Agglomeration and inequality across space: what can we learn from the European experience?

The purpose of this contribution is to draw a picture of the (uneven) distribution of economic activities across the states of the European Union (EU) and the consequences entailed by it. We will briefly summarize the most salient and recent contributions. Then, in the light of the economic geography theory, we will discuss the economic and social advantages and disadvantages associated with a core- periphery structure. In this sense, particular attention will be addressed to the EU financial system of Structural Funds and the effects they produced. Finally, we will formulate some suggestions, relying on the EU experience, that could be of interest to the current Brazilian regional policy.

When ESDP confronts ENP: security sector reform as a bridge in the EU’s foreign policy

The European Neighbourhood Policy’s birth has taken place in parallel with the renewed momentum of the European Security and Defence Policy, which has launched 14 operations since 2003. Both policies’ instruments have converged in the neighbouring area covered by ENP: Georgia, in the East and the Palestinian Territories in the South. In both cases, the Security Sector Reform strategies have been the main focus for ESDP and an important objective for ENP. In this paper, two objectives are pursued: first, to assess the EU’s involvement in both cases in SSR terms; and second, to analyse whether the convergence of ESDP operations with a broader EU neighbourhood policy implies that the former has become an instrument for the a EU external action.

How does monetary policy change? evidence on inflation targeting countries

We examine the evolution of monetary policy rules in a group of inflation targeting countries (Australia, Canada, New Zealand, Sweden and the United Kingdom) applying moment- based estimator at time-varying parameter model with endogenous regressors. Using this novel flexible framework, our main findings are threefold. First, monetary policy rules change gradually pointing to the importance of applying time-varying estimation framework. Second, the interest rate smoothing parameter is much lower that what previous time-invariant estimates of policy rules typically report. External factors matter for all countries, albeit the importance of exchange rate diminishes after the adoption of inflation targeting. Third, the response of interest rates on inflation is particularly strong during the periods, when central bankers want to break the record of high inflation such as in the U.K. or in Australia at the beginning of 1980s. Contrary to common wisdom, the response becomes less aggressive after the adoption of inflation targeting suggesting the positive effect of this regime on anchoring inflation expectations. This result is supported by our finding that inflation persistence as well as policy neutral rate typically decreased after the adoption of inflation targeting.

Fiscal policy, foresight and the trade balance in the U.S.

This paper investigates the effects of fiscal policy on the trade balance using a structural factor model. A fiscal policy shock worsens the trade balance and produces an appreciation of the domestic currency but the effects are quantitatively small. The findings match the theoretical predictions of the standard Mundell-Fleming model, although fiscal policy should not be considered one of the main causes of the large US external deficit. My conclusions differ from those reached using VAR models since the fiscal shock, possibly due to fiscal foresight, is nonfundamental for the variables typically used in open economy VARs.

Ideas, Possibilities and Limitations of Sustainable Economic Policy – the Example of Ecological Economics

A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial.

EU “actorness” in International Relations: The Non-Proliferation Policy of the EU in the Southern Mediterranean

El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.