Poliangeitis amb Granulomatosis eosinofílica i asma al•lèrgica; dues monedes amb una mateixa cara?

La síndrome de Churg-Strauss o Poliangeitis amb Granulomatosis eosinofílica (EGPA), clàssicament s’ha vinculat a un substrat asmàtic d’origen al•lèrgic. No obstant, l’evidència en aquest sentit és equívoca. L’objectiu d’aquest treball és identificar diferències clíniques i serològiques entre pacients amb EGPA i pacients asmàtics al•lèrgics, i determinar el perfil al•lèrgic d’un grup de pacients diagnosticats d’EGPA. Es comparen dos grups de pacients: un grup de diagnosticats d’EGPA, i un altre amb asma al•lèrgic. Malgrat les similituds clíniques entre els dos grups, les reaccions immunoal•lèrgiques no semblen intervenir en la fisiopatologia de la majoria dels casos d’EGPA.

Impacte de la fisioteràpia respiratòria en la prevenció de noves crisis en pacients pediàtrics amb asma.

Introducció: La contaminació ambiental, l’estrès de vida que és porta actualment i l’abús de fàrmacs són motius pels quals patologies respiratòries com l’asma estiguin en augment. Una de les conseqüències més rellevants en els nens amb asma es l’absentisme escolar i la disminució de qualitat de vida. Característiques importants de la fisioteràpia respiratòria són prevenir i disminuir aquestes conseqüències. Objectiu: Conèixer si hi ha una disminució, al mateix temps que una prevenció del nombre de crisis respiratòries, ocasionades per l’asma, en nens de 6 a 10 anys en les escoles de la comarca del Segrià, concretament Lleida, gràcies a la fisioteràpia respiratòria. Material i mètodes: és tracta d’una investigació experimental, concretament un assaig clínic controlat i aleatori, realitzat a un grup de nens amb asma, amb edats compreses entre 6 i 10 anys. És separen en grup d’estudi i grup control, anomenat grup A i grup B, on l’observador no sabrà quin tractament es fa a cada grup. Els dos grups estan sotmesos a una educació sanitària sobre la patologia i control de constants i el grup d’estudi, anomenat B, a més a més un tractament de fisioteràpia respiratòria. El rol principal dels metges i dels fisioterapeutes serà el realitzar un tractament a cada grup, i el dels becaris recollir les dades i revisar que l’observador les passi a la base de dades de forma correcta. Conclusions: és vol aconseguir una millora significativa de la qualitat de vida i del volum respiratori ,en els dos grups, juntament amb una disminució de les crisis asmàtiques en el grup d’estudi.

Asma y actividad física. Revisión

El asma es una enfermedad inflamatoria crónica de elevada prevalencia a nivel mundial, siendo el colectivo más afectado el formado por niños y adolescentes. Su sintomatología se caracteriza por la aparición de tos, disnea, sibilancias, sensación de opresión en el pecho y broncoconstricción. Tradicionalmente se había pensado que el deporte y el ejercicio físico estaban contraindicados en pacientes asmáticos. Por otro lado, el paciente asmático suele presentar niveles de condición física y práctica deportiva menores que los sujetos sanos. Actualmente se ha propuesto la actividad física regular como un camino válido para mejorar la percepción y el autoconocimiento personal sobre esta enfermedad. Se aconseja la prescripción de actividad física como forma de mejorar su sintomatología y evolución. La práctica de una actividad física regular en pacientes asmáticos debería ser considerada dentro de los actuales y futuros programas de salud como un objetivo fundamental.

Control de l’asma o descontrol de l’ànim. S’influencien?

L’objectiu principal va ser determinar la proporció d’ansietat i/o depressió en una població asmàtica en comparació amb una no asmàtica en atenció primària. Objectius secundaris: valorar si existeix associació entre la gravetat i el grau de control de l’asma i la presència d’ansietat i/o depressió. És un estudi descriptiu transversal amb 317 asmàtics i 306 pacients no asmàtics, entre 17 i 70 anys. A tots els pacients inclosos se’ls va administrar el test de Goldberg. Es va observar que els asmàtics presenten major ansietat i depressió. Un major grau de control de l’asma es va associar a menor ansietat i depressió.

