Supervivencia de los enfermos con aneurisma de aorta abdominal tratados con técnica endovascular

La reparació endovascular dels aneurismes d’aorta abdominal (AAA) és cada cop més usada, encara que només conta amb 15 anys des de l’inici amb una ràpida evolució. Davant la falta d’estudis amb resultats a més de 10 anys. L’objectiu del treball es analitzar prospectivament la supervivència dels 172 pacients tractats en nostre centre desde 06/1998 fins 01/2008, amb seguiment a 10 anys. S’obtingué una supervivència del 61% als 6 anys (error 5%), als 9 anys de 51% (error 7%), a 10 anys 47% (error 11%). La causa més freqüent de mort va ser per neoplàsia.

Complicaciones y secuelas nasales de la cirugía de tumores hipofisarios por abordaje vía transesfenoidal endoscópica

L’abordatje transesfenoidal endoscòpic es, avui dia, una de les tècniques més utilitzades en la cirurgia de tumors d’hipòfisi i, amb un menor nombre de seqüeles encara que, no exempta d’aquestes. El nostre treball preten analitzar les complicacions i seqüeles nasals més freqüents produïdes per la cirurgia transesfenoidal endoscòpica. Hem realitzat un estudi descriptiu amb 57 pacients operats de tumors d’hipòfisi mitjançant cirurgia endocòpica transesfenoidal. Analitzem l’aparició de complicacions nasales postquirúrgiques i, les seqüeles nasals passats més de 6 mesos de la cirurgia. Un 6% de malalts pateixen complicacions nasals potcirurgia i tots tenen alguna seqüela nasal.

Resultats immediats de la reparacié endovascular dels aneurismes d'aorta abdominal amb coll aórtic no favorable.

Estudi retrospectiu de pacients tractats d'aneurisma d'aorta abdominal, mitjangant reparació endovascular. Període reclutament: 2006 a 201,2. Van ser dividits en dos grups depenen de les característiques anatómiques del coll aórtic proximal, considerant si eren o no favorables pel tractament endovascular. L'objectiu de l'estudi és avaluar els resultats immediats del tractament en funció de la morfologia del coll aórtic. 95 pacients van ser inclosos (62 favorable, 33 hostil). S'analitzen els motius per considerar el coll com hostil, aixícom els resultats d'aquestes técniques. Conclusió: el tractament endovascular és una técriica válida per aquest tipus pacient amb colls aórtics no favorables.

L'ús de la metodologia CUSUM pel control de qualitat i de l'efecte d'aprenentatge en els procediments endovasculars

El control de qualitat terapèutica i el monitoratge de l’efecte d’aprenentatge constitueixen dues responsabilitats ineludibles durant l’adquisició i manteniment de noves modalitats terapèutiques. L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar qualitat terapèutica i efecte d’aprenentatge a partir de corbes CUSUM, associats a la introducció i desenvolupament de procediments endovasculars incloent 553 pacients consecutius amb arteriopatia obliterant aorto-ilíaca, fémoro-poplítia o renal, tractats per cirurgians vasculars a l’Hospital del Mar entre 2003-2009, registrant-ne iatrogènia, no consecució tècnica i fracàs tècnic durant el primer mes i realitzant corbes CUSUM per a cada territori, que han acabat constituint un excel•lent sistema d’avaluació de qualitat terapèutica.

Evaluación de un nuevo método de sutura para la cirugía endoscopica transluminal a través de orificios naturales en un modelo animal

Natural Orifice Transluminal Endoscopic Surgery (NOTES) is a novel, potentially less invasive alternative to laparoscopic surgery. However, the problems of transluminal access and closure represent significant obstacles to its successful introduction in humans. Objective: to evaluate the feasibility and safety of a novel device designed for transluminal access and closure in a survival porcine model. Subjects: Four adult female Yorkshire pigs were used in the study. Interventions: While under general anesthesia, the animals were prepared with multiple tap water enemas followed by instillation of an antibiotic suspension and povidone-iodine lavage. At a distance of 15 to 20 cm from the anus, the prototype device (LSI Solutions, Victor, NY, USA) deployed a circumscribing purse-string suture around the planned incision site and subsequently used a blade mechanism to create a 2.5-cm linear incision. The transcolonic incision was then closed by cinching and securing the purse-string suture with a titanium knot by use of a separate hand-activated suture-locking device. Main Outcome Measurements: The animals were monitored daily for signs of peritonitis and sepsis and were survived for 14 days. The peritoneal cavity was examined for peritonitis, and the colonic incision site was examined for wound dehiscence, pericolic abscess formation, and gross adhesions. Tissue samples from both incisional and random peritoneal sites were obtained for histologic examination. Results: Transcolonic incision and closure were successful in all 4 animals. The device performed in a rapid and reproducible fashion. All animals recovered without septic complications. At necropsy, there was no evidence of peritonitis, abscesses, or wound dehiscence. Salpingocolonic and colovesicular adhesions were noted in 3 of 4 animals. Histologic examination revealed microabscesses at the incision site in all animals. Conclusions: The prototype incision and closure device represents a promising solution to the problems of transluminal access for NOTES. The presence of incision-related adhesions and microabscesses signal the need for further refinement in aseptic technique. 

