Empirical study of correlated survival times for recurrent events with proportional hazards margins and the effect of correlation and censoring.

Background: In longitudinal studies where subjects experience recurrent incidents over a period of time, such as respiratory infections, fever or diarrhea, statistical methods are required to take into account the within-subject correlation. Methods: For repeated events data with censored failure, the independent increment (AG), marginal (WLW) and conditional (PWP) models are three multiple failure models that generalize Cox"s proportional hazard model. In this paper, we revise the efficiency, accuracy and robustness of all three models under simulated scenarios with varying degrees of within-subject correlation, censoring levels, maximum number of possible recurrences and sample size. We also study the methods performance on a real dataset from a cohort study with bronchial obstruction. Results: We find substantial differences between methods and there is not an optimal method. AG and PWP seem to be preferable to WLW for low correlation levels but the situation reverts for high correlations. Conclusions: All methods are stable in front of censoring, worsen with increasing recurrence levels and share a bias problem which, among other consequences, makes asymptotic normal confidence intervals not fully reliable, although they are well developed theoretically.

Empirical study of correlated survival times for recurrent events with proportional hazards margins and the effect of correlation and censoring.

Background: In longitudinal studies where subjects experience recurrent incidents over a period of time, such as respiratory infections, fever or diarrhea, statistical methods are required to take into account the within-subject correlation. Methods: For repeated events data with censored failure, the independent increment (AG), marginal (WLW) and conditional (PWP) models are three multiple failure models that generalize Cox"s proportional hazard model. In this paper, we revise the efficiency, accuracy and robustness of all three models under simulated scenarios with varying degrees of within-subject correlation, censoring levels, maximum number of possible recurrences and sample size. We also study the methods performance on a real dataset from a cohort study with bronchial obstruction. Results: We find substantial differences between methods and there is not an optimal method. AG and PWP seem to be preferable to WLW for low correlation levels but the situation reverts for high correlations. Conclusions: All methods are stable in front of censoring, worsen with increasing recurrence levels and share a bias problem which, among other consequences, makes asymptotic normal confidence intervals not fully reliable, although they are well developed theoretically.

Predictors of psychiatric hospitalization during 6 months of maintenance treatment with olanzapine long-acting injection: post hoc analysis of a randomized, double-blind study.

BACKGROUND: Hospitalization is a costly and distressing event associated with relapse during schizophrenia treatment. No information is available on the predictors of psychiatric hospitalization during maintenance treatment with olanzapine long-acting injection (olanzapine-LAI) or how the risk of hospitalization differs between olanzapine-LAI and oral olanzapine. This study aimed to identify the predictors of psychiatric hospitalization during maintenance treatment with olanzapine-LAI and assessed four parameters: hospitalization prevalence, incidence rate, duration, and the time to first hospitalization. Olanzapine-LAI was also compared with a sub-therapeutic dose of olanzapine-LAI and with oral olanzapine. METHODS: This was a post hoc exploratory analysis of data from a randomized, double-blind study comparing the safety and efficacy of olanzapine-LAI (pooled active depot groups: 405 mg/4 weeks, 300 mg/2 weeks, and 150 mg/2 weeks) with oral olanzapine and sub-therapeutic olanzapine-LAI (45 mg/4 weeks) during 6 months' maintenance treatment of clinically stable schizophrenia outpatients (n=1064). The four psychiatric hospitalization parameters were analyzed for each treatment group. Within the olanzapine-LAI group, patients with and without hospitalization were compared on baseline characteristics. Logistic regression and Cox's proportional hazards models were used to identify the best predictors of hospitalization. Comparisons between the treatment groups employed descriptive statistics, the Kaplan-Meier estimator and Cox's proportional hazards models. RESULTS: Psychiatric hospitalization was best predicted by suicide threats in the 12 months before baseline and by prior hospitalization. Compared with sub-therapeutic olanzapine-LAI, olanzapine-LAI was associated with a significantly lower hospitalization rate (5.2% versus 11.1%, p < 0.01), a lower mean number of hospitalizations (0.1 versus 0.2, p = 0.01), a shorter mean duration of hospitalization (1.5 days versus 2.9 days, p < 0.01), and a similar median time to first hospitalization (35 versus 60 days, p = 0.48). Olanzapine-LAI did not differ significantly from oral olanzapine on the studied hospitalization parameters. CONCLUSIONS: In clinically stable schizophrenia outpatients receiving olanzapine-LAI maintenance treatment, psychiatric hospitalization was best predicted by a history of suicide threats and prior psychiatric hospitalization. Olanzapine-LAI was associated with a significantly lower incidence of psychiatric hospitalization and shorter duration of hospitalization compared with sub-therapeutic olanzapine-LAI. Olanzapine-LAI did not differ significantly from oral olanzapine on hospitalization parameters.

