A topical microemulsion for the prevention of allergic rhinitis symptoms: results of a randomized, controlled, double-blind, parallel group, multicentre, multinational clinical trial (Nares study)

Background: Since barrier protection measures to avoid contact with allergens are being increasingly developed, we assessed the clinical efficacy and tolerability of a topical nasal microemulsion made of glycerol esters in patients with allergic rhinitis. Methods: Randomized, controlled, double-blind, parallel group, multicentre, multinational clinical trial in which adult patients with allergic rhinitis or rhinoconjunctivitis due to sensitization to birch, grass or olive tree pollens received treatment with topical microemulsion or placebo during the pollen seasons. Efficacy variables included scores in the mini-RQLQ questionnaire, number and severity of nasal, ocular and lung signs and symptoms, need for symptomatic medications and patients" satisfaction with treatment. Adverse events were also recorded. Results: Demographic characteristics were homogeneous between groups and mini-RQLQ scores did not differ significantly at baseline (visit 1). From symptoms recorded in the diary cards, the ME group showed statistically significant better scores for nasal congestion (0.72 vs. 1.01; p = 0.017) and mean total nasal symptoms (0.7 vs. 0.9; p = 0.045). At visit 2 (pollen season), lower values were observed in the mini-RQLQ in the ME group, although there were no statistically significant differences between groups in both full analysis set (FAS) and patients completing treatment (PPS) populations. The results obtained in the nasal symptoms domain of the mini-RQLQ at visit 2 showed the highest difference (−0.43; 95% CI: -0.88 to 0.02) for the ME group in the FAS population. The topical microemulsion was safe and well tolerated and no major discomforts were observed. Satisfaction rating with the treatment was similar between the groups. Conclusions: The topical application of the microemulsion is a feasible and safe therapy in the prevention of allergic symptoms, particularly nasal congestion.

Mometasone and desloratadine additive effect on eosinophil survival and cytokine secretion from epithelial cells

Although antihistamines and topical corticosteroids are used in combination to treat allergic rhinitis, their additive effect has not been yet demonstrated. The aim was investigate the antiinflammatory additive effect of mometasone and desloratadine on cytokine and sICAM-1 secretion by epithelial cells, and on eosinophil survival stimulated by human epithelial cells secretions from nasal mucosa and polyps. Methods Epithelial cells obtained from nasal mucosa or polyps were stimulated with 10% fetal bovine serum in presence of mometasone (10-11M-10-5M) with/without desloratadine (10-5M). Cytokine and sICAM-1 concentrations in supernatants were measured by ELISA. Peripheral blood eosinophils were incubated during 4 days with epithelial cell secretions with (10-11M-10-5M) and/or desloratadine (10-5M) and survival assessed by Trypan blue. Results are expressed as percentage (mean ± SEM) compared to control. Results Fetal bovine serum stimulated IL-6, IL-8, GM-CSF and sICAM-1 secretion. In mucosa and polyp epithelial cells, mometasone inhibited this induced secretion while desloratadine inhibited IL-6 and IL-8. The combination of 10-5M desloratadine and 10-9M mometasone reduced IL-6 secretion (48 ± 11%, p < 0.05) greater extent than mometasone alone (68 ± 10%) compared to control (100%). Epithelial cell secretions induced eosinophil survival from day 1 to 4, this effect being inhibited by mometasone. At day 4, the combination of mometasone (10-11M) and desloratadine (10-5M) provoked an increased inhibition of eosinophil survival induced by cell secretions (27 ± 5%, p < 0.01) than mometasone (44 ± 7%) or desloratadine (46 ± 7%) alone. Conclusions These results suggest that the combination of desloratadine and mometasone furoate have a greater antinflammatory effect in an in vitro model of eosinophil inflammation than those drugs administered alone.

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.