El Cancionero del Barón de Claret: fama de Lope de Vega y Calderón de la Barca en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII

Comentari del llibre Cancionero del Barón de Claret, compilat a Catalunya. El comentari es centra en la influència de Lope de Vega i de Calderón de la Barca sobre aquesta obra. Resulta més influent Lope de Vega, malgrat que en el moment de la compilació de la obra ja no estava de moda, que Calderón de la Barca

El Jardín de Falerina, Francisco de Rojas Zorrilla, Antonio Coello Ochoa y Pedro Calderón de la Barca. Edición, introducción y notas de Felipe B. Pedraza Jiménez y Rafael González Cañal, (Barcelona: Octaedro, 2010)

Parece mentira que una pieza teatral firmada por Calderón de la Barca haya tardado más de tres cientos años en aparecer impresa y que sea ahora,en el 2010, cuando lo haga por primera vez. ¿A qué se debe esta falta de interés por la obra?La respuestanos la ofrecen Felipe B. Pedza Jiménez y Rafael González Cañal en el capítulo que abre el estudio preliminar de su edicion tulado«Razones de una sin razón»

La universalidad del concepto de libertad en La vida es sueño de Calderón de la Barca

Enfront dels corrents que neguen que l’ésser humà pugui ser autènticament lliure, La vida es sueño presenta una poderosa afirmació de la llibertat. Veritable refutació teològica en llenguatge dramàtic, l’obra de Calderón respon a les doctrines protestants de la seva època que propugnen la predestinació i el serf arbitri: els versos calderonians tradueixen l’ensenyament catòlic que afirma a Trento la cooperació del lliure albir a la moció de la gràcia. Així, el príncep encadenat per un fat que profetitzava la seva crueltat, conquereix la llibertat en acceptar la gràcia revelada a través del somni i mostrar-se com a sobirà just. Però més enllà del seu context, La vida es sueño pot rebatre també les teories que, com el psicoanàlisi, sostenen que els instints dominen l’home i li impedeixen ser lliure. En efecte, tot i deixar-se arrossegar per les passions en el seu primer alliberament, el protagonista no assoleix la llibertat fins que per mitjà de la virtut sotmet la seva voluntat a la recta raó i aconsegueix el domini sobre sí mateix. El concepte de llibertat que encarna Segismundo transcendeix la seva època i estableix un diàleg amb l’actualitat que entranya un gran potencial educatiu.

El largo viaje de Juan Preciado: propuesta de lectura de la novela Pedro Páramo desde la mitología nahua

Nuestro trabajo pretende abrir una nueva línea de análisis de la novela de Juan Rulfo Pedro Páramo que explore el arquetipo de la muerte que se esconde en el recorrido que realiza el protagonista de la novela, Juan Preciado, por el fantasmal pueblo de Comala, a través del mito nahua que narra el viaje del alma desencarnada al inframundo, al Mictlán

Estudi de l'accessibilitat i usabilitat del portal web de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca

Aquest treball avalua la usabilitat i accessibilitat del portal web de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca (Barcelona).

Influència de les emocions en el processament de la informació en alumnes dislèxics

Amb la Teoria PASS (sobre els 4 processadors cognitius: planificació, atenció, seqüencial i simultani), volem demostrar en el present treball que els alumnes dislèxics processen la informació com la senten. Per això són tant importants les emocions del subjecte i la seva influència en l'aprenentatge escolar. Treballant aquestes emocions podem comprendre com està afectada la seva autoestima i el seu autoconcepte, per així poder desmuntar les creences negatives que l'empenten a creure que no pot fer les tasques escolars que fan els seus companys.

