High amplitude contractions in the middle third of the esophagus: a manometric marker of chronic alcoholism?

BACKGROUND--Oesophageal motor abnormalities have been reported in alcoholism. AIM--To investigate the effects of chronic alcoholism and its withdrawal on oesophageal disease. PATIENTS--23 chronic alcoholic patients (20 men and three women; mean age 43, range 23 to 54). METHODS--Endoscopy, manometry, and 24 hour pH monitoring 7-10 days and six months after ethanol withdrawal. Tests for autonomic and peripheral neuropathy were also performed. Motility and pH tracings were compared with those of age and sex matched control groups: healthy volunteers, nutcracker oesophagus, and gastro-oesophageal reflux disease. RESULTS--14 (61%) alcoholic patients had reflux symptoms, and endoscopy with biopsy showed oesophageal inflammation in 10 patients. One patient had an asymptomatic squamous cell carcinoma. Oesophageal motility studies in the alcoholic patients showed that peristaltic amplitude in the middle third was > 150 mm Hg (95th percentile (P95) of healthy controls) in 13 (57%), the ratio lower/ middle amplitude was < 0.9 in 15 (65%) (> 0.9 in all control groups), and the lower oesophageal sphincter was hypertensive (> 23.4 mm Hg, P95 of healthy controls) in 13 (57%). All three abnormalities were present in five (22%). Abnormal reflux (per cent reflux time > 2.9, P95 of healthy controls) was shown in 12 (52%) alcoholic patients, and was unrelated to peristaltic dysfunction. Subclinical neuropathy in 10 patients did not effect oesophageal abnormalities. Oesophageal motility abnormalities persisted at six months in six patients with ongoing alcoholism, whereas they reverted towards normal in 13 who remained abstinent; reflux, however, was unaffected. CONCLUSIONS--Oesophageal peristaltic dysfunction and reflux are frequent in alcoholism. High amplitude contractions in the middle third of the oesophagus seem to be a marker of excessive alcohol consumption, and tend to improve with abstinence.

High amplitude contractions in the middle third of the esophagus: a manometric marker of chronic alcoholism?

BACKGROUND--Oesophageal motor abnormalities have been reported in alcoholism. AIM--To investigate the effects of chronic alcoholism and its withdrawal on oesophageal disease. PATIENTS--23 chronic alcoholic patients (20 men and three women; mean age 43, range 23 to 54). METHODS--Endoscopy, manometry, and 24 hour pH monitoring 7-10 days and six months after ethanol withdrawal. Tests for autonomic and peripheral neuropathy were also performed. Motility and pH tracings were compared with those of age and sex matched control groups: healthy volunteers, nutcracker oesophagus, and gastro-oesophageal reflux disease. RESULTS--14 (61%) alcoholic patients had reflux symptoms, and endoscopy with biopsy showed oesophageal inflammation in 10 patients. One patient had an asymptomatic squamous cell carcinoma. Oesophageal motility studies in the alcoholic patients showed that peristaltic amplitude in the middle third was > 150 mm Hg (95th percentile (P95) of healthy controls) in 13 (57%), the ratio lower/ middle amplitude was < 0.9 in 15 (65%) (> 0.9 in all control groups), and the lower oesophageal sphincter was hypertensive (> 23.4 mm Hg, P95 of healthy controls) in 13 (57%). All three abnormalities were present in five (22%). Abnormal reflux (per cent reflux time > 2.9, P95 of healthy controls) was shown in 12 (52%) alcoholic patients, and was unrelated to peristaltic dysfunction. Subclinical neuropathy in 10 patients did not effect oesophageal abnormalities. Oesophageal motility abnormalities persisted at six months in six patients with ongoing alcoholism, whereas they reverted towards normal in 13 who remained abstinent; reflux, however, was unaffected. CONCLUSIONS--Oesophageal peristaltic dysfunction and reflux are frequent in alcoholism. High amplitude contractions in the middle third of the oesophagus seem to be a marker of excessive alcohol consumption, and tend to improve with abstinence.

Possible new ways in the pharmacological treatment of bipolar disorder and comorbid alcoholism.

Possible new ways in the pharmacological treatment of bipolar disorder and comorbid alcoholism. Azorin JM, Bowden CL, Garay RP, Perugi G, Vieta E, Young AH. Source Department of Psychiatry, CHU Sainte Marguerite, Marseilles, France. Abstract About half of all bipolar patients have an alcohol abuse problem at some point of their lifetime. However, only one randomized, controlled trial of pharmacotherapy (valproate) in this patient population was published as of 2006. Therefore, we reviewed clinical trials in this indication of the last four years (using mood stabilizers, atypical antipsychotics, and other drugs). Priority was given to randomized trials, comparing drugs with placebo or active comparator. Published studies were found through systematic database search (PubMed, Scirus, EMBASE, Cochrane Library, Science Direct). In these last four years, the only randomized, clinically relevant study in bipolar patients with comorbid alcoholism is that of Brown and colleagues (2008) showing that quetiapine therapy decreased depressive symptoms in the early weeks of use, without modifying alcohol use. Several other open-label trials have been generally positive and support the efficacy and tolerability of agents from different classes in this patient population. Valproate efficacy to reduce excessive alcohol consumption in bipolar patients was confirmed and new controlled studies revealed its therapeutic benefit to prevent relapse in newly abstinent alcoholics and to improve alcohol hallucinosis. Topiramate deserves to be investigated in bipolar patients with comorbid alcoholism since this compound effectively improves physical health and quality of life of alcohol-dependent individuals. In conclusion, randomized, controlled research is still needed to provide guidelines for possible use of valproate and other agents in patients with a dual diagnosis of bipolar disorder and substance abuse or dependence.