On-farm animal welfare assessment in dairy cattle: improved lameness detection

Estudi realitzat a partir d’una estada a la University of British Columbia, Canada, entre 2010 i 2012. Primerament es va desenvolupar una escala per mesurar coixeses (amb valors de l’1 al 5). Aquesta escala es va utilitzar per estudiar l’associació entre factors de risc a nivell de granja (disseny de le instal.lacions i maneig) i la prevalencia de coixeses a Nord America. Les dades es van recollir en un total de 40 granges al Nord Est dels E.E.U.U (NE) i 39 a California (CA) . Totes les vaques del group mes productiu es van categoritzar segons la severitat de les coixeses: sanes, coixes i severament coixes. La prevalencia de coixeses en general fou del 55 % a NE i del 31% a CA. La prevalencia de coixeses severes fou del 8% a NE i del 4% a Ca. A NE, les coixeses en general increntaren amb la presencia de serradura als llits i disminuiren en granjes grans, amb major quantitat de llit i acces a pastura. Les coixeses mes severes incrementaren amb la falta d’higiene als llit i amb la presencia de serradura als llits, i disminuiren amb la quantitat de llit proveit, l’us de sorra als llits i amb la mida de la granja. A CA, les coixeses en general incrementaren amb la falta d’higiene al llit, i disminuiren amb la mida de la granja, la presencia de terres de goma, l’increment d’espai als cubicles , l’espai a l’abeuredor i la desinfeccio de les peulles. Les coixeses severes incrementaren amb la falta d’higiene al llit i disminuixen amb la frequencia de neteja del corral. En conclusio, canvis en el maneig i el disseny de les instal.lacions poden ajudar a disminuir la prevalencia de coixeses, tot i que les estrategies a seguir variaran segons la regio.

Clinical consequences of switching from olanzapine to risperidone and vice versa in outpatients with schizophrenia: 36-month results from the worldwide schizophrenia outpatients health outcomes (W-SOHO) study

BACKGROUND: With many atypical antipsychotics now available in the market, it has become a common clinical practice to switch between atypical agents as a means of achieving the best clinical outcomes. This study aimed to examine the impact of switching from olanzapine to risperidone and vice versa on clinical status and tolerability outcomes in outpatients with schizophrenia in a naturalistic setting. METHODS: W-SOHO was a 3-year observational study that involved over 17,000 outpatients with schizophrenia from 37 countries worldwide. The present post hoc study focused on the subgroup of patients who started taking olanzapine at baseline and subsequently made the first switch to risperidone (n=162) and vice versa (n=136). Clinical status was assessed at the visit when the first switch was made (i.e. before switching) and after switching. Logistic regression models examined the impact of medication switch on tolerability outcomes, and linear regression models assessed the association between medication switch and change in the Clinical Global Impression-Schizophrenia (CGI-SCH) overall score or change in weight. In addition, Kaplan-Meier survival curves and Cox-proportional hazards models were used to analyze the time to medication switch as well as time to relapse (symptom worsening as assessed by the CGI-SCH scale or hospitalization). RESULTS: 48% and 39% of patients switching to olanzapine and risperidone, respectively, remained on the medication without further switches (p=0.019). Patients switching to olanzapine were significantly less likely to experience relapse (hazard ratio: 3.43, 95% CI: 1.43, 8.26), extrapyramidal symptoms (odds ratio [OR]: 4.02, 95% CI: 1.49, 10.89) and amenorrhea/galactorrhea (OR: 8.99, 95% CI: 2.30, 35.13). No significant difference in weight change was, however, found between the two groups. While the CGI-SCH overall score improved in both groups after switching, there was a significantly greater change in those who switched to olanzapine (difference of 0.29 points, p=0.013). CONCLUSION: Our study showed that patients who switched from risperidone to olanzapine were likely to experience a more favorable treatment course than those who switched from olanzapine to risperidone. Given the nature of observational study design and small sample size, additional studies are warranted.

Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia

Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74.6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127.6 mesos i 124.1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.

