17 resultados para Assistência social Baixada Fluminense (RJ)
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
A partir de les fonts documentals de la Casa Misericrdia i de Casa Caritat de Vic i tamb del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, sha volgut explicar el naixement, evoluci i decadncia de les dues institucions centenries que van realitzar, gaireb sempre amb pocs mitjans per amb notable dedicaci, una tasca ingent en favor dels ms desfavorits i que van deixar dexistir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades dambds sexes, encara que en dues installacions diferents, com lantic convent dels Trinitaris per al sexe femen i lantic convent de Sant Domnec, per al mascul. La Misericrdia va acollir durant poc ms de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa daquesta instituci estava en el rgim dautogesti, sense la intervenci de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava dun recurs modern i dinspiraci cristiana, ubicat en una casa de nova construcci i sota un reglament molt ms humanitzat i amb menys pes de les prctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats duns altres temps, a ms dassumpci de les competncies de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creaci per part de la Generalitat i de lAjuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que desprs es convertiria en el Centre Residencial Osona i tamb va suposar el naixement duna altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretn posar les bases per a futures anlisis aprofundides sobre latenci als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.
Resumo:
[spa] El principal objetivo de este artculo se centra en analizar los orgenes del Estado de Bienestar en Espaa a partir del marco terico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un anlisis economtrico de los factores que determinaron la evolucin del gasto social pblico en este pas entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construy un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El anlisis permite insertar el caso espaol en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este pas.
Resumo:
[spa] El principal objetivo de este artculo se centra en analizar los orgenes del Estado de Bienestar en Espaa a partir del marco terico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un anlisis economtrico de los factores que determinaron la evolucin del gasto social pblico en este pas entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construy un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El anlisis permite insertar el caso espaol en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este pas.
Resumo:
El artculo tiene como objetivo analizar el modelo social incorporado en la Directiva 2004/38/CE en el marco de la jurisprudencia del Tribunal de Justicia. El artculo est dividido en dos partes. En la primera se describe la evolucin del modelo de coordinacin social de la Unin Europea y los avances propuestos por el TJCE a partir de la ciudadana europea sobre el acceso a las prestaciones sociales (Martnez Sala, Grzelczyk y Collins). La segunda parte del artculo describe el modelo social incorporado en la Directiva 2004/38/ CE y los cambios que ste supuso para la jurisprudencia que vena dictando el TJCE. El artculo concluye que la Directiva 2004/38/CE tuvo un papel de contencin frente los pasos dados por el Tribunal para incluir los derechos sociales en la ciudadana de la Unin; adems, la Directiva fragment la interpretacin del principio de no discriminacin para los ciudadanos no econmicamente activos.
Resumo:
La recerca Atenci Primria: una aproximaci a l'experincia vital de l'educand com a element educatiu, posa de relleu la importncia de l'experincia viscuda en un individu com a element motivador i capacitador de les prpies expectatives personals, de les ganes de superaci en el procs educatiu que s'est duent a terme entre l'educador o educadora i l'educand com a subjecte de l'experincia. El treball que presento vol ser una primera aproximaci a un element tan important com s l'experincia vital de l'educand. Preguntes com quin paper juga l'experincia, el record, la posada en prctica i la seva recuperaci, sempre des d'un punt de vista educatiu i no teraputic, sn les que m'he plantejat en la recerca. Exploro com la recuperaci dall que cadasc viu com a bon saber i posar-lo en prctica de nou, pot ser un element facilitador en el procs educatiu. Reflexionar sobre unes accions ja realitzades s tornar-les a pensar des d'una memria reflexiva, perqu no comencem de zero, sin que comencem des d'aquella acci que en el seu moment ja ens va dur a un resultat positiu. Suposa aprendre a pensar millor, a utilitzar el pensament com un processador de la experincia i la informaci. Leducador/a social, en aquesta relaci, fa de mirall del propi educand, ajudant a sortir-se'n, acompanyant-lo en el recorregut de l'aprenentatge.
Resumo:
The efficacy of social care, publicly and universally provided, has been contested from two different points of view. First, advocates of targeting social policy criticized the Matthews effect of universal provision and; second, theories arguing in favour of heterogeneous rationalities between men and women and, even different preferences among women, predict that universal provision of services is limiting womens choices more than home allowances. The author tests both hypotheses and concludes that, at least in the case of adult care, womens choices are significantly affected by womens social positions and by the availability of public services. Furthermore, targeting through means-test eligibility criteria has no significant effect on inequality but, confirming the redistributive paradox, reduces womens options.
Resumo:
All que entenem per serveis socials avui dia s una convenci que, a tot estirar, t uns cinquanta anys dexistncia a Catalunya. En aquest perode sha hagut de bastir tot lentramat legal, administratiu i de prestacions sobre les restes de lantiga assistncia social estatal. Lempenta que han rebut els serveis socials en els darrers anys, tot i no estar exempts de mancances, permet albirar un futur esperanador sempre que el context econmic sigui mnimament propici. No obstant aix, s difcil fer previsions a llarg termini ats que les variables que intervenen actualment sn molt ms inestables del que ho eren en dcades anteriors i, per tant, els canvis es produeixen de forma ms vertiginosa. Cal recordar que lmbit dels serveis socials est molt condicionat, duna banda, pels factors demogrfics i els cicles econmics i, per laltra, pel poder poltic i el model de societat que es vulgui bastir. Per tant, aquest exercici prospectiu no podr sser ms que un conjunt dhiptesis avalades per indicadors que noms amb el transcurs dels anys podrem verificar. Lestructura que seguirem cont, en un primer moment, una aproximaci als reptes que es preveu afectin lmbit dactuaci dels serveis socials en els prxims lustres. En un segon moment, apuntem les condicions que caldr que tingui el sistema per respondre a la quota de protecci social que se li encomana.
