Caracterització de l'avifauna de la conca del riu Quiroz: identificació de les zones amb potencial aviturístic i d'interès per a la conservació

La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservació d’aus. Malgrat això, la informació sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservació de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservació conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservació. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservació de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.

Gestión del bosque mediterráneo y conservación de la avifauna: el caso de los alcornocales

Se presentan los resultados de los diversos estudios de poblaciones de aves realizados en los alcornocales catalanes, especialmente en cuanto a la riqueza específica de los mismos. Dado que los estudios publicados hasta el momento en esta materia eran referidos a la estación reproductora (primavera), se señalan los datos recogidos en los alcornocales de les Gavarres (NE peninsular), durante la estación invernal. Asimismo, se analizan las diversas tipologías de alcornocales que se encuentran en Catalunya, bosques en gestión activa, y por tanto sin sotobosque, y bosques abandonados en los que la biomasa del sotobosque es máxi-ma, y se exponen los resultados de la comparativa entre ambas tipologías de explotación cuando se aplica un índice de conservación de la avifauna, basado en la riqueza de cada una de las especies registradas, la presencia de especies amenazadas según los criterios de la UICN (SPEC) y su categoría de amenaza (non-SPEC, SPEC 4, SPEC 3, SPEC 2 y SPEC 1). Los resultados obtenidos muestran como las explotaciones abandonadas tienen un índice de conservación de avifauna más elevado que los bosques en explotación activa. Se discuten es-tos resultados en el contexto de la gestión forestal y las ayudas recibidas por parte de las ad-ministraciones para llevar a cabo estas prácticas de gestión

Avifauna dels alzinars del massís de Begur a la primavera

S'ha estudiat l'avifauna present a la primavera als alzinars del massís de Begur. Mitjançant la tècnica de les estacions d'escolta, s'ha determinat la composició de les poblacions d'ocells que es detecten als retalls de la comunitat de l'alzinar que actualment es localitzen a les fondalades i sectors més ombrívols del massís. L'anàlisi de la composició del poblament ha mostrat uns valors de riquesa total i de riquesa mitjana molt elevats. Els valors de preferències ecològiques i hàbits forestals presenten uns perfils de poblacions poc especialitzats forestalment en el conjunt de les espècies detectades; quan s 'analitzen les espècies que componen la fracció de les més freqüents (valor de freqüència relativa >50%), aleshores es mostra un perfil que s 'adiu més amb un caràcter forestal. L'origen de les espècies és marcadament paleàrtic

Anàlisi de l'avifauna de la Garriga del massís del Montgrí a la primavera

En aquest estudi es recullen les dades de les poblacions d'ocells que es detecten a la primavera a la comunitat arbustiva de la garriga del massís del Montgrí. Mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, s'han determinat diverses variables de composició del poblament avi faunístic. Destaquen la baixa riquesa total i mitjana, i la baixa freqüència relativa de les espècies contactades, en comparació amb d'altres comunitats mediterrànies. Com s'esperava, hi ha un elevat nombre d'espècies el nínxol ecològic d'explotació de les quals és el sotabosc. També destaca la presència d'espècies d'origen Paleàrtic i mediterrani. Aquesta última és una resposta de la permanència dels matollars mediterranis durant el Plistocè que va permetre una especiació, que ha romàs fins a l 'actualitat

Avifauna de les suredes baixempordaneses a la primavera

Es presenten els resultats de l 'estudi de les poblacions avi-faunístiques de les suredes baix empordaneses a la primavera. Fins ara les úniques dades de què es disposava eren dels anys vuitanta per a les suredes de les Gavarres i inexistents per a les de l'Ardenya. Mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, s'han censat les poblacions d'aus d'aquests massissos, durant el cicle reproductor. S ’han analitzat els paràmetres de composició del poblament, s'han calculat les freqüències relatives de les espècies per a cada massís, així com les preferències ecològiques de les espècies presents. La valoració d'aquestes anàlisis confirmen que els poblaments avi-faunísitics de les suredes de les Gavarres i Cadiretes a la primavera són força similars; l'única diferència significativa la mostren les preferències ecològiques de les espècies