'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga

En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.

Sobre l'origen de les activitats físiques i esportives

Han estat molt nombrosos els historiadors i antropòlegs que, al llarg deis anys, han formulat teories i interpretacions intentant explicar, des d'una perspectiva o una altra, el sorgiment i institucionalització de les activitats físiques i esportives. És evident que l'home -quant a ésser viu-, igual que els al tres membres del regne animal, sempre ha tingut una activitat motora. Ara bé, l'exercici físic humà no pot quedar reduït a un mer fenomen biològic. Ningú no negara l'existència d'un potencial fisiològic que en cada moment de l'evolució -des deis primats fins als homínids- determina la motricitat humana. Peró la presencia de l'home sobre la faç de la terra no és limita a un simple creixement biològic, desplegat en una serie de possibilitats biomecàniques, sinó que també té una inequívoca dimensió cultural que beu a les mateixes fonts de la humanització.