Chemisorption of atomic aluminum on Si(111): Evidence for an adsorbate-induced relaxation based on ab initio cluster-model calculations

Interaction models of atomic Al with Si4H9, Si4H7, and Si6H9 clusters have been studied to simulate Al chemisorption on the Si(111) surface in the atop, fourfold atop, and open sites. Calculations were carried out using nonempirical pseudopotentials in the framework of the ab initio Hartree-Fock procedure. Equilibrium bond distances, binding energies for adsorption, and vibrational frequencies of the adatoms are calculated. Several basis sets were used in order to show the importance of polarization effects, especially in the binding energies. Final results show the importance of considering adatom-induced relaxation effects to specify the order of energy stabilities for the three different sites, the fourfold atop site being the preferred one, in agreement with experimental findings.

Comparative effects of macro-sized aluminum oxide and aluminum oxide nanoparticles on erythrocyte hemolysis: influence of cell source, temperature and size

Al2O3 is the most abundantly produced nanomaterial and has been used in diverse fields, including the medical, military and industrial sectors. As there are concerns about the health effects of nanoparticles, it is important to understand how they interact with cells, and specifically with red blood cells. The hemolysis induced by three commercial nano-sized aluminum oxide particles (nanopowder 13 nm, nanopowder <50 nm and nanowire 2-6 nm × 200-400 nm) was compared to aluminum oxide and has been studied on erythrocytes from humans, rats and rabbits, in order to elucidate the mechanism of action and the influence of size and shape on hemolytic behavior. The concentrations inducing 50% hemolysis (HC50) were calculated for each compound studied. The most hemolytic aluminum oxide particles were of nanopowder 13, followed by nanowire and nanopowder 50. The addition of albumin to PBS induced a protective effect on hemolysis in all the nano-forms of Al2O3, but not on Al2O3. The drop in HC50 correlated to a decrease in nanomaterial size, which was induced by a reduction of aggregation Aluminum oxide nanoparticles are less hemolytic than other oxide nanoparticles, and behave differently depending on the size and shape of the nanoparticles. The hemolytic behavior of aluminum oxide nanoparticles differs from that of aluminum oxide.

Comparative effects of macro-sized aluminum oxide and aluminum oxide nanoparticles on erythrocyte hemolysis: influence of cell source, temperature and size

Al2O3 is the most abundantly produced nanomaterial and has been used in diverse fields, including the medical, military and industrial sectors. As there are concerns about the health effects of nanoparticles, it is important to understand how they interact with cells, and specifically with red blood cells. The hemolysis induced by three commercial nano-sized aluminum oxide particles (nanopowder 13 nm, nanopowder <50 nm and nanowire 2-6 nm × 200-400 nm) was compared to aluminum oxide and has been studied on erythrocytes from humans, rats and rabbits, in order to elucidate the mechanism of action and the influence of size and shape on hemolytic behavior. The concentrations inducing 50% hemolysis (HC50) were calculated for each compound studied. The most hemolytic aluminum oxide particles were of nanopowder 13, followed by nanowire and nanopowder 50. The addition of albumin to PBS induced a protective effect on hemolysis in all the nano-forms of Al2O3, but not on Al2O3. The drop in HC50 correlated to a decrease in nanomaterial size, which was induced by a reduction of aggregation Aluminum oxide nanoparticles are less hemolytic than other oxide nanoparticles, and behave differently depending on the size and shape of the nanoparticles. The hemolytic behavior of aluminum oxide nanoparticles differs from that of aluminum oxide.

Muntatge i automatització d'un ascensor de 4 plantes

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Les primera intenció d'aquesta recerca és unificar dues grans branques de la tecnologia com són la mecànica i l'elèctronica. Així va sorgir el projecte de construir un ascensor i provar un nou sistema de transmissió com és el vis sense fi juntament amb la introducció d'un microcontrolador del tipus PIC com a unitat central de processament. El primer pas d'aquest treball va ser el disseny d'aquest ascensor utilitzant diversos programes. Posteriorment es van encarregar aquestes peces abans dissenyades per tal de començar-ne la construcció. Aquestes peces van ser unides totalment mitjançant rebladures i altres suports mecànics. A continuació es va desenvolupar la programació del microcontrolador. El pas més important va ser l'acoblament del grup motor i el poliment dels aspectes més difícils de corregir com és el cas dels molts fregaments que patia al ser una estructura purament metàl·lica. Corregits aquests problemes i el nivell sonor, es va donar per conclòs el treball.

Desenvolupament d'eines per l'apliació de l'aprenentatge basat en projectes a l'enginyeria tècnica de telecomunicacions

El projecte d'innovació docent s'emmarca dintre de la línia de treball de l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels. Aquesta escola, des de els seus inicis ha destacat per la seva aposta per la innovació docent i l'aplicació de mètodes pedagògics pioners arreu d'Espanya. El sistema d'ensenyament basat en el seguiment individualitzat de l'estudiant, facilitat per una bona relació professor/nombre d'estudiants (grups de 40 o 20 estudiants), l'avaluació continuada, que parteix de les activitats acadèmiques realitzades en una matèria, i l'avaluació curricular, que atén el rendiment global de l'estudiant, fan que el sistema fomenti el treball regular al mateix temps que l'informa en tot moment del seu progrés acadèmic. Per un altre banda, dintre del sistema educatiu de la nostra escola podem destacar l'aplicació de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL), aplicat inicialment als estudis de Segon Cicle. D'acord amb aquest model, els alumnes aprenen realitzant projectes en grup. Les intervencions del professorat i els materials del curs estan orientats a donar suport a les necessitats dels projectes que es desenvolupen a cada moment. Tot seguint la línia de treball de l'escola i la seva adequació als criteris determinats en el Espai Europeu d'Educació Superior, aquest projecte segueix tres línies d’actuació: (1) incideix en l'aplicació del PBL dintre d'assignatures Optatives i en assignatures de primers cursos de la Titulació d'Enginyeria de Telecomunicacions, (2) estimular l’alumnat, a través de treballs interdisciplinaris i la utilització de les noves tecnologies, (3) generació de documentació adaptada als nous plans d’estudi. Aquestes línies d’actuació es desenvolupen per motivar els alumnes en els estudis d'enginyeria que estan cursant i fer-los veure l'aplicabilitat, en el camp de la recerca, de gran quantitat dels coneixements que van adquirint durant la seva formació dintre de la Universitat.