La figura di Nikola Tesla (1856-1943) in Tajna Nikole Tesle (1980)

Nikola Tesla è considerato, dai divulgatori scientifici che di lui si occupano, una figura chiave nella storia della scienza moderna e contemporanea, per l’importanza che hanno avuto le sue ricerche nello sviluppo di tecnologie del XX e XXI secolo. La sua attuale scarsa fama nel piano accademico contrasta con un’abbondante presenza di un Nikola Tesla come personaggio di finzione nelle arti popolari. Questa ricezione ambigua di Tesla potrebbe essere di fatto relazionata con il carattere utopico e visionario delle sue speranze nella scienza come mezzo di conoscenza per il miglioramento della società umana. Questo breve saggio si propone di analizzare come venga presentato il personaggio di Nikola Tesla nel lungometraggio jugoslavo Tajna Nikole Tesle, contribuendo così alla comprensione di come la narrativa di finzione possa sfruttare l’immagine di uno scienziato relativamente agli interessi politici legati a specifici contesti socio-storici.

La Societat rural de les riberes del Xúquer davant la inundació de 1864

Entre el quatre i el cinc de novembre del 1864 la vall baixa del Xúquer va patir la major inundació del segle i una de les més greus de les que es tenen registre històric. En 1864 el volum d’aigua desbordada, reflectit en l'altura inundada en diferents punts de referència, va ultrapassar el d'anteriors revingudes. A més, per l’extensió invadida i el nombre de localitats i de població afectades (les Riberes reunien 95.000 habitants i a la resta de la zona implicada vivien 88.000 persones més) l'episodi va constituir una de les majors catàstrofes naturals en Espanya durant aquell segle. Un fet diferencial destacat és que la inundació de 1864 s’esdevenia en una etapa històrica nova. La construcció de l’Estat liberal es podia considerar culminada a la dècada dels seixanta,encara que les disensions internes entre les èlits polítiques i el descontent social creixien i estaven a prop de provocar la ruptura de 1868.

La situación estratigráfica de las 'margas de Bañolas' (Almela y Ríos, 1943)

Se demuestra que las 'margas de Baolas' (ALMELA y Ros 1943) y las margas que se sitan encima de la 'caliza de Tavertet' (REGUAN1967) entre Vic y El Far son dos formaciones distintas. Estas ltimas que se pueden llamar 'margas de El Coll de Malla', son de edad Biarritzense inferior, mientras que las 'margas de Baolas' son posiblemente del Luteciense inferior o medio.

DOMINIQUE VALÉRIAN (ed.) (Cyrille Aillet, Sophie Gilotte, AnnelieseNef, Christophe Picard, Jean-Pierre Van Staëvel, Élise Voguet):Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe–XIIesiècle)

This book is the result of a one-year seminar series"Islam médiéval d"Occident (VIIe-XVe)", held at the Colegio de España in Paris in 2006-07 by the Association des doctorants en histoire des mondes musulmans médievaux (Diwan http://diwan.hypotheses.org), and a second volume focusing on Arabization is expected (p. 33). The contributors" experience, alongside their university and research backgrounds, have led to the publication of articles of an outstandingly high level throughout this book. This scholarly achievement is combined with a thought-provoking theoretical framework, where Arabization and Islamization give a common theme to the proceedings, which are developed in four parts.