33 resultados para Arte moderna Séc XXI
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
The Centre dArt dpoca Moderna (CAEM) of the University of Lleida is a specialized research centre for the scientific study of the pictorial heritage that understands the direct observation of every piece of the work of art as the methodological foundation on which are integrated most traditional techniques in the field of the historic-artistic studies, like the comparative study and records and documents research. It is proposed the creation of historical and interpretative speeches with great consistency and credibility on the basis of a detailed registry of that material evidence.
Resumo:
Aquest article tracta l'actual infraestructura bibliogrfica de les biblioteques que va ser creada en els inicis dels ordinadors abans de la Web, XML, i de la varietat d'altres avenos tecnolgics que en l'actualitat ofereixen noves oportunitats. Per una banda, s'identifiquen els requisits generals d'una infraestructura de metadades moderna per a les biblioteques incloent qualitats com: versatilitat, extensibilitat, granularitat i accessibilitat. Per l'altra banda, es proposa un nou tipus d'infraestructura de metadades que mostra, com a mnim, alguna d'aquestes qualitats. S'han identificat alguns temes clau que caldr superar per tal d'implementar un canvi d'aquesta magnitud.
Resumo:
En el relativament breu lapse de temps que suposen les tres darreres dcades, l'art contemporani xins ha passat de ser prcticament invisible i desconegut per al pblic general, a ser present en un gran nombre d'escenaris a nivell internacional relacionats amb el mn de l'art, sobre tot des de finals de la dcada dels noranta. El present TdR ha intentat apropar-se a qestions com la imatge i les idees que sobre la RP Xina s'han transms en l'ltima dcada a travs de les obres o de les accions dels artistes xinesos contemporanis ms exposats o cotitzats internacionalment i que viuen a la Xina, i a com s'ha arribat a inserir la producci artstica d'aquests autors en el procs de globalitzaci i hibridaci de la cultura que estem vivint. Hem delimitat el camp de recerca, bsicament a l'estudi de l'obra de cinc autors (Song Dong, Ai Weiwei, Zeng Fanzhi, Yue Minjun i Wang Qingsong) i a la seva presncia en l'escena internacional de l'art contemporani a travs de les subhastes de les dues cases ms importants del mn, Christie's i Sotheby's.
Resumo:
La actualidad y los acontecimientos de las ltimas dcadas han puesto de manifiesto la importancia del miedo en la vida pblica. El miedo como tal y sus factores desencadenantes estn presentes en la prensa, el discurso poltico, la neurociencia, la ciencia y la filosofa poltica. Entendemos que la gestin del miedo intuitivo, cognitivo y heurstico debe contemplarse como un elemento bsico en la vida del ciudadano de este siglo. Tanto en la visin moderna de la nacin y el contrato social, como en las visiones ms futuristas de cosmopolitismo y estados supranacionales, la heurstica del miedo difcilmente podr desaparecer de los sistemas jurdicos y sociales, no solo por su utilidad intrnseca, sino tambin por su inmanencia y consubstancialidad gentico-biolgica y psico-social. El hecho de que exista miedo consideramos que es positivo puesto que nos alerta de riesgos que pueden afectar negativamente el futuro del individuo.
Resumo:
Text introductori de la ponncia titulada "Tendncies historiogrfiques de la medicina a les portes del segle XXI presentada en el marc del XIII Congrs dHistria de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). Sintrodueixen les sis contribucions que integraren la ponncia i sexposen algunes reflexions de caire general sobre la situaci actual dins la tradici historiogrfica de la cincia i de la medicina.
Resumo:
Fins a ben endins la dcada de 1920 la idea de que les malalties sn entitats naturals essencialment contnues en lespai i el temps i, com a mxim, susceptibles en el cas de les afeccions infeccioses, dexperimentar canvis explicables per les lleis bioevolutives que regulen les relacions entre els diferents ssers vius fou incontestable entre els historiadors de la malaltia, en gran manera en ra del paper disciplinari i, abans de res, legitimador de la cincia mdica moderna, que la histria de la medicina havia jugat des de la seva institucionalitzaci a finals del segle XIX. Aquesta nota repassa la historiografia del segle XX sobre la malaltia humana des de la histria de la medicina. Se nexaminen sucessivament: la perspectiva bacteriolgica, la influncia de la histria cultural i social, i limpacte del socioconstructivisme. A la fi, se napunten les propostes ms recents des del gir lingstic i el postrelativisme.
Resumo:
El trabajo estudia la estructura mtica en las novelas modernas de iniciacin por tres etapas estructurales, que se concretan como: separacin-partida, pruebas-margen, regreso-reintegracin. Se analizan la continuacin y los aspectos actualizados de dicha estructura, y la aplicacin de los mitemas fundamentales en tres novelas modernas: The Catcher in the Rye, Tokio Blues, Balzac y la Jven Costurera China.
Resumo:
Lobjectiu de la recerca s, mitjanant lanlisi dels documents de treball elaborats en el perode 2000-2007 pel Govern xins, allar elements idelogics per poder respondre a la qesti de si el pensament tradicional xins s prou rellevant en les propostes poltiques i en lactivitat de la quarta generaci de dirigents comunistes com perqu els principis confucians es puguin considerar pea essencial del pla integral del PCX de construir el socialisme amb caracterstiques xineses, dins del qual, el comproms del president Hu Jintao de construir una societat harmnica socialista ha adquirit el rang ms alt en la jerarquia de principis estratgics.
Resumo:
El "Conservatorio de Artes" tuvo un origen Ilustrado, emulando a su homnimo parisino, pero naci durante el absolutismo (1824), tras un frustrado intento afrancesado (1810). Absorbi al "Gabinete de Mquinas" y tuvo como primer director a Lpez de Pealver. Supuso un puente entre la Ilustracin y la Ingeniera Industrial decimonnica, sobre todo, a partir de la institucionalizacin del envo de pensionados a la "cole Centrale des Arts et Manufactures" parisina, con cuyo retorno consigue transformarse en "Real Instituto Industrial" (1850). Aparte destaca su proyeccin social, tanto en su papel de oficina de patentes como en la promocin de exposiciones industriales.
