Bond strength of orthodontic brackets using different light and self-curing cements

The purpose of the study was to evaluate the shear bond strength of stainless steel orthodontic brackets directly bonded to extracted human premolar teeth. Fifty teeth were randomly divided into ¿ve groups: (1) System One (chemically cured composite resin), (2) Light Bond (light-cured composite resin), (3) Vivaglass Cem (self-curing glass ionomer cement), (4) Fuji Ortho LC (light-cured glass ionomer cement) used after 37% orthophosphoric acid¿etching of enamel (5) Fuji Ortho LC without orthophosphoric acid¿etching. The brackets were placed on the buccal and lingual surfaces of each tooth, and the specimens were stored in distilled water (24 hours) at 378C and thermocycled. Teeth were mounted on acrylic block frames, and brackets were debonded using an Instron machine. Shear bond strength values at fracture (Nw)were recorded. ANOVA and Student-Newman-Keuls multiple comparison tests were performed (P , .05). Bonding failure site was recorded by stereomicroscope and analyzed by Chi-square test, selected specimens of each group were observed by scanning electron microscope. System One attained the highest bond strength. Light Bond and Fuji Ortho LC, when using an acid-etching technique, obtained bond strengths that were within the range of estimated bond strength values for successful clinical bonding. Fuji Ortho LC and Vivaglass Cem left an almost clean enamel surface after debracketing.

Parametric analysis of different compact tension specimens for fracture toughness characterisation in woven composite materials

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’ Imperial College London, entre juliol i novembre de 2006. En aquest treball s’ha investigat la geometria més apropiada per a la caracterització de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compòsits laminats amb teixit. L’objectiu és assegurar la propagació de l’esquerda sense que la proveta falli abans per cap altre mecanisme de dany per tal de permetre la caracterització experimental de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compòsits laminats amb teixit. Amb aquesta fi, s’ha dut a terme l’anàlisi paramètrica de diferents tipus de provetes mitjançant el mètode dels elements finits (FE) combinat amb la virtual crack closure technique (VCCT). Les geometries de les provetes analitzades corresponen a la proveta de l’assaig compact tension (CT) i diferents variacions com la extended compact tension (ECT), la proveta widened compact tension (WCT), tapered compact tension (TCT) i doubly-tapered compact tension (2TCT). Com a resultat d’aquestes anàlisis s’han derivat diferents conclusions per obtenir la geometria de proveta més apropiada per a la caracterització de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compòsits laminats amb teixit. A més, també s’han dut a terme una sèrie d’assaigs experimentals per tal de validar els resultats de les anàlisis paramètriques. La concordança trobada entre els resultats numèrics i experimentals és bona tot i la presència d’efectes no previstos durant els assaigs experimentals.