Estudi exploratori per a la reconstrucció de temperatures de l'aigua i de l'aire en la conca central del llac Baikal (Sibèria) en els últims 40000 anys

Aquest estudi consisteix en un anàlisi exploratori que té per objectiu principal la realització d’una reconstrucció de la temperatura de l’aigua i l’aire del llac Baikal durant els últims 40.000 anys. El treball s’ha dut a terme mitjançant l’ús de les proxys de reconstrucció de la temperatura y la utilització dels mètodes TEX86, MAAT, i la d’aportació de matèria orgànica d’origen terrestre, el BIT, aplicant-les a la mostra VER93-2 st GC-24, extreta pel Baikal Drilling Project a la conca central, amb l’objectiu de fer una aportació de dades paleoclimàtiques per tal d’aconseguir una millora en les interpretacions de futurs esdeveniments climàtics, i d’identificar esdeveniments climàtics sobtats, tals com els Heinrich events i els Youngers Dryas. Abans de la realització de l’anàlisi de les mostres s’ha dut a terme una extrapolació de l’edat en el testimoni, degut a que l’edat del core BDP VER93-2.st.GC-24 havia estat extrapolada fins a 277,5 cm de profunditat i en el present estudi s’ha ampliat l’anàlisi fins als 460 cm. de profunditat. Un cop obtinguts els resultats s’ha realitzat un càlcul de precisió i reproductibilitat per tal de conèixer una estimació quantitativa de la variabilitat de les dades obtingudes en les diferents proxys, en el qual ha estat demostrat una baixa variabilitat de les dades, exceptuant la variabilitat del TEX86 i la precisió del MAAT. Per a la localització dels diferents esdeveniments climàtics donats durant l’Holocè i el Plistocè s’han realitzat anàlisis gràfics dels propis resultats, juntament i en comparació dels resultats realitzats per Escala et al. (r.n.p [resultats no publicats]) en la conca sud, i de l’estudi publicat per Prokopenko et al., en el que s’analitza la presència de diatomees i matèria orgànica l’Atlàntic Nord. Els resultats integrats d’Escala et al.,(r.n.p) i els d’aquest estudi coincideixen en la datació dels diferents esdeveniments, amb alguna variació hipotèticament produïda per l’extrapolació d’edat realitzada en el present estudi i la gran aportació de matèria orgànica en el lloc d’extracció del testimoni per part del riu Selenga. Aquests resultats mostren una possible relació entre els esdeveniments climàtics i la variació de la temperatura de l’aigua.

The age of the"Grande Coupure" mammal turnover: New constraints from the Eocene Oligocene record of the Eastern Ebro Basin (NE Spain.)

The Grande Coupure represents a major terrestrial faunal turnover recorded in Eurasia associated with the overall climate shift at the Eocene-Oligocene transition. During this event, a large number of European Eocene endemic mammals became extinct and new Asian immigrants appeared. The absolute age of the Grande Coupure, however, has remained controversial for decades. The Late Eocene-Oligocene continental record of the Eastern Ebro Basin (NE Spain) constitutes a unique opportunity to build a robust magnetostratigraphy- based chronostratigraphy which can contribute with independent age constraints for this important turnover. This study presents new magnetostratigraphic data of a 495-m-thick section (Moià-Santpedor) that ranges from 36.1 Ma to 33.3 Ma. The integration of the new results with previous litho- bio- and magnetostratigraphic records of the Ebro Basin yields accurate ages for the immediately pre- and post-Grand Coupure mammal fossil assemblages found in the study area, bracketing the Grande Coupure to an age embracing the Eocene-Oligocene transition, with a maximum allowable lag of 0.5 Myr with respect to this boundary. The shift to drier conditions that accompanied the global cooling at the Eocene-Oligocene transition probably determined the sedimentary trends in the Eastern Ebro Basin. The occurrence and expansion of an amalgamated-channel sandstone unit is interpreted as the forced response of the fluvial fan system to the transient retraction of the central-basin lake systems. The new results from the Ebro Basin allow us to revisit correlations for the controversial Eocene-Oligocene record of the Hampshire Basin (Isle of Wight, UK), and their implications for the calibration of the Mammal Palaeogene reference levels MP18 to MP21.