiors en pacients coinfectats en comparació amb els controls, que podría ser degut a contraindicacions para el tractament antiviral i a una menor eficacia del mateix.

Cost del tractament del SIDA i d'Hepatitis C per a l'Estat : Comparació de la despesa d'una persona en llibertat vs. un pres

Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la població.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricciópressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària delsciutadans.L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricció de la qual parlàvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories:• Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.

NADPH oxidase NOX4 mediates stellate cell activation and hepatocyte cell death during liver fibrosis development.

A role for the NADPH oxidases NOX1 and NOX2 in liver fibrosis has been proposed, but the implication of NOX4 is poorly understood yet. The aim of this work was to study the functional role of NOX4 in different cell populations implicated in liver fibrosis: hepatic stellate cells (HSC), myofibroblats (MFBs) and hepatocytes. Two different mice models that develop spontaneous fibrosis (Mdr2−/−/p19ARF−/−, Stat3Δhc/Mdr2−/−) and a model of experimental induced fibrosis (CCl4) were used. In addition, gene expression in biopsies from chronic hepatitis C virus (HCV) patients or non-fibrotic liver samples was analyzed. Results have indicated that NOX4 expression was increased in the livers of all animal models, concomitantly with fibrosis development and TGF-β pathway activation. In vitro TGF-β-treated HSC increased NOX4 expression correlating with transdifferentiation to MFBs. Knockdown experiments revealed that NOX4 downstream TGF-β is necessary for HSC activation as well as for the maintenance of the MFB phenotype. NOX4 was not necessary for TGF-β-induced epithelial-mesenchymal transition (EMT), but was required for TGF-β-induced apoptosis in hepatocytes. Finally, NOX4 expression was elevated in patients with hepatitis C virus (HCV)-derived fibrosis, increasing along the fibrosis degree. In summary, fibrosis progression both in vitro and in vivo (animal models and patients) is accompanied by increased NOX4 expression, which mediates acquisition and maintenance of the MFB phenotype, as well as TGF-β-induced death of hepatocytes.

Selección de péptidos sintéticos del Virus de la Hepatitis G (GBV-C/HGV) inhibidores del Péptido de Fusión HIV-I

El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecció del GBV-C i del virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb una menor progressió de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacció entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicació de VIH, així com la unió i la fusió amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusió del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacció i el procés de desestabilització de membranes induïdes pel pèptid de fusió de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecció i la identificació de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusió del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.

Resultados del tratamiento con interferón pegilado y ribavirina para la hepatitis crónica por virus C en la práctica clínica. Experiencia de cinco años

El treball conté un estudi en motivat pel quet que es coneix poc sobre els resultats obtinguts a la pràctica clínica, pel que fa a eficàcia en el tractament amb interferó pegilat y ribavirina, a pesar de que existeixen nombrosos assaigs clínics que demostren una alta eficàcia. S’han volgut evaluar a la pràctica clínica, la resposta y els factors que influeixen en el tractament de la hepatitis crònica per virus C.

Hepatitis G virus infection in primary Sjögren's syndrome: analysis in a series of 100 patients.

OBJECTIVE To determine the prevalence and clinical significance of hepatitis G virus (HGV) infection in a large cohort of patients with primary Sjögren¿s syndrome (SS). PATIENTS AND METHODS The study included 100 consecutive patients (92 female and eight male), with a mean age of 62 years (range 31¿80) that were prospectively visited in our unit. All patients fulfilled the European Community criteria for SS and underwent a complete history, physical examination, as well as biochemical and immunological evaluation for liver disease. Two hundred volunteer blood donors were also studied. The presence of HGV-RNA was investigated in the serum of all patients and donors. Aditionally, HBsAg and antibodies to hepatitis C virus were determined. RESULTS Four patients (4%) and six volunteer blood donors (3%) presented HGV-RNA sequences in serum. HGV infection was associated with biochemical signs of liver involvement in two (50%) patients. When compared with primary SS patients without HGV infection, no significant differences were found in terms of clinical or immunological features. HCV coinfection occurs in one (25%) of the four patients with HGV infection. CONCLUSION The prevalence of HGV infection in patients with primary SS is low in the geographical area of the study and HCV coinfection is very uncommon. HGV infection alone does not seen to be an important cause of chronic liver injury in the patients with primary SS in this area.

