84 resultados para Catedral de Valencia. Pabordia-S. XVII
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Urbano Fos fue uno de los mejores representantes del Barroco valenciano. En este estudio atribuimos a su pincel un lienzo indito de gran calidad. Se trata de una magnfica representacin de San Pascual Bailn. Con nuestra investigacin hemos demostrado sus filiaciones tcnico-artsticas y resaltado aquellos aspectos por los que se populariz su pintura.
Resumo:
Article que es refereix a la XVII Olimpada Nacional de Qumica (2003 2004), celebrada el 7-10 de maig de 2004, al Collegi dels Pares Agustins de Valencia de Don Juan (Lle). L olimpada consisteix en dues proves: la primera consisteix en la resoluci de 4 problemes llargs, i la segona en 45 preguntes de resposta mltiple (tipus test) que contenen qestions teriques i problemes curts. En aquest article s esmenten els alumnes que han obtingut algun tipus de distinci, els classificats per a la Fase Nacional, els problemes proposats i les caracterstiques de les preguntes del test
Resumo:
El objeto de las siguientes pginas es el estudio de la contabilidad de una institucin eclesistica, la catedral de Barcelona durante el siglo XVII, tanto la descripcin de las prcticas contables utilizadas por dicha institucin a lo largo del periodo sealado, como plantear, en primer lugar, los problemas de orden metodolgico a que se enfrenta el historiador que ha de manejar esta clase de fuente documental y, en segundo lugar, sugerir qu nuevas preguntas es posible plantear y responder a partir de las fuentes contables; preguntas distintas de las que acostumbran a estar presentes en las investigaciones de los historiadores que han trabajado sobre las instituciones eclesisticas. En la primera parte de la comunicacin presentar unas reflexiones sobre la Iglesia considerada como una institucin econmica y sobre las principales prcticas organizativas que derivaron del ejercicio histrico de ese papel; en segundo lugar describir los rasgos identificadores de la contabilidad de la catedral barcelonesa, en lo que hace referencia a sus caractersticas tcnicas particulares. En la tercera y ltima parte centrar mi atencin en la utilizacin de las contabilidades eclesisticas como fuentes histricas y mostrar algunas de las posibilidades de explotacin cualitativa que pueden presentar.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la Societ Italiana di Musicologia entre abril i maig del 2006. Sha estudiat la influncia de la msica italiana durant les primeres dcades del segle XVIII, en les composicions en llengua roman daquesta poca conservades a larxiu musical de la catedral de Tortosa -Tarragona -. Sha a consultat de bibliografia especfica aix com la consulta directa de fonts italianes de lpoca i lestudi de les seves caracterstiques (tipus descriptura, compasos ms freqents, estructura formal, veus/instruments utilitzats, ...). La consulta sha fet a diferents arxius i biblioteques romanes (arxiu histric i biblioteca de la Accademia Nazionale di S. Cecilia, biblioteca del Pontificio Istituto di Musica Sacra, arxiu de la Chiesa del Ges, arxiu de la Chiesa Nazionale Spagnola, biblioteca del Conservatorio di musica Santa Cecilia i Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II), aix com de la Biblioteca Apostolica i el Archivio Segreto del Vaticano. La recerca ha confirmat que, durant les primeres dcades del segle XVIII, hi ha una influncia considerable de la msica italiana de moda en les composicions de la catedral de Tortosa escrites en llengua vernacla i, desprs dun estudi comparatiu i de lanlisi duna mostra de les obres italianes i de la Seu, sha arribat a la conclusi de que, si b hi ha elements italians en les composicions tortosines, no es perd en elles el llenguatge hispnic de la tradici, si no que ms b hi ha una convivncia de tots dos, fins i tot en una mateixa obra.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Bibliothque Nationale, Frana, entre maig i juliol del 2007. Lestudi de les decoracions per les cerimnies del Npols virregnal en la segona meitat del segle XVII s el tema duna futura tesi doctoral. Principalment la tesi est basada en una crnica indita dAndrea Rubino, que descriu detalladament aquestes celebracions durant el perode 1648-1673. De moment s el document ms complet per a la reconstrucci de festes no testimoniades en relacions impreses, com per exemple les de Carnestoltes. Per verificar i augmentar les informacions ofertes per aquesta font shan visitat diferents biblioteques, arxius i fototeques europeus.
