Renormalization and α-limit set for expanding Lorenz maps

We establish a one-to-one correspondence between the renormalizations and proper totally invariant closed sets (i.e., α-limit sets) of expanding Lorenz map, which enable us to distinguish periodic and non-periodic renormalizations. We describe the minimal renormalization by constructing the minimal totally invariant closed set, so that we can define the renormalization operator. Using consecutive renormalizations, we obtain complete topological characteriza- tion of α-limit sets and nonwandering set decomposition. For piecewise linear Lorenz map with slopes ≥ 1, we show that each renormalization is periodic and every proper α-limit set is countable.

Conjugacy of piecewise linear Lorenz map that expand on average

For piecewise linear Lorenz map that expand on average, we show that it admits a dichotomy: it is either periodic renormalizable or prime. As a result, such a map is conjugate to a ß-transformation.

The equity core and the Lorenz-maximal allocations in the equal division core

In this paper, we characterize the non-emptiness of the equity core (Selten, 1978) and provide a method, easy to implement, for computing the Lorenz-maximal allocations in the equal division core (Dutta-Ray, 1991). Both results are based on a geometrical decomposition of the equity core as a finite union of polyhedrons. Keywords: Cooperative game, equity core, equal division core, Lorenz domination. JEL classification: C71

El oboe según Bach : estudio sobre la utilización del oboe en la obra de Johann Sebastian Bach

En este trabajo se relatan los acontecimientos que dieron pié a la relación simbiótica entre Johann Sebastian Bach y el oboe. Es un escrito de carácter divulgativo para el cual se consultaron tanto fuentes primarias como secundarias, las cuales se plasman aquí a manera de resumen. Como resultado de esta relación, nos ha llegado la colección más grande de música para oboe solista jamás escrita por un solo compositor.

The Lorenz-maximal core allocations and the kernel in some classes of assignment games

En aquest treball demostrem que en la classe de jocs d'assignació amb diagonal dominant (Solymosi i Raghavan, 2001), el repartiment de Thompson (que coincideix amb el valor tau) és l'únic punt del core que és maximal respecte de la relació de dominància de Lorenz, i a més coincideix amb la solucié de Dutta i Ray (1989), també coneguda com solució igualitària. En segon lloc, mitjançant una condició més forta que la de diagonal dominant, introduïm una nova classe de jocs d'assignació on cada agent obté amb la seva parella òptima almenys el doble que amb qualsevol altra parella. Per aquests jocs d'assignació amb diagonal 2-dominant, el repartiment de Thompson és l'únic punt del kernel, i per tant el nucleolo.

The Lorenz-maximal core allocations and the kernel in some classes of assignment games

En aquest treball demostrem que en la classe de jocs d'assignació amb diagonal dominant (Solymosi i Raghavan, 2001), el repartiment de Thompson (que coincideix amb el valor tau) és l'únic punt del core que és maximal respecte de la relació de dominància de Lorenz, i a més coincideix amb la solucié de Dutta i Ray (1989), també coneguda com solució igualitària. En segon lloc, mitjançant una condició més forta que la de diagonal dominant, introduïm una nova classe de jocs d'assignació on cada agent obté amb la seva parella òptima almenys el doble que amb qualsevol altra parella. Per aquests jocs d'assignació amb diagonal 2-dominant, el repartiment de Thompson és l'únic punt del kernel, i per tant el nucleolo.

A note on the Lorenz-maximal allocations in the imputation set

In this note we introduce the Lorenz stable set and provide an axiomatic characterization in terms of constrained egalitarianism and projection consistency. On the domain of all coalitional games, we find that this solution connects the weak constrained egalitarian solution (Dutta and Ray, 1989) with their strong counterpart (Dutta and Ray, 1991)