Evolució i estabilitat d’àcids grassos i vitamines antioxidants a la llet materna

Recerca realitzada durant el periode Gener 2006-Abril 2007, a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona sota la direcció de la Dra. M. Carmen López Sabater. La nutrició durant els primers anys de vida té una enorme importància, amb repercussions en el creixement i desenvolupament del nen i en les possibles malalties futures. Tenint en compte que la llet materna és l’aliment ideal per al nadó durant els primers sis mesos de vida, és important conéixer la composició nutricional de la mateixa i la seva evolució al llarg de la lactància (calostre, llet de transició i madura). La llet conté nutrients majoritaris (proteïnes, carbohidrats i lípids) i nutrients minoritaris, com vitamines i minerals. S'ha desenvolupat i validat un mètode per a la determinació d'àcids grassos (AG) i Àcid Linoleic Conjugat (CLA) en llet materna per Cromatografia de Gasos "fast" (fast-GC), permetent reduir el temps d'anàlisi considerablement en comparació amb els mètodes utilitzats fins el moment. La repetibilitat i reproducibilitat trobades han estat bones, amb coeficients de variació inferiors al 10% en tots els casos. L'aplicació a 6 mostres de llet materna ha demostrat que es tracta d'un mètode senzill, ràpid, eficient i pràctic per a l'anàlisi rutinari d'un elevat nombre de mostres. També s'ha començat a desenvolupar un mètode per a l'anàlisi dels anàlegs de tocoferol de la llet materna, degut a l'interès de la vitamina E com a antioxidant natural. És un mètode per Cromatografia Líquida d'Ultra Resolució (UPLC) amb detecció per Fluorescència (FD) i per Photodiode Array (PDA) que permet treballar amb quantitats de mostra petites mantenint o inclús millorant la sensibilitat i reduint el temps d’anàlisi.

Fabricació i anàlisi del biodièsel

La producció de biodièsel a partir d'olis de cuina utilitzats, amb l'objectiu de transformar un residu en un producte amb valor comercial i ambiental, és més net que els combustibles fòssils i contribueix a disminuir el gran consum de petroli que estem fent. En una primera part teòrica s’ha realitzat un treball de recerca d' informació del biodièsel per saber si és un bon combustible i si podria ser un possible substitut dels combustibles fòssils. En quant a la part pràctica l'objectiu principal ha estat fabricar el biodièsel . Les matèries primeres són oli de gira-sol i oli de cuina utilitzat, per tal de comparar les seves qualitats. S’ha arribat a la conclusió que presenten característiques molt semblants. Després de fer les anàlisis físico-químics de qualitat vam fer una mescla dels dos biodièsels fabricats, i el vam provar en un motor Dièsel per comprovar si funciona correctament i fer una comparació dels gasos emesos pel nostre combustible amb els emesos pel gasoil comercial. El resultat va ser molt positiu ja que el motor va funcionar correctament, i la comparació de gasos va sortir tal i com esperàvem ja que les quantitats de diòxid i monòxid de carboni emeses eren menors que en el gasoil.

Determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals industrials

La determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals d’origen urbà i industrial és un tema que ha suscitat un creixent interès, tant des del punt de vista del problema mediambiental que es deriva de l’abocament d’aquestes aigües al medi aquàtic públic com des de la perspectiva de reutilització de les aigües tractades en processos industrials. La majoria d’aquests contaminants no s’eliminen completament en plantes de tractament d’aigües convencionals, pel que s’han de controlar. Aquest fet implica desenvolupar nous processos de tractament que permetin millorar l'eficiència de l'eliminació de les plantes de tractament convencionals. Per tal d'investigar la presència d'aquests compostos contaminants a baixes concentracions és necessari desenvolupar nous mètodes analítics altament sensibles. En el nostre projecte s'han desenvolupat diferents mètodes analítics per determinar compostos orgànics contaminants en aigües residuals provinents de plantes de tractament d'aigües industrials, urbanes i plantes potabilitzadores, utilizant principalment la microextracció en fase sòlida (SPME) seguida de la cromatografia de gasos acoblada a un espectròmetre de masses (GC-MS). S'ha estudiat la presència de diferents famílies de compostos en aquestes aigües, com són: ftalats, amines alifàtiques primàries i nitrosamines. A més a més, s'han desenvolupat mètodes analítics per determinar amines alifàtiques primàries en llots actius provinents de diferents tipus de plantes de tractament d'aigües i plantes potabilitzadores.