Disseny i càlcul de les façanes i del lluernari del vestíbul d’entrada de la torra Iberdrola

El projecte Torre Iberdrola s’engloba en les actuacions urbanístiques de Bilbao per a regenerar espais industrials no utilitzats situats al Paseo de la Ribera, la Avenida Abandoibarra i la passarel•la Pedro Arrupe. La Torre Iberdrola, situada a la parcel•la 204 del PERI de Abandoibarra (veure plànol nº2), en el districte de Abando (Bilbao), és un gratacels d’oficines de 41 plantes amb una altura total de 165 metres i una superfície construïda total d’aproximadament 62.100 m2 sobre rasant. A més, l’edifici a construir consta de 5 plantes sota rasant amb una superfície total construïda d’aproximadament 32.100 m2. L’objecte del present projecte és presentar la solució acordada conjuntament entre l’arquitecte Pelli Clarke Pelli Architects, les consultories Buro Happold i IDOM, i BELLAPART per a l’execució del revestiment del vestíbul d’entrada de la Torre Iberdrola

Geometría del margen S.E. de la Cuenca del Ebro: discordancias progresivas en el Grupo Scala Dei, Serra de la Llena (Tarragona)

El Grupo Scala Dei, localizado en el margen meridional oriental de la cuenca del Ebro, representa la respuesta sedimentaria a los cabalgamientos desarrollados en las Cadenas Costeras Catalanas. En la Serra de la Llena los 1600 m de materiales aluviales se organizan en cuatro megasecuencias principales (M,-M,) separadas por discordancias angulares. Los nuevos datos paleomastológicos indican un influjo de materiales terrígenos gruesos durante un período que abarca desde un Luteciense superior-Bartoniense en la base, hasta un Catiense medio-superior. La sedimentación en la Serra del Montsant continua hasta la parte media del Catiense superior. La tasa media de acumulación (expresada en términos de centímetros cada mil años- kilo años- K. a,), en la Serra de la Llena, es de 13 crn1K.a. para la megasecuencia inferior (M,), de 7,5 cm/ K.a. para M,-M, y de 6 cm /K.a. para la última y mas fina (M,). La disposición general de los depósitos de la Serra de la Llena con una doble flexión monoclinal buzante al NW indica un control tectónico de la deposición mediante dos estructuras diferentes en profundidad. Las discordancias progresivas desarrolladas en los anteflancos de los anticlinales indican una moción continuada, así como un equilibrio entre la tasa de levantamiento vertical y la tasa de acumulación de sedimentos. Las discordancias progresivas se han desarrollado principalmente en función de la componente tectónica vertical y por la rotación continuada del flanco de antepaís de los anticlinales.

Ecological Footprint Inequality: A methodological review and some results

Scarcities of environmental services are no longer merely a remote hypothesis. Consequently, analysis of their inequalities between nations becomes of paramount importance for the achievement of sustainability in terms either of international policy, or of Universalist ethical principles of equity. This paper aims, on the one hand, at revising methodological aspects of the inequality measurement of certain environmental data and, on the other, at extending the scarce empirical evidence relating to the international distribution of Ecological Footprint (EF), by using a longer EF time series. Most of the techniques currently important in the literature are revised and then tested on EF data with interesting results. We look in depth at Lorenz dominance analyses and consider the underlying properties of different inequality indices. Those indices which fit best with environmental inequality measurements are CV2 and GE(2) because of their neutrality property, however a trade-off may occur when subgroup decompositions are performed. A weighting factor decomposition method is proposed in order to isolate weighting factor changes in inequality growth rates. Finally, the only non-ambiguous way of decomposing inequality by source is the natural decomposition of CV2, which additionally allows the interpretation of marginal term contributions. Empirically, this paper contributes to the environmental inequality measurement of EF: this inequality has been quite stable and its change over time is due to per capita vector changes rather than population changes. Almost the entirety of the EF inequality is explainable by differences in the means between the countries of the World Bank group. This finding suggests that international environmental agreements should be attempted on a regional basis in an attempt to achieve greater consensus between the parties involved. Additionally, source decomposition warns of the dangers of confining CO2 emissions reduction to crop-based energies because of the implications for basic needs satisfaction. Keywords: ecological footprint; ecological inequality measurement, inequality decomposition.

