La influencia de Virgilio Piñera en la desmitificación de Cuba y de José Martí

Piñera vivió en los márgenes, tanto en su vida en La Habana o en Buenos Aires como en su condición de escritor y crítico –no se sintió cómodo en ninguna de las revistas en las que trabajó, ni en Orígenes, ni en Sur, ni en Espuela de plata-; esto es, en los márgenes de la literatura establecida y canónica del momento.Piñera fue un constante provocador en sus poesías, cuentos, obras teatrales, ensayos o como crítico de arte. Pero lo que más sorprende de este eterno inconformista es su conducta inquebrantable. Las siguientes declaraciones de Piñera, efectuadas en “Las plumas respetuosas”, en Revolución, definen su conducta...

Planificación de aplicaciones best-effort y soft real-time en NOWs

La aparición de nuevos tipos de aplicaciones, como vídeo bajo demanda, realidad virtual y videoconferencias entre otras, caracterizadas por la necesidad de cumplir sus deadlines. Este tipo de aplicaciones, han sido denominadas en la literatura aplicaciones soft-real time (SRT) periódicas. Este trabajo se centra en el problema de la planificación temporal de este nuevo tipo de aplicaciones en clusters no dedicados.

Las revistas digitales académicas españolas en Documentación : análisis de las existentes y propuesta de modelo

En els últims anys s'ha produït a Espanya un increment substancial de les revistes digitals de Documentació, tant de tipus acadèmic com merament informatiu o comercial. En la present comunicació, centrada en les revistes de tipus acadèmic, s'analitzen les existents, es realitza una proposta de definició i es presenta un model de revista.

Las comunidades virtuales académicas y científicas españolas : el caso de RedIris

Les comunitats virtuals d'usuaris (o CVU) han esdevingut una plataforma òptima per al treball cooperatiu i la investigació col·laborativa. El present treball descriu el desenvolupament de les CVUs acadèmiques i científiques espanyoles de RedIris a partir de la seva oferta d'eines i serveis d'informació. Els resultats mostren una gran dependència de les llistes de distribució i, en general, una infrautilització de les CVUs i dels seus serveis.

Contenidos en comunidades virtuales : análisis de las herramientas y servicios de información

This paper attempts to study and analyze the tools and the information and communication services developed and offered by an evolving digital environment, as are virtual communities. It also seeks to observe the use that is made of all of this in function of to the objectives set out in different kinds of communities. In this way we want to verify whether virtual communities in Spain have reached maturity as tools for the creation and management of digital content. Specifically, we have looked at the diverse typology of these communities (leisure, business, and scientific-academic) and selected a sample of consolidated or paradigmatic cases in Spanish casuistry (Telepolis, CiudadFutura, RedIRIS, ICT) for each type.

José Ramón Mélida. Arqueología Española. Edición de Margarita Díaz Andreu

Dentro de la serie de Urgoiti Editores sobre los grandes nombres de la ciencia histórica en España, se publica la tercera obra dedicada a los arqueólogos y prehistoriadores de la primera mitad del siglo XX. Tras los estudios de Jordi Cortadella sobre Pere Bosch Gimpera (1981-1974) y Fernando Wulff sobre Adolf Schulten (1870-1960), y a la espera del trabajo de Gloria Mora sobre Hugo Obermaier (1877-1946), ve la luz el estudio que Margarita Díaz Andreu ha dedicado a una de las figuras más nombradas, pero a la par más desconocidas, de la arqueología española: José Ramón Mélida y Alinari (1856-1933).

Análisis de contenido de la lista dedistribución IweTel (1998-2000)

La llista de distribució s'ha mostrat durant l'última dècada com una eina eficaç a l'hora de vertebrar la comunicació professional. De fet, és un primer pas cap a les comunitats virtuals. En aquest article s'estudia l'evolució d'un cas concret, IweTel, i de l'ús que els subscriptors van fer -ne, a partir de l'anàlisi de contingut dels missatges que van ser enviats entre 1998 i 2000. De l'estudi es desprèn que es tracta d'una llista utilitzada fonamentalment per a la comunicació professional i l'intercanvi d'informació, encara que pateix d'una falta notòria d'implicació activa per part dels seus subscriptors. Per altra banda, encara que han estat notables les millores fruit de la moderació, hi ha una absència viciosa de contingut científic o acadèmic en els debats desenvolupats.

