Venezuelan economic laboratory. The Case of the altruistic economy of Felipe Pérez Martí

Felipe Pérez Martí, who was the Venezuelan Minister of Planning and Development in the government of Hugo Chávez, proposes an economic model that he calls the altruistic economy or fourth way, which leads cooperative game theory to its logical extremes postulating a pure communism. Here we sustain that, first, it is impossible in the model of Pérez Martí to marginally allocate non-primary goods to those most in need or who most value them, facing a problem of defective economic calculation, and second, in order to achieve equality, he would have to replace his atomic local planners by a central planner, who would be unable to overcome the problem of imperfect and and incomplete information.

De Recuerdos de provincia a Conflicto y armonías de las razas en América: El retrato de Domingo Faustino Sarmiento y la identidad de América

El presente ensayo analiza las obras de Domingo Faustino Sarmiento, Recuerdos de provincia y Conflicto y armonías de las razas en América, con el fin de estudiar la evolución de sus ideas. Cabría decir que los conceptos que toca -barbarie y civilización, la raza, la herencia o la nación-, desde sus primeras obras hasta las postreras, se irán radicalizando, por influencia, entre otros, del positivismo cientificista y las ideas de la época. Así, si en Facundo o Recuerdos, Sarmiento contextualiza la barbarie y la acota a Rosas y sus acólitos y cree que el modelo a seguir es Europa, en Conflicto, la barbarie se plantea como una cuestión racial, pasando a ser el modelo a seguir los Estados Unidos.

Mística i espiritisme: la fascinació per l’altra riba. Amàlia Domingo Soler i Eulàlia Anzizu i Vila

Les escriptores Amàlia Domingo Soler (1835-1909) i Eulàlia Anzizu i Vila (1868-1916) no es van conèixer mai, i probablement des de les pròpies posicions ideològiques —lliurepensadora, una; monja clarissa, l’altra— ni tan sols haurien pogut coincidir enlloc. Compartien, però, la mateixa ciutat, Barcelona, i una mateixa època convulsa —la segona meitat del segle XIX i els inicis del XX—, així com alguns trets de la personalitat: eren dones autodidactes, intel·lectuals geloses de la seva independència i de les seves conviccions i, sobretot, mostraven idèntica passió per l’escriptura. Ultra les asimetries ideològiques que es donaren entre Amàlia Domingo i Eulàlia Anzizu, un conjunt d’empaties vitals en canvi, les acostava: Amàlia, l’espiritista, sentia tanta estranyesa davant la realitat com Eulàlia, la poeta mística; de la mateixa manera, hi havia en elles el mateix sentiment d’exclusió, homònima sensació de pertànyer fora del centre de la quotidianitat. Tant l’una com l’altra entengueren la terra com un desert i es forjaren un llenguatge de proximitat amb l’inconegut, tan religiós com còsmic. I l’estremiment que els produïa l’immaterial, el més enllà, impregnà de ple, i en tots dos casos, l’obra literària des de la joventut.

El Jardín de Falerina, Francisco de Rojas Zorrilla, Antonio Coello Ochoa y Pedro Calderón de la Barca. Edición, introducción y notas de Felipe B. Pedraza Jiménez y Rafael González Cañal, (Barcelona: Octaedro, 2010)

Parece mentira que una pieza teatral firmada por Calderón de la Barca haya tardado más de tres cientos años en aparecer impresa y que sea ahora,en el 2010, cuando lo haga por primera vez. ¿A qué se debe esta falta de interés por la obra?La respuestanos la ofrecen Felipe B. Pedza Jiménez y Rafael González Cañal en el capítulo que abre el estudio preliminar de su edicion tulado«Razones de una sin razón»

La Transmisión textual de las Mémories de Philippe de Commynes en las traducciones de Felipe (1636) y Juan de Vitrián (1643)

Análisis de las traducciones de Felipe Vitrián (1936) y de Juan Vitrián (1643) de la obra de Philippe de Commynes “Mémoires”