Prediction of subcutaneous fatty acid composition from ham of CLA fed boars and gilts using a NIRS fiber optic probe

The aim of this work was the use of NIR technology by direct application of a fiber optic probe on back fat to analyze the fatty acid composition of CLA fed boars and gilts. 265 animals were fed 3 different diets and the fatty acid profile of back fat from Gluteus medius was analyzed using gas chromatography and FT-NIR. Spectra were acquired using a Bruker Optics Matrix-F duplex spectrometer equipped with a fiber optic probe (IN-268-2). Oleic and stearic fatty acids were predicted accurately; myristic, vaccenic and linoleic fatty acids were predicted with lower accuracy, while palmitic and α-linolenic fatty acids were poorly predicted. The relative percentage of fatty acids and NIR spectra showed differences in fatty acid composition of back fat from pigs fed CLA which increased the relative percentage of SFA and PUFA while MUFA decreased. Results suggest that a NIR fiber optic probe can be used to predict total saturated and unsaturated fatty acid composition, as well as the percentage of stearic and oleic. NIR showed potential as a rapid and easily implemented method to discriminate carcasses from animals fed different diets.

Cross-validation of methods used for analysis of MTBE and other gasoline components in groundwater.

Head space gas chromatography with flame-ionization detection (HS-GC-FID), ancl purge and trap gas chromatography-mass spectrometry (P&T-GC-MS) have been used to determine methyl-tert-butyl ether (MTBE) and benzene, toluene, and the ylenes (BTEX) in groundwater. In the work discussed in this paper measures of quality, e.g. recovery (94-111%), precision (4.6 - 12.2%), limits of detection (0.3 - 5.7 I~g L 1 for HS and 0.001 I~g L 1 for PT), and robust-ness, for both methods were compared. In addition, for purposes of comparison, groundwater samples from areas suffering from odor problems because of fuel spillage and tank leakage were analyzed by use of both techniques. For high concentration levels there was good correlation between results from both methods.

Two distinct plant respiratory physiotypes might exist which correspond to fast-growing and slow-growing species

The origin of the carbon atoms in CO2 respired by leaves in the dark of several plant species has been studied using 13C/12C stable isotopes. This study was conducted using an open gas exchange system for isotope labeling that was coupled to an elemental analyser and further linked to an isotope ratio mass spectrometer (EA-IRMS) or coupled to a gas chromatography-combustion-isotope ratio mass spectrometer (GC-C-IRMS). We demonstrate here that the carbon, which is recently assimilated during photosynthesis, accounts for nearly ca. 50% of the carbon in the CO2 lost through dark respiration after illumination in fast-growing and cultivated plants and trees and, accounts for only ca. 10% in slow-growing plants. Moreover, our study shows that fast- growing plants, which had the largest percentages of newly fixed carbon of leaf-respired CO2 , were also those with the largest shoot/root ratios, whereas slow-growing plants showed the lowest shoot/root values.

Cross-validation of methods used for analysis of MTBE and other gasoline components in groundwater.

Head space gas chromatography with flame-ionization detection (HS-GC-FID), ancl purge and trap gas chromatography-mass spectrometry (P&T-GC-MS) have been used to determine methyl-tert-butyl ether (MTBE) and benzene, toluene, and the ylenes (BTEX) in groundwater. In the work discussed in this paper measures of quality, e.g. recovery (94-111%), precision (4.6 - 12.2%), limits of detection (0.3 - 5.7 I~g L 1 for HS and 0.001 I~g L 1 for PT), and robust-ness, for both methods were compared. In addition, for purposes of comparison, groundwater samples from areas suffering from odor problems because of fuel spillage and tank leakage were analyzed by use of both techniques. For high concentration levels there was good correlation between results from both methods.

Intravitreal docosahexaenoic acid in a rabbit model: preclinical safety assessment

Purpose The purpose of the present study was to evaluate the retinal toxicity of a single dose of intravitreal docosahexaenoic acid (DHA) in rabbit eyes over a short-term period. Methods Sixteen New Zealand albino rabbits were selected for this pre-clinical study. Six concentrations of DHA (Brudy Laboratories, Barcelona, Spain) were prepared: 10 mg/50 µl, 5 mg/50 µl, 2'5 mg/50 µl, 50 µg/50 µl, 25 µg/50 µl, and 5 µg/50 µl. Each concentration was injected intravitreally in the right eye of two rabbits. As a control, the vehicle solution was injected in one eye of four animals. Retinal safety was studied by slit-lamp examination, and electroretinography. All the rabbits were euthanized one week after the intravitreal injection of DHA and the eyeballs were processed to morphologic and morphometric histological examination by light microscopy. At the same time aqueous and vitreous humor samples were taken to quantify the concentration of omega-3 acids by gas chromatography. Statistical analysis was performed by SPSS 21.0. Results Slit-lamp examination revealed an important inflammatory reaction on the anterior chamber of the rabbits injected with the higher concentrations of DHA (10 mg/50 µl, 5 mg/50 µl, 2'5 mg/50 µ) Lower concentrations showed no inflammation. Electroretinography and histological studies showed no significant difference between control and DHA-injected groups except for the group injected with 50 µg/50 µl. Conclusions Our results indicate that administration of intravitreal DHA is safe in the albino rabbit model up to the maximum tolerated dose of 25 µg/50 µl. Further studies should be performed in order to evaluate the effect of intravitreal injection of DHA as a treatment, alone or in combination, of different retinal diseases.