18 resultados para Catégories -compactes closes
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Es destaca la presncia de tres espcies bioinvasores, tals com la gambsia(Gambusiaaffinis), la canya (Arundodonax) i el cranc vermell americ (Procambarusclarkii). Sha detectat que la qualitat de laigua ha disminut en alguns parmetres, especialment en lEstanyet del Safareig. En els tres estanyets els slids dissolts totalsa TSD) estan al voltant del lmit mxim recomanat per la EPA (Agncia de Protecci Ambiental dEstats Units). Sha observat que la Cladophora, indicadora de concentracions elevades de nitrogen a laigua, s un clorfit molt abundant. Shan identificat dos hbitats dinters comunitari no prioritari, segons la Directiva Hbitats: les closes i les freixenedes termfiles de Fraxinusangustifolia. En funci dels resultats obtinguts shan elaborat les propostes de gesti i conservaci per aquest espai.
Resumo:
Una de les causes principals que van motivar la creaci del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecci, per, no limitava la seva acci a aquest grup, sin que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanncia. Aix, a ms de definir-se unes rees de mxima protecci sota la denominaci de Reserves Naturals Integrals, els lmits del PNAE engloben rees potser menys emblemtiques, per que sn clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empord. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, per que t unes qualitats que, almenys des d'una aproximaci geogrfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes
Resumo:
Comunicaci on es pretenen presentar alguns dels resultats ms significatius de la investigaci amb referncia a levoluci de les cobertes del sl a lAlt Empord entre 1957-2001, i parant especial atenci a les transformacions identificades en el paratge de closes
Resumo:
En aquest article es presenten els resultats de l estudi dut a terme a tres ullals localitzats a la plana del Baix Ter, al municipi de Pals, coneguts com els estanyets de Pals. S'ha analitzat la fisicoqumica de les aiges de cadascun dels estanyets, s'ha inventariat la vegetaci i s ha estudiat la poblaci ctica i la presncia d'amfibis. Malgrat que es tracta d'un espai redut, els estanyets de Pals i el sector de les Closes Fondes actuen com a veritables zones humides, amb vegetaci i fauna prpies d'aquests amenaats indrets. Les anlisis de les aiges han revelat una situaci trfica classificada a mig cam entre la mesotrfia i l'eutrfia. Segons aquests resultats s'han elaborat unes propostes de gesti i conservaci per a aquest indret que inclouen la seva preservaci mitjanant acords de custdia, la creaci de zones tamp, la gesti de la vegetaci i l aplicaci de programes de seguiment de la qualitat de les aiges
Resumo:
Marxs conclusions about the falling rate of profit have been analysed exhaustively. Usually this has been done by building models which broadly conform to Marxs views and then showing that his conclusions are either correct or, more frequently, that they can not be sustained. By contrast, this paper examines, both descriptively and analytically, Marxs arguments from the Hodgskin section of Theories of Surplus Value, the General Law section of the recently published Volume 33 of the Collected Works and Chapter 3 of Volume III of Capital. It also gives a new interpretation of Part III of this last work. The main conclusions are first, that Marx had an intrinsic explanation of the falling rate of profit but was unable to give it a satisfactory demonstration and second, that he had a number of subsidiary explanations of which the most important was resource scarcity. The paper closes with an assessment of the pedigree of various currents of Marxian thought on this issue.
Resumo:
Marxs conclusions about the falling rate of profit have been analysed exhaustively. Usually this has been done by building models which broadly conform to Marxs views and then showing that his conclusions are either correct or, more frequently, that they can not be sustained. By contrast, this paper examines, both descriptively and analytically, Marxs arguments from the Hodgskin section of Theories of Surplus Value, the General Law section of the recently published Volume 33 of the Collected Works and Chapter 3 of Volume III of Capital. It also gives a new interpretation of Part III of this last work. The main conclusions are first, that Marx had an intrinsic explanation of the falling rate of profit but was unable to give it a satisfactory demonstration and second, that he had a number of subsidiary explanations of which the most important was resource scarcity. The paper closes with an assessment of the pedigree of various currents of Marxian thought on this issue.
