La pràctica interartística en l’obra de Josep Albertí

Alguns joves creadors dels setanta (s. XX) reaccionaren enfront d’unes manifestacions culturals que consideraven arnades i dels tòpics establerts. Al seu afany de superació del mimetisme, del realisme literari, del costumisme o del paisatgisme pictòric, se sumaren noves maneres d’entendre l’art, que arribaven principalment de l’avantguarda europea. Aquest treball és l’estudi de cas d’un d’aquests creadors, Josep Albertí. És l’anàlisi interdisciplinària de la seva obra poètica publicada als anys setanta, però també de la seva pertinença al col•lectiu artístic mallorquí Taller Llunàtic, encara actiu avui. En la seva obra, la poesia, la pintura, l’assaig, la performance..., acaben conformant un tot.

El concepto de extrañeza en Albert Camus

Aquest treball indaga en la noció d'estranyesa en l'obra d'Albert Camus (1913-1960), escriptor, filòsof, periodista, dramaturg i Premi Nobel de Literatura. En un recorregut per la novel·la L’estranger, i per altres volums de l'escriptor algerià, es tracen les línies fonamentals del pensament d'aquest autor, considerat un artífex de l'existencialisme, etiqueta que ell mateix rebutjaria. En aquesta investigació es realitza una inspecció a la seva trajectòria per a dilucidar si l'absurd camusià és un pas al nihilisme o si, al contrari, l'estranyesa serà una via per superar-lo.

Taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols': Intervenció d'Albert Rossich

Intervenció lliure d’Albert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols', què va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc d’un Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eulàlia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando i Mariàngela Vilallonga ; Agustí Alcoberro hi va actuar de moderador

Albert Lewin: Pandora y el Holandés Errante. La potencialidad semiológica de un mito griego

Albert Lewin, conocido director de cine de Hollywood influenciado por el movimiento surrealista, une el mito de Pandora con la leyenda del Holandés errante para crear una historia de amor ejemplar, una historia de amor loco que va más allá de los límites de la racionalidad. Y, como que para creer en este tipo de amor no es la razón stricto sensu la que nos ha de guiar, construye un mundo de signos, un mundo semiológico complejo que este artículo ayuda a descifrar.

Albert Lewin: Pandora i l'Holandès Errant. La potencialitat semiològica d'un mite grec

Albert Lewin, conegut director de cinema de Hollywood influenciat pel moviment surrealista, conjumina el mite de Pandora amb la llegenda de l'Holandès errant per crear una història d¿amor exemplar, una història d¿amor foll que va més enllà del límits de la racionalitat. I, com que per creure en aquest tipus d'amor no es la raó stricto sensu la que ens ha de guiar, basteix tot un món de signes, un món semiològic complex que aquest article ajuda a desxifrar.

Albert Lewin. Pandora and the Flying Dutchman: the Semiologic Potential of a Greek Myth

Albert Lewin, a well-known Hollywood cinema director who is significantly influenced by the surrealistic movement, brings together the myth f Pandora and the legend of the flying Dutchman in order to create an exemplary love story, a crazy love story which goes beyond the limits of human reason. Bearing in mind, then, that if one wants to believe in this sort of love story must not be guided by human reason stricto sensu, he builds a world of signs, a semiologic world which this article aims at helping to interpret.