24 resultados para Camilleri, Andrea, 1925- Crítica e interpretação
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El xito internacional de Andrea Camilleri, escritor siciliano cuyas novelas estn caracterizadas por la presencia del dialecto, ha fomentado el debate sobre la posibilidad de traducir textos caracterizados por la presencia de variacin lingstica. Esta cuestin ha sido tratada de forma marginal por la traductologa y, a menudo, los estudiosos han abogado por la supresin de las marcas dialectales en las traducciones. Un anlisis del sistema lingstico italiano y de su literatura, sin embargo, no puede prescindir del estudio de los dialectos y de las variedades regionales, cuya presencia es todava muy fuerte. El presente trabajo se centra en un anlisis descriptivo, de tipo cualitativo y cuantitativo, de las rplicas de tres personajes de la novela de Camilleri Il cane di terracotta en la versin original y en su traduccin al castellano. Este estudio, suportado por la descripcin del marco terico en el que se inscribe el tema de la variacin lingstica, nos permite, en primer lugar, evaluar el peso de la presencia de marcas de dialecto geogrfico y social en el texto original y trazar la compleja relacin existente entre lengua nacional, dialectos y variedades regionales en Italia. En segundo lugar, a travs del anlisis de la versin en castellano podremos verificar si existe una supresin considerable de las marcas dialectales en la traduccin
Resumo:
El presente estudio versa sobre las problemticas derivadas de la traduccin, al castellano y al cataln, del divertido pastiche lingstico del escritor siciliano Andrea Camilleri. Para indagar el problema, hemos escogido las novelas Il birraio di Preston (1995) e Il cane di terracotta (1995), como muestra significativa de los dos gneros cultivados por nuestro autor, respectivamente la novela policial y la novela histrica. Se trata de textos que ponen al traductor frente a la empresa seductora y, a la vez, titnica de encontrar en su lengua una forma de devolver acertadamente la sicilianidad y el mosaico de dialectos italianos: para los tericos y los traductores el lenguaje no estndar representa un reto que pone frente a problemticas todava no resueltas. Con este estudio descriptivo nos proponemos arrojar luz sobre este complejo asunto y tratar de indicar unas posibles pautas a seguir para el que quiera continuar con esta dialctica.
El piano francs dels segles XX i XXI : una breu investigaci per al disseny d'un repertori de concert
Resumo:
Aquest projecte pretn estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en lescriptura pianstica, analitzant-ne la transcendncia en el terreny interpretatiu actual. Per tal dassolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut levoluci de la tcnica pianstica francesa, sestudia el material i les circumstncies que originen els respectius catlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, Pars, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anlisi permet determinar que el conservatori de Pars potencia les obres de nova creaci, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara sopta per un estudi convergent al cnon. Com a conseqncia, els autors esmentats es consideren objecte destudi essencial a Pars, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no shan establert en el pla destudis.
Resumo:
Vint-i-sis desprs de la promulgaci de la Constituci espanyola, lautor fa balan i arriba a un seguit de conclusions. Entre daltres, que Espanya viu una etapa de clara partitocrcia que, juntament amb el poder desmesurat dels sindicats, lesiona la vida democrtica; que cal reduir la dualitat suposadament legitimadora entre el Parlament i el carrer; i que malgrat les lloances rebudes, la Constituci de 1976 no ha aconseguit una de les funcions essencials de tota constituci: la tasca integradora.
Resumo:
En el presente trabajo se ponen de manifiesto los numerosos problemas del anlisis econmico convencional en la evaluacin de las polticas de mitigacin del cambio climtico causado antropognicamente. Tras sealar las principales caractersticas del fenmeno, se destacan las muchas limitaciones, arbitrariedades y omisiones que han caracterizado a la mayora de modelos aplicados hasta el momento. stas actan de forma casi abrumadora sesgando el resultado hacia la recomendacin de una menor agresividad en las polticas de mitigacin. En consecuencia, se cuestiona que los resultados obtenidos por los modelos convencionales de evaluacin den una respuesta adecuada al problema. A continuacin, se sealan algunos de los puntos que deberan tenerse en cuenta para realizar un anlisis de las polticas de mitigacin coherente con el desarrollo sostenible. Finalmente, se recogen las principales conclusiones del trabajo.
Resumo:
Este ensayo revisa críticamente una gama de informes de medicin de la democracia latinoamericana provenientes de diferentes fuentes de la cooperacin internacional involucrada en la regin. Cuestiona la tendencia a simplificar la democracia con variables atinentes a sus fortalezas e intereses econmicos en una visin estadocntrica, cuantitativista y generalizante. Seala que esta visin restringida no da cuenta de las acciones e iniciativas ciudadanas atinentes a la reivindicacin de los derechos cvicos y polticos y a la participacin en la bsqueda de soluciones a los problemas obstaculizantes del desarrollo democrtico latinoamericano. Concluye propositivamente, sealando la urgencia de complementar estos informes con estudios rigurosos y objetivos fundamentados en el registro de las particularidades idiosincrsicas de cada pas de la regin.