Resumo:
Aquest treball t com a finalitat conixer el mn dels esdeveniments esportius i sobre tot emmarcar-los dins de la comunicaci de manera exhaustiva. L'estructura de l'escrit s'ha realitzat en dos grans blocs: en primer lloc s'exposa la teoria i seguidament s'analitza la posada en marxa d'un acta esportiu real. Amb aquesta estructura desenvoluparem un esdeveniment esportiu real.
Resumo:
El Sndrome de Sweet (SS) es la ms caracterstica de todas las dermatosis neutroflicas sobre todo por las entidades a las que se asocia, dada su finalidad pronstica y terapetica. Para definir el perfil de los pacientes diagnosticados de SS en nuestro departamento y evaluar las diferencias clnico-epidemiolgicas entre subgrupos, hemos realizado un estudio retrospectivo desde 2001 a 2009, ambos inclusive, donde se han incluido veinticuatro pacientes (13 mujeres y 11 hombres) que han sido reagrupados en 4 categoras segn la etiologa: infecciosa, paraneoplsica, parainflamatoria e idioptica. Los resultados obtenidos se han comparado con estudios previos, encontrando algunas diferencias significativas.
Resumo:
La Enfermedad Inflamatoria Intestinal (Enfermedad de Crohn,EC; Colitis Ulcerosa,CU; Colitis inclasificable, CI) ha sufrido variaciones de incidencia, su estudio permite conocer los factores fisiopatolgicos implicados y tratamientos especficos. Se ha realizado un estudio observacional retrospectivo de los casos diagnosticados de EII en el Departamento de Salud 6 de Valencia relacionando resultados con los obtenidos en Espaa y otros pases. La incidencia estandarizada a la poblacin europea, ajustada a sexo y edad fue: 3.89(EC),6.635(CU) y de 2.845(CI). La incidencia de CU fue ms elevada que la de EC, excepto en los ms jvenes, superior para CU y CI en hombres.
Resumo:
La infecci pel Virus del Papil.loma Hum (VPH) s la causa principal de gaireb tots els casos de cncer cervical. En pasos on s'apliquen de manera programada tcniques de detecci, hi ha una disminuci de la incidncia i la mortalitat del cncer cervical. La detecci del VPH s un aven important per a la prevenci del cncer en permetre un diagnstic preco de lesions cancergenes. s per aix que, es va decidir estudiar durant un any a la poblaci de pacients que acudien a les consultes de ginecologia i aplicar si estava indicat el protocol de detecci de l'ADN-VPH segons les indicacions de lAsociaci Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) per desprs traure conclusions.
Resumo:
La tuberculosi (TB) s una malaltia infecciosa. Diversos estudis han analitzat l'existncia d'un patr estacional en la seva presentaci amb resultats discordants. Ens vam proposar conixer el patr estacional de diagnstic de la malaltia en l'rea del nostre hospital. Realitzem un estudi observacional prospectiu de tots els pacients, diagnosticats de TB durant el perode 2002-2009 en el nostre Departament. Per a l'anlisi estadstica de les dades recollides s'ha utilitzat l'aplicaci informtica SPSS 15.0. amb un nivell de significaci: p &0,05. En el nostre medi i clima, el diagnstic de la tuberculosi pulmonar predomina durant els mesos clids. Aquest predomini no s'ha relacionat amb les caracterstiques socio-demogrfiques ni clniques dels pacients.
