La justicia como reciprocidad entre individuos (Epicuro) frente a la justicia como finalidad común (Aristóteles)

El presente artículo sostiene, por debajo de la contraposición entre los conceptos dejusticia epicúreo y aristotélico, la existencia de un común denominador a ambos, a saber, la prioridad de un concepto social-natural (no meramente social ni meramente natural) de justicia, previo a todo cálculo de conveniencia, pero no por ello de naturaleza metafísica.En el caso de Epicuro, se trata de un concepto de mínimo al que debe ajustarse el florecimiento individual: el reconocimiento mutuo. En el caso de Aristóteles, de un máximo en la búsqueda del bien común como condición del bien de cada individuo: la pólis gobernada en beneficio de todos los ciudadanos.

Aristóteles y la teoría del género literario

The paper intend to analyse and sistematize the problems of the literary genus from Aristotle's Poetry. The Todorov's transgression of the genrus is already preconceived in Aristotle talking about the Margites and in some allusions to the prose: anyway this question is complicated with the disappearance of second book of Poetry.

Sobre la fundamentación de la definición Aristotélica del tiempo en la del movimiento

El estudio aristotélico del tiempo (Phys. IV, 10-14), centrado en su definición del mismo como "número del movimiento según el antes y el después", presenta una sorprendente ausencia: en él no halla aplicación, como cabría esperar, la definición previamente dada del movimiento como "acto de la potencia en cuianto tal". Sin embargo, se muestra que la epistemología aristotélica permitiría esperar una (al aplicación. Asimismo, para mostrar quedicha aplicación sería posible, se ofrece una prueba, partiendo de la definición de movimiento, del teorema "lo que se mueve, se mueve de algo a algo", básico para la defiinición del tiempo como número del movimiento.

Educació moral: la via (no només) aristotèlica

Quin és el plantejament essencial que Aristòtil fa de l"educació moral? Podem dir que manté la seva eventual vigència històrica, si més no com a proposta? Es tracta d"un plantejament isolat, o podem trobar-ne epígons (més enllà de la inspiració més o menys aristotèlica que aquests tinguin)? El text que segueix pretén donar una resposta esquemàtica a les anteriors preguntes, i, de retruc, plantejar un repte conceptual (i, al capdavall, també pràctic) a tots aquells que puguin desqualificar la proposta aristotèlica per considerar-la corruptora dels principis liberals.

La recepción tomista del análisis aristotélico de la crematística y su aplicación en la moderna doctrina social de la Iglesia

El concepte d’economia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas omís als seus orígens aristotèlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit d’unes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de l’home. Per això, la Doctrina Social de l’Església ha manifestat la seva preocupació envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat política quant a l’adquisició i administració dels béns materials que Déu els confià, i així mateix ha marcat una clara distinció entre les ciències econòmiques modernes, que ignoren tot component ètic, i la seva accepció ontològica, d’acord amb la qual l’economia es troba íntimament vinculada a la moralitat. Així, les ensenyances del Magisteri de l’Església Catòlica fan una crida al sentit d’“economia” derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada –l’art adquisitiu necessari i natural- que Aristòtil abordà en l’Antiguitat i que Sant Tomàs d’Aquino posteriorment rebé durant l’Edat Mitjana valent-se de diversos matisos; és a saber, invoquen el substrat moral que el Filòsof i el Doctor Angèlic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catòlica: la dinàmica de l’economia contemporània s’allunya de l’“administració domèstica” de l’Estagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificació amb aquella vessant de la crematística contranatural que exalça les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats històriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qüestió a mans dels al•ludits autors, cal subratllar que la contribució més rellevant en aquest àmbit es veu reflectida en la presentació d’un art crematístic econòmic, necessari i natural, en contraposició a l’antieconòmic, que obviava el fi últim de la comunitat en tant que s’incorria en una alteració entre els mitjans posats a disposició de l’acompliment de la vida bona i tal finalitat. L’Aquinate reprengué el plantejament aristotèlic fent especial insistència en el paper de l’home amb relació a Déu, mentre que la Doctrina Social de l’Església –emprant dades de raó i fe- l’introduí en les seves pautes orientadores de la faceta econòmica de la vida social per, lluny d’aportar un model descoratjador del progrés humà, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de l’economia moderna o la crematística innatural, deixen en un segon pla l’amor al Pare. Si bé és ben cert que alguns dels passatges aristotèlics i tomistes contenen una oposició expressa a determinats gèneres adquisitius pel fet d’enquadrar-se en la crematística innecessària i innatural, el clímax dels seus raonaments no se centra tant en l’anàlisi de la coherència d’unes classificacions taxonòmiques com a resposta de les particularitats del moment, sinó en uns principis l’aplicació dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, l’herència d’aquells autors s’expressa en les premisses morals de les quals el Magisteri s’ha servit per establir la “definició universal” de les bases econòmiques, d’on se segueix la desaparició de tota nota dissonant entre l’economia desvirtuada de la modernitat i la seva essència assentada en l’oikonomike.