Hepatitis G virus infection in primary Sjögren's syndrome: analysis in a series of 100 patients.

OBJECTIVE To determine the prevalence and clinical significance of hepatitis G virus (HGV) infection in a large cohort of patients with primary Sjögren¿s syndrome (SS). PATIENTS AND METHODS The study included 100 consecutive patients (92 female and eight male), with a mean age of 62 years (range 31¿80) that were prospectively visited in our unit. All patients fulfilled the European Community criteria for SS and underwent a complete history, physical examination, as well as biochemical and immunological evaluation for liver disease. Two hundred volunteer blood donors were also studied. The presence of HGV-RNA was investigated in the serum of all patients and donors. Aditionally, HBsAg and antibodies to hepatitis C virus were determined. RESULTS Four patients (4%) and six volunteer blood donors (3%) presented HGV-RNA sequences in serum. HGV infection was associated with biochemical signs of liver involvement in two (50%) patients. When compared with primary SS patients without HGV infection, no significant differences were found in terms of clinical or immunological features. HCV coinfection occurs in one (25%) of the four patients with HGV infection. CONCLUSION The prevalence of HGV infection in patients with primary SS is low in the geographical area of the study and HCV coinfection is very uncommon. HGV infection alone does not seen to be an important cause of chronic liver injury in the patients with primary SS in this area.

Seguimiento a 5 años de pacientes con hepatits crónica C y respuesta viral sostenida

L'objectiu va ser avaluar la persistència de resposta viral sostinguda als 5 anys de seguiment en pacients amb hepatitis crònica per virus C tractats amb interferó pegilat i ribavirina. Des d'agost de 2001 fins a maig de 2004, es van incloure tots els pacients del nostre centre tractats amb interferó pegilat i ribavirina que van assolir resposta viral sostinguda. Es van recollir dades demogràfiques, histològiques, bioquímics i virològiques durant el tractament i als 5 anys d'haver obtingut la resposta viral sostinguda. Només un dels pacients va presentar recurrència virològica (taxa de recurrència viral a llarg termini molt baixa).

Anàlisi de tres estratègies de detecció de la infecció oculta pel virus de l’hepatitis C l’Atenció Primària

Estudi observacional, prospectiu i multicèntric per avaluar l’estratègia més eficaç per detectar casos nous d’hepatitis C (VHC). Estratègia 1: enviament de 5793 cartes explicatives amb una participació del 4,1% i detecció d’un cas, estratègia 2: distribució de pòsters i díptics als centres d’atenció primària amb participació de 0,3% i detecció d’un cas i, estratègia 3: revisió de 480 pacients amb hipertransaminasèmia sense determinació VHC durant els darrers dos anys amb participació del 100% i detecció de dos casos. Les estratègies 1 i 2 no són eficaces per a la detecció del VHC ocult. Per contra, l’estratègia tres és la més eficaç.

Patient with hepatocellular carcinoma related to prior acute arsenic intoxication and occult HBV: epidemiological, clinical and therapeutic results after 14 years of follow-up

Little is known about the long-term survivors of acute arsenic intoxication. We present here a clinical case report of a man with chronic hepatitis B virus (HBV) infection who developed hepatocellular carcinoma four years after acute arsenic poisoning. HBsAg was detected in serum in 1990 when he voluntarily donated blood. In 1991, the patient suffered from severe psychological depression that led him to attempt suicide by massive ingestion of an arsenic-containing rodenticide. He survived with polyneuropathy and paralysis of the lower limbs, and has been wheelchair-bound since then. During participation in a follow-up study conducted among HBV carriers, abdominal ultrasound detected a two-centimeter liver mass consistent with hepatocellular carcinoma. The tumor was confirmed by computed tomography (CT) and magnetic resonance image (MRI). Because of his significant comorbidity, the patient received palliative treatment with transarterial lipiodol chemoembolization (TACE) on three occasions (1996, 1997 and 1999). At his most recent visit in May 2005, the patient was asymptomatic, liver enzymes were normal and the tumor was in remission on ultrasound.