Resumo:
Recientemente ha surgido un nuevo campo de investigacin en el rea del electromagnetismo aplicado y de la ingeniera de microondas, basado en el control de las propiedades electromagnticas de estructuras artificiales, conocidas como metamateriales. El objetivo principal de este proyecto es el estudio y control del comportamiento de estas estructuras artificiales, y su posterior aplicacin para la sntesis de dispositivos compactos de microondas. En el primer captulo se hace una introduccin a los metamateriales en la que se exponen sus principales propiedades electromagnticas, para finalmente presentar las lneas de transmisin zurdas que se suelen utilizar en el diseo de metamateriales. En el segundo captulo se realiza un estudio de las propiedades y del funcionamiento de una celda metamaterial. Finalmente en el tercer captulo se exponen diferentes dispositivos diseados mediante la utilizacin de este tipo de celdas.
Resumo:
"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."
Resumo:
La empresa Eatout quiere crear un Cuadro de Mando desde el que llevar el control de ventas de los restaurantes. Actualmente se comprueba qu locales faltan por cerrar la jornada de ventas y se lleva un registro de los errores desde una hoja de clculo. Con este proyecto se pretende agilizar y facilitar la gestin de ventas, y analizar las posibles causas de esas faltas. Para ello, se crear una aplicacin en .NET desde la que gestionarn los cierres que falten por realizar en una jornada indicando cul ha sido el motivo. Despus se analizarn estos datos a travs de la herramienta de Business Objects de SAP creando un Cuadro de Mando.
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
El terme paisatge i les seves aplicacions sn cada dia ms utilitzats per les administracions i altres entitats com a eina de gesti del territori. Aprofitant la gran quantitat de dades en bases compatibles amb SIG (Sistemes dInformaci Geogrfica) existents a Catalunya sha desenvolupat una sntesi cartogrfica on sidentifiquen els Paisatges Funcionals (PF) de Catalunya, concepte que fa referncia al comportament fisico-ecolgic del terreny a partir de variables topogrfiques i climtiques convenientment transformades i agregades. Sha utilitzat un mtode semiautomtic i iteratiu de classificaci no supervisada (clustering) que permet la creaci duna llegenda jerrquica o nivells de generalitzaci. Sha obtingut com a resultat el Mapa de Paisatges Funcionals de Catalunya (MPFC) amb una llegenda de 26 categories de paisatges i 5 nivells de generalitzaci amb una resoluci espacial de 180 m. Parallelament, shan realitzat validacions indirectes sobre el mapa obtingut a partir dels coneixements naturalistes i la cartografia existent, aix com tamb dun mapa dincertesa (aplicant lgica difusa) que aporten informaci de la fiabilitat de la classificaci realitzada. Els Paisatges Funcionals obtinguts permeten relacionar zones de condicions topo-climtiques homognies i dividir el territori en zones caracteritzades ambientalment i no polticament amb la intenci que sigui dutilitat a lhora de millorar la gesti dels recursos naturals i la planificaci dactuacions humanes.
Resumo:
To study the short-run and long-run implications on wage inequality, we introducedirected technical change into a Ricardian model of offshoring. A unique final good isproduced by combining a skilled and an unskilled product, each produced from a continuumof intermediates (tasks). Some of these tasks can be transferred from a skill-abundant Westto a skill-scarce East. Profit maximization determines both the extent of offshoring andtechnological progress. Offshoring induces skill-biased technical change because it increasesthe relative price of skill-intensive products and induces technical change favoring unskilledworkers because it expands the market size for technologies complementing unskilled labor.In the empirically more relevant case, starting from low levels, an increase in offshoringopportunities triggers a transition with falling real wages for unskilled workers in the West,skill-biased technical change and rising skill premia worldwide. However, when the extentof offshoring becomes sufficiently large, further increases in offshoring induce technicalchange now biased in favor of unskilled labor because offshoring closes the gap betweenunskilled wages in the West and the East, thus limiting the power of the price effectfueling skill-biased technical change. The unequalizing impact of offshoring is thus greatestat the beginning. Transitional dynamics reveal that offshoring and technical change aresubstitutes in the short run but complements in the long run. Finally, though offshoringimproves the welfare of workers in the East, it may benefit or harm unskilled workers inthe West depending on elasticities and the equilibrium growth rate.