Percutaneous access versus standard femoral exposure for endovascular abdominal aortic aneurysm repair: a randomized, controlled trial

The treatment of abdominal aortic aneurysm (AAA) has shifted from the exposure of the aorta artery in an open repair technique to a small groin cut in an endovascular repair. Recently, a percutaneous access for endovascular repair has appeared. This new technique aims to minimize the complications of the common femoral artery exposure, the patient discomfort and the length of hospitalizationObjectives: To compare the proportion of discharged patients within the first 48 postoperative hours of two common femoral artery accesses for endovascular repair of AAA: the open exposure technique and the percutaneous technique. Secondary objectives include to evaluate the total procedure time, the femoral access complications, the need for extra analgesia and the patient satisfaction and groin discomfort of the two techniquesDesign: Randomized controlled trial conducted between 2014 and 2017Participants: Patients diagnosed with abdominal aortic aneurysm with elective endovascular repair indication

Avaluació de l’eficàcia de l’àcid tranexàmic com a mètode d’estalvi sanguini en cirurgia protèsica de genoll

Com a conseqüència de l’envelliment, els procediments quirúrgics ortopèdics augmenten any rere any. L’artroplàstia de genoll s’acompanya d’una important pèrdua sanguínia postoperatòria i d’alts requeriments transfusionals. Des de fa anys s’han buscat alternatives a la transfusió sanguínia, producte escàs, car i no exempt de complicacions. En aquest treball avaluem l’eficàcia d’àcid tranexàmic com a mesura d’estalvi, observant que el risc transfusional en pacients no candidats a rebre aquest fàrmac és fins a 13 vegades superior. Ja que els pacients no candidats representen un percentatge important sobre el total, creiem que caldria sistematitzar l’aplicació d’altres mesures d’estalvi transfusional en aquests pacients.

Proteïna C-Reactiva com a marcador biològic de Dehiscència d’Anastomosi en Cirurgia Colo-rectal electiva

Estudi prospectiu de 208 pacients intervinguts de Cirurgia Colo-Rectal electiva amb anastomosi. L’objectiu és avaluar el valor de la monitorització de la Proteïna C-Reactiva (PCR) com a marcador biològic precoç de Dehiscència d’Anastomosi. La disminució de la PCR entre el segon i el cinquè dia del postoperatori de més del 39% té un valor predictiu negatiu del 97%, pel què pensem que hauria de ser una eina a tenir en compte en un protocol de fast-track. La PCR ha demostrat ser un paràmetre més fiable que els paràmetres de resposta inflamatòria sistèmica (recompte leucocitari, freqüència cardíaca, freqüència respiratòria i temperatura).

Anàlisi de l’activitat anestèsica en intervencions de Cirurgia General i Digestiva al 2003 a Catalunya

Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqüència en les intervencions programades i les segones en les d’urgències. L’objectiu principal és analitzar les característiques demogràfiques, l’estat físic dels pacient i la incidència de l’anestèsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant l’any 2003. Dels resultats observem que la majoria d’intervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat físic, arriben optimitzats a quiròfan on es realitzen les intervencions d’una manera programada, sota anestèsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.

Canulación arterial axilar versus canulación arterial femoral en el tratamiento quirúrgico de la disección de aorta: comparación de complicaciones neurológicas

Una de les principals complicacions de la cirurgia de la dissecció aòrtica aguda és el dany neurològic. Entre els principals avenços per a la seva prevenció destaca el canvi de la perfusió arterial retrògrada a anterògrada a través de l’artèria axil•lar, amb la possibilitat de realitzar protecció cerebral. Hipòtesis de treball: L’ús de la canulació arterial axil•lar ha permès reduïr significativament l’incidència de complicacions neurològiques en la cirurgia de la dissecció aguda aòrtica. Material i mètodes: De manera retrospectiva, s’han comparat els pacients intervinguts de dissecció aòrtica aguda al llarg dels últims deu anys. Conclusió principal: L’ús de la canulació arterial axil•lar ha permès reduïr significativament l’incidència de complicacions neurològiques en la cirurgia de la dissecció aòrtica aguda del nostre centre.

