Andrés Pérez: una vida para el teatro

Si pienso en el teatro, más allá de una definición académica del término, pienso en una fiesta y un evento popular con participación “masiva”, pienso en un ritual, en un espacio sagrado y todo eso está presente en el trabajo de Andrés Pérez. Esta es mi verdad, la que voy a contar en este escrito, una verdad subjetiva sin duda y además una verdad que pasa no solo a través de lo efímero del teatro, sino también pasa por los recuerdos de mis testigos, por su memoria, gracias a las entrevistas que he realizado, a las notas de prensa y a los libros que he leído, la figura de Andrés Pérez ha tomado cuerpo y voz, por ejemplo con los videos que he logrado encontrar donde se hace presente. Otro elemento para mí interesante de la figura de Andrés es la popularidad que tiene en Chile y en Suramérica. Es muy conocido por haber trabajado casi siempre con personajes e historias marginales y por no haberse olvidado nunca de donde venía, llevando así el teatro a lugares pobres, por eso la gente lo ama: es una figura viva en la memoria de la sociedad chilena. La figura de Andrés Pérez, quedó grabada en el imaginario colectivo y se ha convertido en un héroe post dictadura y en plena época de reconciliación ha llegado al éxito. Fue el creador de un teatro masivo y popular, uniendo elementos del circo, magia, mimo, danza, teatro, música…

Historia de Vida de Andrés Díaz de Rábago S.J. (1947-1957): O cómo la Guerra Civil China cambió la estructura de la Compañía de Jesús en Asia.

Peer-reviewed

Cultura y espiritualidad en la edad moderna valenciana: Juan de Juanes y el ostensorio bifaz de la iglesia parroquial de San Andrés de L'Alcúdia.

En este artículo, partiendo de las pinturas de Juan de Juanes en l¿Alcúdia, analizamos las cuestiones sociales que pudieron incidir en su producción artística, iconografía y difusión dentro del ámbito valenciano. La posible influencia del erasmismo, la filosofía intimista, la cristología de Eiximenis o el adoctrinamiento a los moriscos son algunos aspectos sobre los que centramos nuestra reflexión.

Historia de Vida de Andrés Díaz de Rábago S.J. (1947-1957): O cómo la Guerra Civil China cambió la estructura de la Compañía de Jesús en Asia.

Peer-reviewed

Efficiency and environmental regulation: a 'complex situation'

Production of desirable outputs is often accompanied by undesirable by products that have damaging effects on the environment, and whose disposal is frequently regulated by public authorities. In this paper, we compute directional technology distance functions under particular assumptions concerning disposability of bads in order to test for the existence of what we call ‘complex situations’, where the biggest producer is not the greatest polluter. Furthermore, we show that how in such situations, environmental regulation could achieve an effective reduction in the aggregate level of bad outputs without reducing the production of good outputs. Finally, we illustrate our methodology with an empirical application to a sample of Spanish tile ceramic producers.

A Grid Supercomputing Enviroment for High Demand Computational Applications

Despite the huge increase in processor and interprocessor network performace, many computational problems remain unsolved due to lack of some critical resources such as floating point sustained performance, memory bandwidth, etc... Examples of these problems are found in areas of climate research, biology, astrophysics, high energy physics (montecarlo simulations) and artificial intelligence, among others. For some of these problems, computing resources of a single supercomputing facility can be 1 or 2 orders of magnitude apart from the resources needed to solve some them. Supercomputer centers have to face an increasing demand on processing performance, with the direct consequence of an increasing number of processors and systems, resulting in a more difficult administration of HPC resources and the need for more physical space, higher electrical power consumption and improved air conditioning, among other problems. Some of the previous problems can´t be easily solved, so grid computing, intended as a technology enabling the addition and consolidation of computing power, can help in solving large scale supercomputing problems. In this document, we describe how 2 supercomputing facilities in Spain joined their resources to solve a problem of this kind. The objectives of this experience were, among others, to demonstrate that such a cooperation can enable the solution of bigger dimension problems and to measure the efficiency that could be achieved. In this document we show some preliminary results of this experience and to what extend these objectives were achieved.

Structural inferences from first-price auction experiments

We use structural methods to assess equilibrium models of bidding with data from first-price auction experiments. We identify conditions to test the Nash equilibrium models for homogenous and for heterogeneous constant relative risk aversion when bidders private valuations are independent and uniformly drawn. The outcomes of our study indicate that behavior may have been affected by the procedure used to conduct the experiments and that the usual Nash equilibrium model for heterogeneous constant relative risk averse bidders does not consistently explain the observed overbidding. From an empirical standpoint, our analysis shows the possible drawbacks of overlooking the homogeneity hypothesis when testing symmetric equilibrium models of bidding and it puts in perspective the sensitivity of structural inferences to the available information.