Clearance of a hirano body-like F-actin aggresome generated by jasplakinolide

We have reported in a variety of mammalian cells the reversible formation of a filamentous actin (F-actin)-enriched aggresome generated by the actin toxin jasplakinolide (Lázaro-Diéguez et al., J Cell Sci 2008; 121:1415-25). Notably, this F-actin aggresome (FAG) resembles in many aspects the pathological Hirano body, which frequently appears in some diseases such as Alzheimer's and alcoholism. Using selective inhibitors, we examined the molecular and subcellular mechanisms that participate in the clearance of the FAG. Chaperones, microtubules, proteasomes and autophagosomes all actively participate to eliminate the FAG. Here we compile and compare these results and discuss the involvement of each process. Because of its simplicity and high reproducibility, our cellular model could help to test pharmacological agents designed to interfere with the mechanisms involved in the clearance of intracellular bodies and, in particular, of those enriched in F-actin.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Estudio de la reversibilidad de las alteraciones del SN en alcoholicos cronicos abstinentes con potenciales evocados

Se realizó un estudio de seguimiento de un año de duración a un gmpo de 50 pacientes alcohólicos crónicos en régimen de abstinencia completa. Se practicaron tres tipos de potenciales evocados, auditivos de tronco cerebral (PEATC), visuales en la modalidad de pattern (PEVP) y auditivos de latencia larga (LAEPs). Nuestro objetivo fue evaluar la posible reversibilidad de las alteraciones provocadas por el consumo crónico de alcohol en el sistema nervioso. Al mes de abstinencia los alcohólicos presentaron alteraciones en diversos parametros de PES. Al año de abstinencia se mantuvieron alterados P3 y NI-P2 de LAEPs, y 111-V y I-V de PEATC, mientrasse normalizaron PI00 de PEVP y N2 de LAEPs. Durante este primer aiio se produjo una recuperación parcial de las alteraciones funcionales provocadas por el consumo crónico de alcohol, dependiendo el grado de recuperación del sistema neural explorado.

Insulin-Like growth-factor 1 myocardial expression decreases in chronic alcohol consumption

Background Chronic alcohol ingestion may cause severe biochemical and pathophysiological derangements to skeletal muscle. Unfortunately, these alcohol-induced events may also prime skeletal muscle for worsened, delayed, or possibly incomplete repair following acute injury. As alcoholics may be at increased risk for skeletal muscle injury, our goals were to identify the effects of chronic alcohol ingestion on components of skeletal muscle regeneration. To accomplish this, age- and gender-matched C57Bl/6 mice were provided normal drinking water or water that contained 20% alcohol (v/v) for 1820 wk. Subgroups of mice were injected with a 1.2% barium chloride (BaCl2) solution into the tibialis anterior (TA) muscle to initiate degeneration and regeneration processes. Body weights and voluntary wheel running distances were recorded during the course of recovery. Muscles were harvested at 2, 7 or 14 days post-injection and assessed for markers of inflammation and oxidant stress, fiber cross-sectional areas, levels of growth and fibrotic factors, and fibrosis. Results Body weights of injured, alcohol-fed mice were reduced during the first week of recovery. These mice also ran significantly shorter distances over the two weeks following injury compared to uninjured, alcoholics. Injured TA muscles from alcohol-fed mice had increased TNFα and IL6 gene levels compared to controls 2 days after injury. Total protein oxidant stress and alterations to glutathione homeostasis were also evident at 7 and 14 days after injury. Ciliary neurotrophic factor (CNTF) induction was delayed in injured muscles from alcohol-fed mice which may explain, in part, why fiber cross-sectional area failed to normalize 14 days following injury. Gene levels of TGFβ1 were induced early following injury before normalizing in muscle from alcohol-fed mice compared to controls. However, TGFβ1 protein content was consistently elevated in injured muscle regardless of diet. Fibrosis was increased in injured, muscle from alcohol-fed mice at 7 and 14 days of recovery compared to injured controls. Conclusions Chronic alcohol ingestion appears to delay the normal regenerative response following significant skeletal muscle injury. This is evidenced by reduced cross-sectional areas of regenerated fibers, increased fibrosis, and altered temporal expression of well-described growth and fibrotic factors.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.