Resumo:
RESUM Recepcin y difusin internacionales de Merc Rodoreda: obra original, crítica y traduccin t per objecte determinar la recepci i la difusi de lobra original de Merc Rodoreda, aix com de lobra crítica i de les traduccions, en el context internacional a partir de la interpretaci de quatre bases de dades: obra literria de Merc Rodoreda, obra crítica de Merc Rodoreda i la seva obra, traductors i traduccions en funci de la llengua i de lobra i, per ltim, presncia documental de Merc Rodoreda a les Biblioteques Nacionals del mn. El treball de recerca sestructura de la segent manera. En primer lloc, plantegem i delimitem el tema, els objectius, la metodologia i la descripci de les bases de dades. Acte seguit, interpretem les bases de dades i exposem algunes consideracions. A continuaci, presentem les conclusions finals que hem desenvolupat en cadascun dels mbits en els que se centra la nostra recerca, aix com el projecte de tesi doctoral i les noves lnies de recerca. Per ltim, exposem la bibliografia i els annexes, en els que incloem les bases de dades i reproduim els estudis traductolgics comentats en el treball. Amb lelaboraci daquest treball de recerca pretenem, entre daltres, donar a conixer els gneres literaris que va cultivar Merc Rodoreda; recopilar lobra crítica al voltant de lautora i distingir la seva temtica per determinar el nombre destudis crtics sobre traducci; identificar quins ttols de lobra de Merc Rodoreda shan traslladat a altres llenges, aix com confirmar quina s lobra ms traduda i quines les llenges a les que sha traslladat la seva obra; i, per ltim, constatar la presncia dobres originals, estudis crtics i traduccions a les Biblioteques Nacionals del mn i identificar-ne les possibles rees dexpansi.
Resumo:
Este artculo se organiza en los siguientes apartados. En el primero, se presentan las fuentes y los datos de las estadsticas espaolas sobre consumo de leches de origen animal y se discute las limitaciones del anlisis basado en los valores medios. A continuacin se presentar una metodologa de correccin y ajuste de estos indicadores y a partir de la cual podrn inferirse las distribuciones de consumo del conjunto de la poblacin espaola. En el segundo, se sigue con la aplicacin de este procedimiento a los datos provinciales espaoles comprendidos entre 1925 y 1981 y se comentan los resultados bsicos obtenidos. Por ltimo, se profundiza en el estudio de las tendencias de consumo a lo largo de ese perodo tanto a travs del anlisis de las estructuras de consumo como de sus pautas territoriales. La conclusin situar brevemente los resultados principales en el contexto de la transicin nutricional espaola en el siglo XX y cerrar con unas observaciones sobre la naturaleza de la metodologa aplicada, sus limitaciones y posibilidades.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009.Es tracta d'estudi de carcter histric, literari i crtic del monleg d'un sol acte 'Records de l'Avi', escrit per l'igualad Gabriel Castell i Raich (1876-1959) l'any 1913. L'obra narra una jornada de la batalla del Bruc (1808). L'estudi s'inicia amb una recerca sobre la situaci histrica del territori de l'autor. A continuaci, inclou la biografia i la contribuci literria de Gabriel Castell. D'altra banda, la part de carcter literari fa referncia als aspectes referents a l'obra 'Records de l'Avi', per tal de donar a conixer els seus aspectes interns. Tamb es fa una edici crtica, en la qual s'analitzen els errors de l'obra a partir de la comparaci de dos testimonis -un dels quals manuscrit- que actualment encara existeixen. Amb aquesta comparaci s'han pogut realitzar alguns canvis, fets amb l'objectiu de poder aproximar l'obra de la manera ms precisa possible al format que l'autor hauria desitjat.
Resumo:
Aquest treball de recerca presenta lobjectiu de demostrar la vigncia del concepte deducaci i poltica de Paulo Freire en lactualitat a travs de Peter McLaren. s a dir, no estudiar lobra de Freire i de McLaren per separat sin la validesa daquests conceptes freireans en el pensament mclareni davui en dia. Justificar com la pedagogia de Freire, a partir de McLaren, continua vigent. Es realitza a partir de la recerca de textos de lobra freireana per mostrar que avui en dia posseeix una riquesa i actualitat sorprenents.
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrítica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crítica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
Resumo:
Edici crítica del Pars e Viana catal que t com a testimoni de base l'incunable de Girona de 1495, que es conserva a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El treball cont una anlisi comparativa de les variants de l'edici de Girona i de les de l'edici de Barcelona. Es desmenteix la hiptesi de Ctedra (1986: 37-38), segons la qual el Curial e Gelfa podria dependre del Pars e Viana i s'argumenta la inconvenincia de classificar aquesta novella cavalleresca com a ficci sentimental. Les notes permeten resseguir els motius literaris comuns que constitueixen el relat
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball s intentar reflexionar sobre tots aquests interrogants i redefinir el concepte d'intelligncia al comenament del segle XXI, analitzant alhora l'impacte real que la IE ha tingut i t en el mn de l'empresa espanyola. En conjunt, el treball proposa una relectura del fenomen de la intelligncia humana i recull tant les opinions de ms relleu dels autors ms significatius com dades empriques que ajuden a comprendre de manera prctica si realment hi ha hagut, o s'est produint, una autntica mutaci social en la comprensi de la intelligncia.