Projecte de trasllat de l’ explotació de boví de llet “Mas Masdevall” a Olot

L’ objectiu principal d’ aquest projecte és el de dissenyar una nova explotació de boví de llet a lagranja “Mas Masdevall”, a Olot, comarca de la Garrotxa, província de Girona, per tal de traslladar l’explotació existent a una ubicació més allunyada; a més d’aquest canvi d’ubicació, també s’augmentarà el nombre de vaques de la granja de les 80 originals a una capacitat total de 120 vaques en producció. Aquest projecte planteja la construcció d’una nau per a l’allotjament de les vaques en producció, una sala de munyir-lleteria, un femer i una fossa de purins. La nau de producció tindrà una capacitat per a 120 vaques en producció en llotges individuals, 7 places d’infermeria, 7 per maternitat, 12 vaques eixutes totes en jaç de palla, a més de 51 places per vedelles en jaç i un lot de 22 vedelles d’entre 16 i 22 mesos en llotges individuals per facilitar la posterior estabulació durant la producció. També s’ubicaran 14 boxes individuals per els vedells i la recria al costat de la nau. La sala de munyir serà de 2x10 places paral·leles a més de la sala d’espera i l’oficina lleteria

Repercussions d’un tràfic forçat o lliure sobre el consum i pauta d’ingestió del vaquí lleter amb un sistema de munyida robotitzada

Avaluació de l’efecte del tipus de tràfic imposat a les vaques lleteres en sistemes de munyida automàtica sobre la freqüència de munyida,les necessitats d’alimentació, el comportament alimentari i la producció i composició dela llet

Projecte de construcció d’una granja de boví de llet a Nador (nord-est del Marroc)|

L'objectiu del projecte és la construcció d'una granja de boví de llet a la regió del Rif oriental, concretament al municipi de Nador (Nord Est del Marroc). A la granja es construiran sis naus, les quals comptaran amb les dependències necessàries per al desenvolupament de l'activitat, amb una superfície construïda total de 18.105 m². Aquestes naus seran equipades amb les instal•lacions, maquinària i equips necessaris per al correcte desenvolupament de l'activitat. Es tracta d’una instal•lació de 1000 vaques adultes per a la producció de llet tenint per això la recria necessària

Projecte d’una explotació de boví de llet a la finca “Mas el Folcs” de Malla (Osona)

L’objecte del projecte és la construcció d’una explotació de boví de llet al municipi deMalla (Osona) amb una capacitat per 300 vaques.En aquest projecte es dissenya l’explotació lletera. Aquesta explotació consta de duesnaus: una nau de producció, amb una capacitat per 324 vaques, amb un annex on hi hala sala d’espera, la sala de munyir, l’oficina i la lleteria i una nau de vedelles de recria ivaques eixutes amb una capacitat per 302 animals. També es construirà un femer i unafossa de purins

Vasopressina, un nou biomarcador en insuficiència cardíaca.

Introducció. Les concentracions plasmàtiques dels pèptids natriürètics són biomarcadors útils en el diagnòstic i en el maneig de la insuficiència cardíaca (IC). L’objectiu de l’estudi va consistir en avaluar un nou biomarcador, la vasopressina, per predir la mortalitat i el reingrés a mig termini dels pacients que ingressen per IC aguda. Mètodes. Des del novembre de 2004 fins setembre de 2010 s’estudien de forma prospectiva el pacients que ingressen al Servei de Cardiologia per IC aguda i es distribueixen en dos grups: grup 1, pacients amb nivells baixos de vasopressina ( ≤ 2’9 pg/mL) i grup 2, pacients amb nivells alts de vasopressina (  2’9 pg/mL). Es realitza una anàlisi multivariada de Cox i es construeixen corbes de Kaplan-Meier. Resultats. S’inclouen 322 pacients, amb una mediana de seguiment de 14,6 mesos. Els pacients del grup 1 presenten una major supervivència als 12 i 24 mesos del 93% i 72% respecte els pacients del grup 2 que és del 75% i 61% amb una HR 2.90 (IC 95%: 1.47-5.75, p=0.002), respectivament. Tanmateix s’aprecia una major supervivència cardiovascular en els pacients del grup 1 (97% vs. 87% al 12 mesos i de 87% vs. 75% als 24 mesos) amb HR 2.72 (IC 95%: 1.97 – 6.73, p&0.031). Un 56% i 29% dels pacients del grup 1 estaven lliures de reingrés als 12 i 24 mesos, respectivament, versus el 49% i el 21% del grup 2 amb una HR 1.48 (IC 95%: 1.04 – 2.11, p&0.02). Igualment pel primer reingrés per IC , el 71% i 46% del grup 1 respecte del 60% i 39% del grup 2 als 12 i 24 mesos, respectivament (HR 1.57 (IC 95%: 1.03 – 2.41, p&0.038). Conclusions. Els nivells alts de vasopressina en pacients amb insuficiència cardíaca aguda estabilitzats són un predictor independent de mortalitat i de reingressos als 12 i 24 mesos de seguiment.