Plagas de los espacios verdes urbanos: bases para su control integrado

En España, las plagas de los espacios verdes urbanos suponen cada año un notable esfuerzo de control y la aplicación de plaguicidas es la estrategia de control empleada casi exclusivamente, con los subsiguientes riesgos que conlleva para las personas, animales y el medio ambiente. El control integrado es una alternativa pero requiere, para poder ser aplicada, un conocimiento profundo de las especies-plaga implicadas, de su biología, dinámica de poblaciones, daños, metodologías de muestreo y posibles sistemas de control. Esta información es difícil de encontrar en España debido a que existen pocos trabajos publicados sobre plagas de zonas verdes urbanas llevados a cabo de una forma sistematizada y a medio o largo plazo. En el presente artículo se analizan los condicionantes del control integrado de plagas en espacios verdes urbanos y se presenta un ejemplo, a partir de los estudios llevados a cabo en la ciudad de Lleida durante el período 2001-2003, de cómo la información básica necesaria para la implementación de posibles programas de control integrado puede ser obtenida.

Estudio de las virtudes y los vicios en "La Ilíada"

Aristòtil, juntament amb Plató, és considerat un dels grans pares del pensament occidental, i com a tal, les seves teories segueixen sent referents en el panorama acadèmic actual. En aquest treball es pretén analitzar les virtuts i els vicis seleccionats de l’Ètica a Nicòmac que estableixen un diàleg amb la Iliada d’Homer, i així avaluar el potencial pedagògic d’aquesta epopeia de manera especial a partir dels conceptes aristotèlics de mimesi i catarsi, que prenen com a objecte d’estudi algunes veritats universals de l’home.

Numeros cromosomaticos de plantas occidentales 322-328

Para realizar los recuentos se ha utilizado tejido del ovario de capullos florales jóvenes pertenecientes a poblaciones naturales. Las plantas han sido fijadas directamente en el campo en alcohol-acético ferrocarminado y conservadas en congelador. Las tinciones se han realizado con carmín-acético, empleando acetato férrico como mordiente. La técnica de observación es la de aplastamiento. De todas las plantas que se mencionan se conserva un pliego testigo en el herbario del Instituto Botánico de Barcelona (BC).

Reexposure and advection of C-14-depleted organic carbon from old deposits at the upper continental slope

Outcrops of old strata at the shelf edge resulting from erosive gravity-driven flows have been globally described on continental margins. The reexposure of old strata allows for the reintroduction of aged organic carbon (OC), sequestered in marine sediments for thousands of years, into the modern carbon cycle. This pool of reworked material represents an additional source of C-14-depleted organic carbon supplied to the ocean, in parallel with the weathering of fossil organic carbon delivered by rivers from land. To understand the dynamics and implications of this reexposure at the shelf edge, a biogeochemical study was carried out in the Gulf of Lions (Mediterranean Sea) where erosive processes, driven by shelf dense water cascading, are currently shaping the seafloor at the canyon heads. Mooring lines equipped with sediment traps and current meters were deployed during the cascading season in the southwestern canyon heads, whereas sediment cores were collected along the sediment dispersal system from the prodelta regions down to the canyon heads. Evidence from grain-size, X-radiographs and Pb-210 activity indicate the presence in the upper slope of a shelly-coarse surface stratum overlying a consolidated deposit. This erosive discontinuity was interpreted as being a result of dense water cascading that is able to generate sufficient shear stress at the canyon heads to mobilize the coarse surface layer, eroding the basal strata. As a result, a pool of aged organic carbon (Delta C-14 = -944.5 +/- 24.7%; mean age 23,650 +/- 3,321 ybp) outcrops at the modern seafloor and is reexposed to the contemporary carbon cycle. This basal deposit was found to have relatively high terrigenous organic carbon (lignin = 1.48 +/- 0.14 mg/100 mg OC), suggesting that this material was deposited during the last low sea-level stand. A few sediment trap samples showed anomalously depleted radiocarbon concentrations (Delta C-14 = -704.4 +/- 62.5%) relative to inner shelf (Delta C-14 = -293.4 +/- 134.0%), mid-shelf (Delta C-14 = -366.6 +/- 51.1%), and outer shelf (Delta C-14 = -384 +/- 47.8%) surface sediments. Therefore, although the major source of particulate material during the cascading season is resuspended shelf deposits, there is evidence that this aged pool of organic carbon can be eroded and laterally advected downslope.