Eficàcia predictiva de l’HCR-20 i del PCL:SV en contexts institucionals

L’estudi es dirigeix a avaluar la capacitat predictiva sobre la violència dels instruments de judici clínic estructurat, amb una metodologia que aporti resultats comparables a estudis de l’àmbit internacional. La investigació es va portar a terme en un hospital civil de salut mental i la mostra està composta per 114 pacients de les unitats de crònics i subaguts. A l’avaluació inicial, l’HCR-20, el PCL:SV i el Protocol 7 van ser els instruments utilitzats per a la recollida d’informació de les variables predictors. La variable depenent o resultat va ser registrada prospectivament per part de l’equip d’infermeria amb un instrument observacional de fàcil ús, el MOAS. Mitjançant índexs de correlació, càlcul de riscos relatius, i anàlisis de regressió logística i corbes ROC va ser possible conèixer que l’HCR-20 i el PCL-SV són mesures vàlides per a la predicció de la violència intrahospitalària en el curt i mig termini en una mostra espanyola de persones amb malaltia mental severa. L’HCR-20 i particularment els ítems clínics van ser els millors predictors de la violència física envers a persones i objectes. Tant la puntuació numèrica de l’HCR-20 com el judici clínic estructurat van demostrar una precisió predictiva alta i comparable a l'obtinguda amb la versió original de l'instrument. El PCL:SV va arribar una precisió predictiva moderada que va anar disminuint al llarg del seguiment. Altres factors de risc com les agressions o la ira prèvies a l’avaluació també van augmentar significativament el risc de violència durant l’any de seguiment.

The role of Cysteine 6.47 in class A GPCRs

Abstract Background: The CWxP motif of transmembrane helix 6 (x: any residue) is highly conserved in class A GPCRs. Within this motif, W6.48 is a big star in the theory of the global “toggle switch” because of its key role in the activation mechanism of GPCRs upon ligand binding. With all footlights focused on W6.48, the reason why the preceding residue, C6.47, is largely conserved is still unknown. The present study is aimed to fill up this lack of knowledge by characterizing the role of C6.47 of the CWxP motif. Results: A complete analysis of available crystal structures has been made alongside with molecular dynamics simulations of model peptides to explore a possible structural role for C6.47. Conclusions: We conclude that C6.47 does not modulate the conformation of the TM6 proline kink and propose that C6.47 participates in the rearrangement of the TM6 and TM7 interface accompanying activation.