Avaluació del maneig i seguiment postoperatori dels pacients portadors d'Stents coronaris i sotmesos a cirurgia no cardíaca

L’objectiu de l’estudi ha estat descriure els esdeveniments adversos en pacients portadors d’stents coronaris sotmesos a cirurgia no cardíaca, el maneig del tractament antiagregant plaquetari (AAP) i avaluar la relació entre l’aparició d’aquests esdeveniments amb la gestió perioperatòria dels AAP. Estudi observacional i prospectiu. Es van incloure 81 procediments quirúrgics. Un 96.3 % estava amb tractament AAP, la retirada es va realitzar en un 28.2%. La incidència d’esdeveniments cardíacs majors va ser 12.3 %, un 37% varen presentar altres complicacions. CONCLUSIONS El nostre estudi no mostra que el maneig del tractament AAP tingui relació amb els esdeveniments adversos.

Colgajo de epiplón pediculado obtenido mediante laparoscopia como técnica de rescate en cirugía de reconstrucción mamaria: Revisión sobre la experiencia clínica quirúrgica en 5 pacientes

Els avenços en cirurgia endoscòpia han permès obtenir el penjall d’epipló amb mínima deformitat per a la zona donant. Es realitzaren 5 penjalls d’epipló pediculat obtinguts mitjançant laparoscòpia com a tècnica de rescat en pacients amb dèficit de cobertura després de reconstrucció mamària mitjançant expansors tissulars i pròtesis no candidates a altres tècniques habituals de cobertura amb teixit autòleg. Segons la nostra experiència clínica el penjall d’epipló ofereix bons resultats a curt i a llarg termini amb un postoperatori favorable i sense complicacions associades a la seva obtenció mitjançant laparoscòpia, perfilant-se com a alternativa vàlida i segura en casos seleccionats de reconstrucció mamària.

Influència de l’índex de massa corporal i de la massa muscular en el desenvolupament de lesió muscular en pacients sotmesos a cirurgia de colon laparoscòpica

La cirurgia oncològica de colon i recte via laparoscòpica requereix una posició quirúrgica especial, la de litotomia modificada (posició Lloyd-Davies), Trendelemburg &30º, i side dret o esquerre depenent del costat de la cirurgia. En aquest tipus de posició quirúrgica les lesions musculars per reperfusió de les extremitats inferiors son complicacions que s’han que considerar, sobretot en cirurgies de llarga durada i en pacients amb factors de risc com obesitat, diabetis i enolisme crònic. En pacients obesos està descrit que l’ índex de massa muscular elevat pot ser un factor de risc a l’hora de desenvolupar lesions musculars tant per reperfussió com per compressió prolongada, que poden arribar al síndrome compartimental.

Errors sintàctics del gènere gramatical durant la cirurgia de gliomes cerebrals

Les bases neurals del processament sintàctic del gènere no han estat gairebé estudiades. En aquest estudi hem utilitzat el mapeig cerebral, durant la cirurgia de gliomes cerebrals per a estudiar les estructures cortico-subcorticals implicades en el processament del gènere i determinar si aquestes són comunes a altres àrees de la producció del llenguatge. Amb l’estimulació cerebral directa hem observat alteracions sintàctiques del gènere, al estimular la circumvolució frontal inferior, la part posterior circumvolució temporal mitja, i en el nucli caudat. També hem pogut observar, una doble dissociació entre el gènere gramatical i la producció de la paraula, corroborant les teories d’un model independent en la producció del llenguatge.

Evolució clínica després de la retirada d’infliximab en pacients amb MII en remissió clínica i endoscòpica sota tractament combinat amb tiopurines

Objectius: Avaluar la retirada d’infliximab en pacients amb MII, en remissió mantinguda i curació mucosa sota tractament combinat. Mètodes: Pacients amb MC luminal o CU sota tractament combinat (infliximab i azatioprina) durant mínim un any, als quals se’ls retira l’infliximab per remissió clínica, biològica i endoscòpica. Resultats: S’inclogueren 26 pacients. Un 73% es van mantenir en remissió. La recidiva no s’associà al fracàs previ d’immunomoduladors. A les recidives se’ls va reiniciar infliximab amb bona resposta. Cap factor va associar-se a la recidiva. Conclusions: La retirada de l’infliximab en aquests pacients, s’acompanya d’una baixa probabilitat de recidiva a mig termini.