Deverbal nominals in Bulgarian: a syntactic analysis

El present treball tracta el tema de les nominalitzacions búlgares en el marc teòric de Principis i Paràmetres. Es proposa que la formació dels nominals resulta de la fusió d’un nucli nominalitzador [nº] amb una arrel o radical on [nº] és un morfema de gènere o un sufix derivacional amb gènere inherent. El diferent comportament de les nominalitzacions s’explica per una diferència a l’estructura sintàctica. També demostro que sense estructura eventiva no hi ha estructura argumental i que podem distingir entre nominals d’estructura argumental, d’estructura de participants i nominals de resultat. Finalment, proposo que la seqüència correcta tan dels prefixos com dels sufixos s’obté, exclusivament, mitjançant moviments de projeccions màximes.

Valence-bond treatment of distortions in polyacene polymers

Distortions of polyacene polymers are studied within a many-body valence-bond framework using a powerful transfer-matrix technique for the valence-bond (or Heisenberg) model of the system. The computations suggest that the ground-state geometry is either totally symmetric or possibly exhibits a slight (A2 or B2 symmetry) bond-alternation distortion. The lowest-energy (nonsymmetric, in-plane) distortions are the A2 and B2 modes, which, within our approximations, are degenerate.

Qüestionari de trajectòria educativa i capital social acadèmic

Projecte de recerca (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Escala d’orientació de xarxa

En el marc d'una investigació més àmplia sobre transicions escolars i el paper de les xarxes socials et demanem que contestis les preguntes següents sobre les teves relacions personals. Et preguem que llegeixis amb atenció les preguntes i contestes amb sinceritat. Agraïm molt la teva col·laboració.

Cuestionario de redes personales. Red amplia

En el marco de una investigación más amplia sobre transiciones escolares y el papel de las redes sociales te pedimos que contestes las preguntas siguientes acerca de tus relaciones personales. Te rogamos que leas con atención las preguntas y contestes con sinceridad. Agradecemos mucho tu colaboración.

Cuestionario de redes personales. Redes entre iguales

Proyecto de investigación (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Resiliencia y persistencia académica en estudiantes inmigrantes

This article presents some of the results of a research project whose main objective was to analyse the relationship between resilience and school success of students of foreign origin at a time of special academic vulnerability: the transition from compulsory secondary education (ESO) to post-compulsory education (PO). By non-probabilistic-incidental sampling, the study was conducted in four schools of Barcelona and province, with 94 participants from 15 to 18 years old. This research of a longitudinal design had five phases combining strategies to collect qualitative and quantitative data. The results presented here are the result of the SV-RES adapted scale and two other self-produced toolsa center scale and a general questionnaire. The results obtained have confirmed the fulfilment of the hypothesis: immigrant students who manage to persevere in post-compulsory stages (Spanish Baccalaureate and/or Vocational Training) show higher levels of resilience.

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Escala d’orientació de xarxa

En el marc d'una investigació més àmplia sobre transicions escolars i el paper de les xarxes socials et demanem que contestis les preguntes següents sobre les teves relacions personals. Et preguem que llegeixis amb atenció les preguntes i contestes amb sinceritat. Agraïm molt la teva col·laboració.

Cuestionario de redes personales. Red amplia

En el marco de una investigación más amplia sobre transiciones escolares y el papel de las redes sociales te pedimos que contestes las preguntas siguientes acerca de tus relaciones personales. Te rogamos que leas con atención las preguntas y contestes con sinceridad. Agradecemos mucho tu colaboración.

Cuestionario de redes personales. Redes entre iguales

Proyecto de investigación (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Qüestionari de trajectòria educativa i capital social acadèmic

Projecte de recerca (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

L’acompanyament dels joves d’origen immigrant en les seves trajectòries escolars: un model de resiliència

Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/46286