Growing at the production frontier. European aggregate growth, 1870-1914

The view of a 1870-1913 expanding European economy providing increasing welfare to everybody has been challenged by many, then and now. We focus on the amazing growth that was experienced, its diffusion and its sources, in the context of the permanent competition among European nation states. During 1870-193 the globalized European economy reached a silver age . GDP growth was quite rapid (2.15% per annum) and diffused all over Europe. Even discounting the high rates of population growth (1.06%), per capita growth was left at a respectable 1.08%. Income per capita was rising in every country, and the rates of improvement were quite similar. This was a major achievement after two generations of highly localized growth, both geographically and socially. Growth was based on the increased use of labour and capital, but a good part of growth (73 per cent for the weighted average of the best documented European countries) came out of total factor productivity efficiency gains resulting from not well specified ultimate sources of growth. This proportion suggests that the European economy was growing at full capacity at its production frontier. It would have been very difficult to improve its performance. Within Europe, convergence was limited, and it only was in motion after 1900. What happened was more the end of the era of big divergence rather than an era of convergence.

The proportional distribution in a cooperative model with external opportunities

[cat] En aquest article es considera un problema de cooperació entre agents on cada agent realitza una contribució (diners, capital, treball, esforç) per tal d'obtenir un benefici comú a repartir. El repartiment proporcional respecte a les contribucions és una distribució que pertany al nucli del joc cooperatiu associat. A partir d'aquest model bàsic s'introdueix un agent extern que pot realitzar una determinada aportació que serveix per avaluar el potencial benefici de cada subcoalició d'agents si aquest nou agent finalment entrés. Aquesta anàlisi pot produir que el poder relatiu dels agents hagi variat. en concret s'avalua si la distribució proporcional és encara robusta des del punt de vista de la seva pertinença al conjunt de negociació. Amb aquest objectiu, analitzem el problema utilitzant el model de joc cooperatius amb estructura de coalició. Donat que, en general, la distribució proporcional, no pertany al conjunt de negociació, s'estudia una condició suficient per a que així sigui. També enunciem una condició necessària, i finalment es proposa una condició suficient que garanteix que el repartiment proporcional és la única distribució existent dins del conjunt de negociació.

The proportional distribution in a cooperative model with external opportunities

[cat] En aquest article es considera un problema de cooperació entre agents on cada agent realitza una contribució (diners, capital, treball, esforç) per tal d'obtenir un benefici comú a repartir. El repartiment proporcional respecte a les contribucions és una distribució que pertany al nucli del joc cooperatiu associat. A partir d'aquest model bàsic s'introdueix un agent extern que pot realitzar una determinada aportació que serveix per avaluar el potencial benefici de cada subcoalició d'agents si aquest nou agent finalment entrés. Aquesta anàlisi pot produir que el poder relatiu dels agents hagi variat. en concret s'avalua si la distribució proporcional és encara robusta des del punt de vista de la seva pertinença al conjunt de negociació. Amb aquest objectiu, analitzem el problema utilitzant el model de joc cooperatius amb estructura de coalició. Donat que, en general, la distribució proporcional, no pertany al conjunt de negociació, s'estudia una condició suficient per a que així sigui. També enunciem una condició necessària, i finalment es proposa una condició suficient que garanteix que el repartiment proporcional és la única distribució existent dins del conjunt de negociació.