Los canales informativos : punta de lanza de los portales españoles

En els últims anys la paraula portal ha aparegut íntimament lligada als avatars de l'economia digital. En aquest article, i a partir d'una metodologia d'avaluació de recursos digitals, s'analitzen els canals sobre actualitat i sobre Internet de tres portals generalistes espanyols (eresMas, Inicia i Terra) per tal d'observar si el seu contingut i el tractament que aquest rep són satisfactoris de cara a l'ús que els internautes fan d'aquells.

Portals espanyols : massa productes per a pocs clients?

D'un temps ençà, amb diversos alts i baixos, sembla que en el nostre país es viu el que podríem anomenar febre dels portals. Aquest fet ha comportat que es posessin en marxa una gran quantitat d'aquestes plataformes a Internet sense cap mena de model clar i amb els objectius poc definits. En aquest article es proposa una evolució històrica dels portals, una anàlisi dels seus continguts i serveis i una proposta de model de negoci, així com l'esbós del possible futur.

Recursos de información en una biblioteca virtual : la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya

La Biblioteca Virtual de la UOC té com a principal objectiu ésser al servei d'una comunitat acadèmica formada per estudiants, personal docent i personal de gestió i administració que desenvolupen la seva activitat totalment en línia, usant per a aquesta finalitat una intranet o Campus Virtual. Sobre la base d'aquest objectiu, es dissenyen i ofereixen tota una sèrie de serveis, recursos i eines que permetin cobrir les necessitats informatives que se'ls plantegin als membres d'aquesta comunitat virtual en el desenvolupament de les seves activitats - ja siguin aquestes laborals, docents o acadèmiques - i oferint diferents vies d'accés per tal d'aconseguir una major personalització.

1/c expansion of a separable model of direct-interaction type

The properties of a proposed model of N point particles in direct interaction are considered in the limit of small velocities. It is shown that, in this limit, time correlations cancel out and that Newtonian dynamics is recovered for the system in a natural way.

From Galilean-invariant to relativistic wave equations

Through an imaginary change of coordinates in the Galilei algebra in 4 space dimensions and making use of an original idea of Dirac and Lvy-Leblond, we are able to obtain the relativistic equations of Dirac and of Bargmann and Wigner starting with the (Galilean-invariant) Schrdinger equation.

1/c expansion of a separable model of direct-interaction type

The properties of a proposed model of N point particles in direct interaction are considered in the limit of small velocities. It is shown that, in this limit, time correlations cancel out and that Newtonian dynamics is recovered for the system in a natural way.

What can we learn about gravitational wave physics with an elastic spherial antenna?

A general formalism is set up to analyze the response of an arbitrary solid elastic body to an arbitrary metric gravitational wave (GW) perturbation, which fully displays the details of the interaction antenna wave. The formalism is applied to the spherical detector, whose sensitivity parameters are thereby scrutinized. A multimode transfer function is defined to study the amplitude sensitivity, and absorption cross sections are calculated for a general metric theory of GW physics. Their scaling properties are shown to be independent of the underlying theory, with interesting consequences for future detector design. The GW incidence direction deconvolution problem is also discussed, always within the context of a general metric theory of the gravitational field.

Proposed gravitational wave observatory based on solid elastic spheres

Spherical gravitational wave (GW) detectors offer a wealth of so far unexplored possibilities to detect gravitational radiation. We find that a sphere can be used as a powerful testbed for any metric theory of gravity, not only general relativity as considered so far, by making use of a deconvolution procedure for all the electric components of the Riemann tensor. We also find that the spheres cross section is large at two frequencies, and advantageous at higher frequencies in the sense that a single antenna constitutes a real xylophone in its own. Proposed GW networks will greatly benefit from this. The main features of a two large sphere observatory are reported.