Resumo:
El present estudi s de tipus observacional, descriptiu i analtic, retrospectiu i longitudinal. Pretn analitzar-ne en dones del departament de Salut 6 de la Comunitat Valenciana diagnosticades de diabetis gestacional, la alteraci en la tolerancia a la glucosa en una mitjana d'1,5 anys desprs del part. La mostra presa va ser de 128 pacients. El 22, 66% va mostrar alteraci glucmica postpart; les dones amb antecedents familiars de diabetis eren ms jvens (32,06 front a 34,93, amb p=0,04).Ninguna dona tractada amb dieta va desenvolupar diabetis; de les tractades amb insulina ho va fer el 8,16% (p=0,02) i tenien major glucmia basal (p=0,048).
Resumo:
Lobjectiu del present estudi va ser estudiar a la poblaci afecta de GMSI en lrea de salut 6 de Valncia, aix com la incidncia de la mateixa. Es tracta dun estudi descriptiu transversal retrospectiu observacional dels pacients amb aquesta patologia que van acudir al servei dHematologia de lhospital de referncia. Quant als resultats, encara que les dades analtiques i evolutives van ser similars a sries anteriors (subtipus predominant IgG, 7.5% de progressi), el nombre de pacients i la incidncia va ser menor de l'esperada, la qual cosa va restar pes estadstic a l'extrapolaci dels resultats.
Resumo:
Versi Word d'una pgina web expositiva sobre la filosofia poltica entre els anys 1500 i 1700.
Resumo:
La comunicaci tracta de les diferents iniciatives de promoci basades en adaptacions tcniques de la plataforma original realitzades des de la Biblioteca, amb el suport tcnic de l'rea de Sistemes d'Informaci i Comunicaci, per impulsar l'accs obert a la Universitat Politcnica de Valncia, a travs d' RiuNet, el seu dipsit institucional. Per aconseguir promocionar l'accs obert s'han obert diverses vies de treball que permetin als membres de la comunitat universitria difondre la seva producci intellectual de forma directa i senzilla. En primer lloc s'ha prets fer de RiuNet una aplicaci "prpia" de la Universitat Politcnica de Valncia, personalitzant la interfcie per aconseguir una integraci visual amb la web de la instituci i permetent l'autenticaci i l'accs a travs de la Intranet. En segon lloc es faciliten al mxim les tasques de autoarxivament als autors de contingut, mitjanant la integraci de l'aplicaci de gesti de les tesis amb RiuNet, el foment, a travs del programa Docncia en xarxa, de la generaci d'objectes d'aprenentatge, la personalitzaci del formulari de autoarxivament, per facilitar als alumnes la crrega dels seus projectes de fi de carrera i tesines de mster i l'elaboraci de l'Acord marc, contracte nic mitjanant el qual els autors autoritzen a la Universitat a difondre tota la seva producci en RiuNet . En tercer lloc s'han realitzat les tasques tcniques necessries per permetre la integraci amb altres aplicacions per a la docncia i la recerca (PoliBuscador, PoliformaT, Polimedia, Politube, l'aplicaci de gesti de l'activitat de recerca). Finalment s'est posant en marxa un Bloc sobre accs obert que permet difondre aquest moviment a la Universitat. Totes aquestes "petites" accions estan aconseguint, a poc a poc, que RiuNet sigui reconegut com una eina de difusi de la producci cientfica i acadmica prpia i, per tant, que sigui utilitzat cada vegada ms per la comunitat universitria.
Resumo:
Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal giron se situava fora murs, al voltant de l'esglsiamartirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdobl amb la consagraci d'una segona esglsia episcopal, Santa Maria, dins murs, ra per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centria, amb la doble advocaci de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'aferm la preeminncia de Santa Maria fins al punt que, en l'ltim ter del segle. Sant Feliu ja no s esmentada com a seu episcopal, encara que hi continu vinculada com a una esglsia dependent, sense personalitat ni administraci prpia. Des de final del segle, el procs s'acceler amb la construcci d'una nova esglsia catedral a Santa Maria, que complement l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residncies de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidaci de Santa Maria com a seu nica, per tamb la profunda remodelaci urbanstica d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressi del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'