Sobre la fiabilidad de los datos de renta en el Panel de Hogares de la Unión Europea (PHOGUE, 1994)

Este trabajo tiene por objetivo evaluar la fiabilidad de los datos de renta procedentes de la primera Ola del PHOGUE (Panel de Hogares de la Unión Europea) de 1994, versión nacional del Production Data

Corporate governance in banking: the role of board of directors

We test hypotheses on the dual role of boards of directors for a sample of large international commercial banks. We find an inverted U shaped relation between bank performance and board size that justifies a large board and imposes an efficient limit to the board’s size; a positive relation between the proportion of non-executive directors and performance; and a proactive role in board meetings. Our results show that bank boards’ composition and functioning are related to directors’ incentives to monitor and advise management. All these relations hold after we control for bank business, institutional differences, size, market power in the banking industry, bank ownership and investors’ legal protection.

The Experience of European Integration and the Potential for Integration in South America

The experience of the European Union is the most significant and far-reaching among all attempts at regional integration. It is, therefore, the most likely to provide some lessons for those world regions that are just beginning this complex process. In turn, the Common Market of the South (MERCOSUR) and the Andean Community (CAN) are among the regional integration projects that have reached the greatest level of formal accomplishment after the EU. MERCOSUR is a customs union that aspires to become a common market, while avowing the commitment to advance towards political integration. For its part, CAN is a customs union that has already developed supranational institutions such as a Commission, a Parliament and a Court of Justice. In both cases, however, words have progressively tended to wander far from deeds. One reason underlying this phenomenon may be a misunderstanding of the European experience with integration. In this article, we discuss the theories that have been developed to account for integration in Europe and may prove useful to understand integration elsewhere and put forward a set of lessons that could be drawn from the European experience. Subsequently, we introduce a description of the experience of integration in South America and reflect (critically) on how the theories and lessons drawn from the EU could be applied to this region –and beyond.

La fundamentación de los códigos de conducta de la Administración Pública

L’entorn administratiu d’aquests últims anys ha evidenciat la proliferació dels codis de conducta de l’Administració pública, un instrument procedent de l’experiència anglosaxona, especialment de la nord-americana, que en el present està en apogeu a l’Estat espanyol. La realitat ha exigit el desenvolupament d’un mecanisme extrínsec capaç de procurar la comprensió de determinats estàndards ètic-institucionals, així com d’orientar l’actuació d’uns empleats públics que, amb caràcter general, es troben lluny d’encarnar aquella que podríem considerar característica del mite de l’administrador ben educat. Així, sorgeix la voluntat ferma de recórrer a una figura que alguns han qualificat d’organitzativa, la finalitat de la qual rau en cobrir aquelles àrees de l’activitat administrativa que presenten una situació especialment sensible, responent a la necessitat d’una reforma administrativa multidireccional que afronti els nous reptes. El fenomen actual dels codis ètics no ha romàs immune a la influència d’uns determinats corrents de pensament, que no només han definit els fonaments específics dels mateixos –subjacents en la formulació dels principis que incorporen−, sinó també la base del marc ètic-públic en el qual els codis es troben immersos. Els codis de conducta dels funcionaris públics anglosaxons estan arrelats, principalment, en les ètiques fundacionals (teleològica utilitarista i deontològica kantiana) i, de manera indirecta, en aquells preceptes jurídics que en el seu moment varen acollir els principis ètic-públics fundacionals, conformant el que avui denominem ètica institucional, inserida en un marc jurídic-positiu. Per aquest motiu podem afirmar la naturalesa híbrida dels codis de conducta, majoritàriament ètica però no exclusiva que, atenent als principis constitucionals, encapçalarà el diàleg entre la tradicional disjuntiva Ètica-Dret. La necessitat d’elaboració i d’implantació dels codis de conducta al servei del bé dels ciutadans ha conduït, sense més ni més, a la recepció del model nord-americà a l’Estat espanyol, desproveïda de qualsevol element distintiu entre ambdues cultures. D’aquesta manera, l’Administració pública espanyola ha incorporat uns codis ètics de fonamentació únicament fundacional, sense ni tan sols procurar un marc d’aplicació conforme a les exigències públiques del nostre Estat. En desavinença a aquest fet, proposem un model en el que, prescindint –i fins i tot assumint− d’una irreversible formulació fundacional dels codis, l’aplicació d’aquestes figures assenti la base en l’ètica de les virtuts. Les normes i els deures definits en els codis de conducta dels empleats públics no poden esdevenir realitats morals primàries, sinó que han d’estar en funció de la vida segons la virtut. Aquesta concepció ètica dirigeix l’home fins a un nivell de reflexió que li permet indagar racionalment sobre el bé veritable de la vida humana, obrint camí a la perfecció d’una conducta que, en última instància, li proporcionarà l’autèntica llibertat d’acord amb les seves pròpies conviccions.

El cànon de la còpia privada

Estudi sobre el cànon de la còpia privada enfocat a l’anàlisi del concepte del cànon, l’objecte, els subjectes que intervenen, la quantia que s’ha de pagar com a compensació de la còpia, la distribució del mateix, les obligacions instrumentals i les entitats de gestió. A través del mateix es podrà tenir una visió més clara i profunda del cànon de la còpia privada objecte de tant discutida i convulsa configuració jurídica com enverinada confrontació política. El cànon de la còpia privada es pot configurar com un instrument de naturalesa jurídica privada, que revesteix la forma d’una llicència legal indirecta.