Resumo:
Las prestaciones econmicas son un complemento necesario y, a menudo, un soporte indispensable para los objetivos de inclusin y de autonoma que procura el sistema de Servicios Sociales. El Parlament de Catalunya aprob hace un ao la primera ley que regula especficamente las prestaciones de carcter econmico vinculadas al sistema, y que se aade, por tanto, al ordenamiento jurdico de los Servicios Sociales. Este artculo quiere ser una presentacin comentada de dicha ley incluyendo su despliegue hasta la fecha2 haciendo lo que se podra decir una lectura crtica y desde una perspectiva de Servicios Sociales. El anlisis repasa, a grandes rasgos, los aspectos ms importantes de la ley, e intenta hacer compatible una exposicin pedaggica con una interpretacin ms personal de bsqueda de significado.
Resumo:
Aquest treball recull les necessitats per la reintegraci que presenten els delinqents sexuals a les presons catalanes i com es poden abordar aquestes mitjanant un model que ha donat bons resultats a altres pasos: Circles of Support and Accountability (CoSA a partir d'ara). L'objectiu s conixer com funcionen els Cercles de Suport i Responsabilitat i quins sn els requisits necessaris per adaptar aquest model als serveis penitenciaris de Catalunya. Amb aquesta finalitat s'ha fet una anlisi quantitativa dels principals trets de la poblaci penitenciria catalana, s'ha revisat la bibliografia sobre el model CoSA i s'ha fet observaci de camp en la seva aplicaci al Regne Unit. Tamb s'ha comptat amb les opinions d'experts i professionals de Catalunya i s'han fet entrevistes a una petita mostra de delinqents sexuals en rgim de semillibertat. Tot i que a Catalunya hi ha programes a les presons per potenciar la rehabilitaci dels delinqents sexuals, la investigaci destaca limportant paper del suport social i del manteniment dels canvis del tractament en el medi comunitari com elements clau per la reducci de la reincidncia. El model Cercles optimitza l'efecte d'aquests processos i alhora ofereix un model de supervisi que concilia l'objectiu de protecci pblica amb la reintegraci del delinqent. De l'estudi de la poblaci penitenciria es conclou que hi ha una part d'interns que es podrien beneficiar d'aquest programa i que el reconeixen com una font important de suport davant les importants dificultats que troben en el procs de retorn a la llibertat. Es proposa un programa CerclesCat adaptat a la realitat del sistema penitenciari catal i es descriu el procs d'implementaci.
Resumo:
Este trabajo recoge las necesidades para la reintegracin que presentan los delincuentes sexuales de las prisiones catalanas y cmo se pueden abordar stas mediante un modelo que ha dado buenos resultados en otros pases: Circles of Support and Accountability (CoSA a partir de ahora). El objetivo es conocer cmo funcionan los Crculos de Apoyo y Responsabilidad y cules son los requisitos necesarios para adaptar este modelo a los servicios penitenciarios de Catalua. Con este fin se ha hecho un anlisis cuantitativo de los principales rasgos de la poblacin penitenciaria catalana, se ha revisado la bibliografa sobre el modelo CoSA y se ha hecho observacin de campo en su aplicacin en el Reino Unido. Tambin se ha contado con las opiniones de expertos y profesionales de Catalua y se han realizado entrevistas a una pequea muestra de delincuentes sexuales en rgimen de semilibertad. Aunque en Catalua hay programas en las prisiones para potenciar la rehabilitacin de los delincuentes sexuales, la investigacin destaca el importante papel del apoyo social y del mantenimiento de los cambios del tratamiento en el medio comunitario como elementos clave para la reduccin de la reincidencia. El modelo de Crculos optimiza el efecto de estos procesos, y muestra un modelo de supervisin que concilia el objetivo de proteccin pblica con la reintegracin del delincuente. Del estudio de la poblacin penitenciaria se concluye que hay una parte de internos que podran beneficiarse de este programa y que lo reconocen como una fuente importante de apoyo ante las importantes dificultades que encuentran en el proceso de retorno a la libertad. Se propone un programa CerclesCat adaptado a la realidad del sistema penitenciario cataln y se describe el proceso de implementacin.
Resumo:
Informe executiu de lestudi dadaptaci "Avaluaci de necessitats i disseny de la intervenci per a la reinserci social dels delinqents sexuals dalt risc: Adaptaci dels Cercles de Suport i Responsabilitat al sistema dexecuci penal de Catalunya".
Resumo:
Informe ejecutivo del estudio de adaptacin "Evaluacin de necesidades y diseo de la intervencin para la reinsercin social de los delincuentes sexuales de alto riesgo: Adaptacin de los Crculos de Apoyo y Responsabilidad al sistema de ejecucin penal de Catalua".
Resumo:
Executive report of the adaptation study "Needs assessment and design of the intervention for high risk sex offenders social reintegration: Adaptation of the Circles of Support and Accountability to the Penal Enforcement System of Catalonia".
Resumo:
El artculo plantea la necesidad de redefinir el concepto de infancia en situacin de riesgo social, dado que las avanzadas sociedades del bienestar estn siendo escenario de nuevos fenmenos sociales que provocan a su vez la aparicin de nuevos colectivos infanto-juveniles en riesgo. Se conoce el maltrato infantil familiar como una causa clara del riesgo social pero, existen otras situaciones, fuera de la familia, que provocan la aparicin de poblaciones infantiles en situacin de riesgo social?, se puede hablar de infancia en situacin de riesgo social cuando no existen maltratos o negligencia en la familia? En definitiva, las sociedades desarrolladas y avanzadas son el escenario de nuevos grupos de riesgo social? Estos son los interrogantes que pretende responder el presente artculo.