Resumo:
Els assajos de diagnstic clnic i biomdic requereixen tcniques de detecci sensibles, selectives i rpides que permeten mesurar concentracions de substncies directament de mostres biolgiques com sang, orina o srum. Els dispositius biosensors compleixen en gran mesura aquests requisits i en particular, molts esforos van dirigits actualment al disseny de versions compactes de mida reduda tipus "point of care" (POC) que permeten, per exemple, deslocalitzar les anlisis dels hospitals i que proporcionen un seguiment del pacient ms proper i eficient. Tot i aix, la transferncia d'aquestes tecnologies a dispositius miniaturitzats i porttils amb aplicacions definides encara no est totalment assolida. Apart de les dificultats inherents a la integraci de components electrnics, ptics, de distribuci de lquids, etc. en un sistema menut i porttil, un important repte en la miniaturitzaci de biosensors s la biofuncionalitzaci de la superfcie sensora i la seua estabilitat una vegada s'han immobilitzat els reactius biolgics. La detecci de biomarcadors proteics es duu a terme principalment mitjanant immunoassajos, basats en el reconeixement especfic de la protena per part d'anticossos especfics. En el cas de biosensors, el format directe, en el qual un antics s'immobilitza sobre la superfcie sensora i la protena diana es detecta directament de la mostra, hauria de ser el format preferible. Tanmateix, s un dels menys eficients en termes d'estabilitat i sensibilitat, degut en part a la necessitat d'immobilitzar l'antics en una orientaci adequada sense perjudicar l'afinitat per la molcula diana. En aquest treball s'ha fet un estudi comparatiu entre diferents metodologies d'immobilitzaci d'anticossos sobre un transductor ptic i s'han desenvolupat i optimitzat diferents estratgies de bloqueig de superfcie a fi d'obtindre un procediment robust, estable, aplicable a superfcies sensores de diferent naturalesa i que a ms, permeta la detecci sensible i selectiva en mostres complexes.
Resumo:
Com a resultat de les politiques i estratgies de collaboraci entre la universitat de Vic i de lhospital i de la voluntat de realitzar activitats formatives conjuntes , sestableix un lnia de treball orientada a lestudi i anlisi de la situaci logstica interna actual del laboratori danlisis clniques de lHospital General de Vic. El treball es centra en el procs intern del laboratori i labast de lestudi es troba limitat a les rees especifiques dhematologia i coagulaci i bioqumica. Daquestes dues rees el treball realitza un estudi exhaustiu del seu procs intern, identifica les seves activitats i la seva metodologia de treball amb lobjectiu delaborar el Value Stream Map de cadascuna de les rees. Les rees de Microbiologia, Banc de Sang i Urgncies resten fora daquest estudi exhaustiu tot i que sn presents en el treball per la inevitable interacci que tenen en la globalitat del procs. El treball es centra bsicament en els processos automatitzats tot i que els processos que es duen a terme en el laboratori sn tant automatitzats com manuals. Tamb es limita al sistema productiu intern del laboratori tot i la interacci que t aquest sistema intern amb altres centres productius del sistema com ara sn els centres datenci primria, els diversos hospitals i centres datenci sociosanitria. El laboratori es troba immers en el moment de lelaboraci daquest treball en un situaci de canvi i millora del seus processos interns que consisteixen principalment en la substituci de part la maquinria actual que obliguen a la definici dun nou layout i duna nova distribuci de la producci a cada mquina. A nivell extern tamb sestan produint millores en el sistema informtic de gesti que afecten a part del seu procs. Lobjectiu del treball s donar visibilitat total al procs de logstica interna actual del laboratori, identificant clarament com sn i quina seqncia tenen els processos logstics interns i els mtodes de treball actuals, tant de recursos mquina com recursos persona, per poder identificar sota una perspectiva de generaci de valor, aquells punts concrets de la logstica interna que poden ser millorats en quant a eficincia i productivitat amb lobjectiu que un cop identificats es puguin emprendre accions i/o projectes de millora. El treball finalitza amb un anlisis final del procs logstica interna des duna ptica Lean. Per fer-ho, identifica aquelles activitats que no aporten valor al procs o MUDA i les classifica en set categories i es realitzen diverses propostes de millora com sn la implantaci dun flux continu , anivellat i basat en un concepte pull , identifica activitats que poden ser estandarditzades i/o simplificades i proposa modificacions en les infraestructures fsiques per donar major visibilitat al procs. Laspecte hum del procs es planteja des dun punt de vist de metodologia, formaci, comunicaci i aplicaci de les 5S.
Resumo:
[eng] This article analyses articles and papers related to journalistic documentation that have been published in journals and in conference proceedings in Spain over the period 1997-2002. There is a listing of all articles as well as a summary of those that have followed scientific research processes. The results of the analysis of the articles' content are explored, according to different parameters: proportion of research, methods and research techniques articles studied, authorship, authors' place of work, type of publication and distribution by year. The article closes with some conclusions about research on journalistic documentation in the period studied.