Projecte de legalització d'una activitat dedicada a l'explotació ramadera i a la formatgeria artesanal

La integració en una mateixa activitat d'una explotació ramadera ecològica basada en el bestiar cabrú de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autòctones de formatge de cabra, permet ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del país per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mínimes garanties higiènico-sanitàries dificulten l'avanç d'un sector amb molt bones perspectives de futur com és el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabrú, que és actualment molt reduït en l'àmbit Català. A més d'això, les actuals exigències en el camp del benestar animal així com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indústries alimentàries el compliment d'una sèrie de requisits, tan de disseny dels locals i de les instal•lacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gestió i funcionament en aquestes matèries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, és la legalització d'una activitat, que anomenarem “Mas Peirot, S.L.”, dedicada a l'explotació ramadera ecològica de bestiar cabrú de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. És important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalització d'una activitat,, també s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execució de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que així es tracten amb més detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitació de dues naus ramaderes actualment en desús, per tal que puguin destinar-se a l'explotació ramadera de bestiar cabrú i a la formatgeria artesanal, projectant-se així mateix totes les instal•lacions necessàries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions més importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabrú és possible obtenir una producció mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16è any, cosa que permetrà recuperar la inversió inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i instal•lacions projectades, en un termini de 8 anys i permetrà, com s'ha dit, ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat per la indústria agroalimentària a Catalunya.

Applications of the bootstrap to survival analysis

En este trabajo se revisan algunas de las aplicaciones clásicas del bootstrap al análisis de la supervivencia. Se consideran en primer lugar el estimador bootstrap de la varianza y el estimador de la mediana corregido para el sesgo del estimador de Kaplan-Meier de la función de supervivencia. A continuación se consideran algunos aspectos mas recientes, tales como métodos para construir bandas de confianza para el estimador de la funcidn de supervivencia y contrastes aproximados para la comparación de funciones de supervivencia. En ambas situaciones el bootstrap resulta de gran utilidad para la aproximación de 10s valores críticos necesarios.

Predictors of death among patients who completed tuberculosis treatment: a population-based cohort study.

Background: Mortality among patients who complete tuberculosis (TB) treatment is still high among vulnerable populations. The objective of the study was to identify the probability of death and its predictive factors in a cohort of successfully treated TB patients. Methods: A population-based retrospective longitudinal study was performed in Barcelona, Spain. All patients who successfully completed TB treatment with culture-confirmation and available drug susceptibility testing between 1995 1997 were retrospectively followed-up until December 31, 2005 by the Barcelona TB Control Program. Socio-demographic, clinical, microbiological and treatment variables were examined. Mortality, TB Program and AIDS registries were reviewed. Kaplan-Meier and a Cox regression methods with time-dependent covariates were used for the survival analysis, calculating the hazard ratio (HR) with 95% confidence intervals (CI). Results: Among the 762 included patients, the median age was 36 years, 520 (68.2%) were male, 178 (23.4%) HIV-infected, and 208 (27.3%) were alcohol abusers. Of the 134 (17.6%) injecting drug users (IDU), 123 (91.8%) were HIV-infected. A total of 30 (3.9%) recurrences and 173 deaths (22.7%) occurred (mortality rate: 3.4/100 person-years of follow-up). The predictors of death were: age between 4160 years old (HR: 3.5; CI:2.15.7), age greater than 60 years (HR: 14.6; CI:8.924), alcohol abuse (HR: 1.7; CI:1.22.4) and HIV-infected IDU (HR: 7.9; CI:4.713.3). Conclusions: The mortality rate among TB patients who completed treatment is associated with vulnerable populations such as the elderly, alcohol abusers, and HIV-infected IDU. We therefore need to fight against poverty, and promote and develop interventions and social policies directed towards these populations to improve their survival.

Association of early repolarization with risk of cardiac mortality in the general population

Early repolarization, which is characterized by an elevation of the J-point on 12-lead electrocardiography, is a common finding that has been considered as benign for decades. However, in the last years, it has been related with vulnerability to idiopathic ventricular fibrillation and with cardiac mortality in the general population. Recently, 4 potential ECG predictors that could differentiate the benign from the malignant form of early repolarization have been suggested. Any previous study about early repolarization has been done in Spain. Aim. To ascertain whether the presence of early repolarization pattern in a resting electrocardiogram is associated with a major risk of cardiac death in a Spanish general population and to determine whether the presence of potential predictors of malignancy in a resting electrocardiogram increases the risk of cardiac mortality in patients with early repolarization pattern. Methods. We will analyse the presence of early repolarization and the occurrence of cardiac mortality in a retrospective cohort study of 4,279 participants aged 25 to 74 years in the province of Girona. This cohort has been followed during a mean of 9.8 years. Early repolarization will be stratified according to the degree of J-point elevation (≥0.1 mV or ≥0.2 mV), the morphology of the J-wave (slurring, notching or any of these two), the ST-segment pattern (ascending or descending) and the localization (inferior leads, lateral leads, or both). Association of early repolarization with cardiac death will be assessed by adjusted Cox-proportional hazards models