Prevalence and persistence of gymnodimines in clams from the Gulf of Gabes (Tunisia) studied by mouse bioassay and LC-MS/MS

In this work we studied the toxicity in clams from the Gulf of Gabes, Tunisia (Southern Mediterranean). Samples from two stations (M2 and S6) were collected monthly from January 2009 to September 2010, and analyzed by the official control method of mousse bioassay (MBA) for lipophilic toxins. All samples were also analyzed with the LC-MS/MS method for the determination of lipophilic toxins, namely: okadaic acid group, pectenotoxins, yessotoxins and azaspiracids, spirolides and gymnodimines (GYMs). The results showed prevalence of GYMs since it was the only toxin group identified in these samples with a maximum of 2,136 μg GYM -A kg-1 (February 2009 at M2). Furthermore, GYMs showed persistence in the area, with only one blank sample below the limit of detection. Interestingly, this blank sample was found in June 2009 after an important toxic episode which supports the recent findings regarding the high detoxification capability of clams, much faster than that reported for oysters. In comparison, good agreement was found among MBA, the LD50 value of 80-100 μg kg-1 reported for GYM- A, and quantitative results provided by LC-MS/MS. On the contrary to that previously reported for Tunisian clams, we unambiguously identified and quantified by LC-MS/MS the isomers GYM- B/C in most samples. Phytoplankton identification and enumeration of Karenia selliformis usually showed higher densities at site M2 than S6 as expected bearing in mind toxin results, although additional results would be required to improve the correlation between K. selliformis densities and quantitative results of toxins. The prevalence and persistence of GYMs in this area at high levels strongly encourages the evaluation of the chronic toxic effects of GYMs. This is especially important taking into account that relatively large quantities of GYMs can be released into the market due to the replacement of the official control method from mouse bioassay to the LC-MS/MS for lipophilic toxins (Regulation (EU) No 15/2011), and the lack of Regulation for this group of toxins.

¿Qué Calidad de Vida tienen nuestros asmáticos? Aplicación de la Versión Española Reducida del “Asthma Quality of Life Questionnaire” (AQLQ) o mini-AQLQ.

Estudio descriptivo transversal llevado a cabo en un centro urbano de atención primaria, con una muestra de 250 asmáticos, de entre 536 registrados en el centro, que pretende estudiar su calidad de vida y su relación con diferentes variables (edad, sexo, tabaquismo, patologías crónicas más prevalentes, ansiedad y/o depresión, rinitis alérgica, tipo de asma y grado de control). Para ello se les aplicó el test Mini-AQLQ, que valora la calidad de vida en una escala del 1 al 7 (15 preguntas), donde 1 supone el mayor grado de discapacidad y 7 el mayor grado de autonomía.

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Incidencia y características de las agudizaciones asmáticas en 2005 y 2011 en Barcelona (ASMAB III y IV).

Conocer nuevamente la tasa de agudizaciones asmáticas en una población determinada así como sus características clínicas puede contribuir a acotar con mayor precisión los factores desencadenantes sobre los que incidir así como a ajustar mejor los tratamientos a instaurar. Así mismo haber estudiado las mismas características clínicas además de los tratamientos de base de los pacientes y los tratamientos administrados durante la exacerbación y alta en una misma población, con un intervalo de 6 años puede ayudarnos a comprender la aplicabilidad y a realizar una monitorización real del uso del tratamiento en nuestra sociedad.

Desarrollo y validación de ensayos rápidos para la detección de aeroalérgenos ocupacionales/ambientales: soja i proteinas séricas de paloma

Tanto el asma ocupacional como la neumonitis por hipersensibilidad, como es el pulmón del cuidador de aves, son patologías respiratorias que se pueden prevenir o disminuir su aparición mediante la evitación de la fuente antigénica. Para poder actuar de forma preventiva es de utilidad el disponer de ensayos rápidos que sean capaces de estimar la presencia de alérgeno de forma inmediata. En el marco de este proyecto de dos años de duración tenemos por objeto el desarrollar y estandarizar dos métodos rápidos, inmunocromatográficos, para la determinación de alérgenos de soja y de proteínas séricas de paloma. Alérgenos que han sido seleccionados por su importancia en el medio como agentes causales de asma y neumonitis por hipersensibilidad, respectivamente. También tenemos por objeto determinar la carga de alérgeno de soja en la fracción de partículas menores de 10 micrómetros (PM10) en los alrededores del puerto de Barcelona y comprarla con los niveles en los filtros de partículas suspendidas totales (TSP). Como pasos previos al desarrollo de los ensayos rápidos se han producido anticuerpos específicos frente al extracto de cáscara de soja de bajo peso molecular y frente al suero de paloma, se ha desarrollado un ELISA tipo sándwich para cada alérgeno y parte de los anticuerpos se ha conjugado con oro coloidal. El ensayo inmunocromatográfico para la soja presenta un límite de detección de 6.25ng/ml y ha sido validado mediante el análisis de 119 muestras ambientales, presentando una elevada especificidad y sensibilidad. El ensayo inmunocromatográfico para la determinación de antígenos séricos de paloma requiere ser validado. Mediante un métodos de ELISA de inhibición se han determinado los niveles de alérgeno de soja en filtros PM10 y TSP. A pesar de la buena correlación entre los niveles de alérgeno en ambos filtros, se observó una amplia variación en la proporción PM10/TSP entre días.