Ecological Footprint Inequality across countries: the role of environment intensity, income and interaction effects

Recently, White (2007) analysed the international inequalities in Ecological Footprints per capita (EF hereafter) based on a two-factor decomposition of an index from the Atkinson family (Atkinson (1970)). Specifically, this paper evaluated the separate role of environment intensity (EF/GDP) and average income as explanatory factors for these global inequalities. However, in addition to other comments on their appeal, this decomposition suffers from the serious limitation of the omission of the role exerted by probable factorial correlation (York et al. (2005)). This paper proposes, by way of an alternative, a decomposition of a conceptually similar index like Theil’s (Theil, 1967) which, in effect, permits clear decomposition in terms of the role of both factors plus an inter-factor correlation, in line with Duro and Padilla (2006). This decomposition might, in turn, be extended to group inequality components (Shorrocks, 1980), an analysis that cannot be conducted in the case of the Atkinson indices. The proposed methodology is implemented empirically with the aim of analysing the international inequalities in EF per capita for the 1980-2007 period and, amongst other results, we find that, indeed, the interactive component explains, to a significant extent, the apparent pattern of stability observed in overall international inequalities. Key words: ecological footprint; international environmental distribution; inequality decomposition

Projecte d’urbanització del sector 22 – Polígon industrial de Can Sunyer

L’objecte del projecte és la renovació de les infraestructures i serveis d’un polígon industrial de 28, 5 hectàrees situat al municipi de Sant Andreu de la Barca. Amb les millores es preveu millorar la qualitat de vida dels principals usuaris i la integració del polígon dins la xarxa de polígons de la resta del municipi, per altra banda, es planteja que determinades zones del polígon puguin ser utilitzades com a zones de lleure. La millora de les infraestructures comprén: Xarxa de sanejament, xarxa d’aigua potable, xarxa elèctrica , xarxa d’enllumenat públic, millora del ferm i projecció d’un espai verd públic.

Overexpression of guanylate cyclase activating protein 2 in rod photoreceptors in vivo leads to morphological changes at the synaptic ribbon.

Guanylate cyclase activating proteins are EF-hand containing proteins that confer calcium sensitivity to retinal guanylate cyclase at the outer segment discs of photoreceptor cells. By making the rate of cGMP synthesis dependent on the free intracellular calcium levels set by illumination, GCAPs play a fundamental role in the recovery of the light response and light adaptation. The main isoforms GCAP1 and GCAP2 also localize to the synaptic terminal, where their function is not known. Based on the reported interaction of GCAP2 with Ribeye, the major component of synaptic ribbons, it was proposed that GCAP2 could mediate the synaptic ribbon dynamic changes that happen in response to light. We here present a thorough ultrastructural analysis of rod synaptic terminals in loss-of-function (GCAP1/GCAP2 double knockout) and gain-of-function (transgenic overexpression) mouse models of GCAP2. Rod synaptic ribbons in GCAPs−/− mice did not differ from wildtype ribbons when mice were raised in constant darkness, indicating that GCAPs are not required for ribbon early assembly or maturation. Transgenic overexpression of GCAP2 in rods led to a shortening of synaptic ribbons, and to a higher than normal percentage of club-shaped and spherical ribbon morphologies. Restoration of GCAP2 expression in the GCAPs−/− background (GCAP2 expression in the absence of endogenous GCAP1) had the striking result of shortening ribbon length to a much higher degree than overexpression of GCAP2 in the wildtype background, as well as reducing the thickness of the outer plexiform layer without affecting the number of rod photoreceptor cells. These results indicate that preservation of the GCAP1 to GCAP2 relative levels is relevant for maintaining the integrity of the synaptic terminal. Our demonstration of GCAP2 immunolocalization at synaptic ribbons at the ultrastructural level would support a role of GCAPs at mediating the effect of light on morphological remodeling changes of synaptic ribbons.