Prediction of Childhood Asthma Using Conditional Probability and Discrete Event Simulation

Abstract: Asthma prevalence in children and adolescents in Spain is 10-17%. It is the most common chronic illness during childhood. Prevalence has been increasing over the last 40 years and there is considerable evidence that, among other factors, continued exposure to cigarette smoke results in asthma in children. No statistical or simulation model exist to forecast the evolution of childhood asthma in Europe. Such a model needs to incorporate the main risk factors that can be managed by medical authorities, such as tobacco (OR = 1.44), to establish how they affect the present generation of children. A simulation model using conditional probability and discrete event simulation for childhood asthma was developed and validated by simulating realistic scenario. The parameters used for the model (input data) were those found in the bibliography, especially those related to the incidence of smoking in Spain. We also used data from a panel of experts from the Hospital del Mar (Barcelona) related to actual evolution and asthma phenotypes. The results obtained from the simulation established a threshold of a 15-20% smoking population for a reduction in the prevalence of asthma. This is still far from the current level in Spain, where 24% of people smoke. We conclude that more effort must be made to combat smoking and other childhood asthma risk factors, in order to significantly reduce the number of cases. Once completed, this simulation methodology can realistically be used to forecast the evolution of childhood asthma as a function of variation in different risk factors.

Platelet-activating factor causes ventilation-perfusion mismatch in humans

We hypothesized that platelet-activating factor (PAF), a potent inflammatory mediator, could induce gas exchange abnormalities in normal humans. To this end, the effect of aerosolized PAF (2 mg/ml solution; 24 micrograms) on ventilation-perfusion (VA/Q) relationships, hemodynamics, and resistance of the respiratory system was studied in 14 healthy, nonatopic, and nonsmoking individuals (23 +/- 1 [SEM]yr) before and at 2, 4, 6, 8, 15, and 45 min after inhalation, and compared to that of inhaled lyso-PAF in 10 other healthy individuals (24 +/- 2 yr). PAF induced, compared to lyso-PAF, immediate leukopenia (P < 0.001) followed by a rebound leukocytosis (P < 0.002), increased minute ventilation (P < 0.05) and resistance of the respiratory system (P < 0.01), and decreased systemic arterial pressure (P < 0.05). Similarly, compared to lyso-PAF, PaO2 showed a trend to fall (by 12.2 +/- 4.3 mmHg, mean +/- SEM maximum change from baseline), and arterial-alveolar O2 gradient increased (by 16.7 +/- 4.3 mmHg) (P < 0.02) after PAF, because of VA/Q mismatch: the dispersion of pulmonary blood flow and that of ventilation increased by 0.45 +/- 0.1 (P < 0.01) and 0.29 +/- 0.1 (P < 0.04), respectively. We conclude that in normal subjects, inhaled PAF results in considerable immediate VA/Q inequality and gas exchange impairment. These results reinforce the notion that PAF may play a major role as a mediator of inflammation in the human lung.

Platelet-activating factor causes ventilation-perfusion mismatch in humans

We hypothesized that platelet-activating factor (PAF), a potent inflammatory mediator, could induce gas exchange abnormalities in normal humans. To this end, the effect of aerosolized PAF (2 mg/ml solution; 24 micrograms) on ventilation-perfusion (VA/Q) relationships, hemodynamics, and resistance of the respiratory system was studied in 14 healthy, nonatopic, and nonsmoking individuals (23 +/- 1 [SEM]yr) before and at 2, 4, 6, 8, 15, and 45 min after inhalation, and compared to that of inhaled lyso-PAF in 10 other healthy individuals (24 +/- 2 yr). PAF induced, compared to lyso-PAF, immediate leukopenia (P < 0.001) followed by a rebound leukocytosis (P < 0.002), increased minute ventilation (P < 0.05) and resistance of the respiratory system (P < 0.01), and decreased systemic arterial pressure (P < 0.05). Similarly, compared to lyso-PAF, PaO2 showed a trend to fall (by 12.2 +/- 4.3 mmHg, mean +/- SEM maximum change from baseline), and arterial-alveolar O2 gradient increased (by 16.7 +/- 4.3 mmHg) (P < 0.02) after PAF, because of VA/Q mismatch: the dispersion of pulmonary blood flow and that of ventilation increased by 0.45 +/- 0.1 (P < 0.01) and 0.29 +/- 0.1 (P < 0.04), respectively. We conclude that in normal subjects, inhaled PAF results in considerable immediate VA/Q inequality and gas exchange impairment. These results reinforce the notion that PAF may play a major role as a mediator of inflammation in the human lung.