Nous jaciments laborals per a diplomats: anàlisi dels convenis de cooperació educativa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), 1998-2002

A partir de les ofertes de col·laboració d'empreses privades amb finalitat de lucre rebudes a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona entre setembre de 1998 juny de 2002, es presenten i analitzen els resultats pel que fa a tres aspectes que s'han cregut especialment destacables: el sector d'activitat de les empreses, les tasques per a les quals se sol·liciten els estudiants i, en darrer lloc, els coneixements i actituds que se'ls requereix. La informació recollida permet fer algunes propostes d'actuació i definir línies de treball tant pel que fa a la formació acadèmica dels alumnes com a la seva orientació professional.

Mentoring in the acquisition of professional skills through practices in companies by degree students

Abstract This work has had as objective to analyze the skills acquired through internships in business companies by students of the Faculty of Economics and Business at the University Pompeu Fabra. The internship is a basic item in order to obtain a hard connection between the University and social-economic world where University and Enterprises develop their activity. In this study we want to know about two aspects. The first one, we want to know the profit that is obtained from the Student as a consequence of internship and mentoring. Also, we want to study about the importance of mentoring as a principal element that establishes the relationship between the Student and the Company. Moreover, it has sought to analyze if certain factors such as the size of the company where the practices has been performed, the study rank level that was achieved or the fact of being a man or a woman, were among the determining factors at the time of acquiring the skills. The results presented here indicate that the size of the company that have been making the practices and the gender of the student are related to the acquisition of certain skills. There was not a statistically significant relationship related to the rank level have by the students in the practice. In the future we are going to study if the labor market Integration is easier if the Student has performed work placement. Keywords Skills; employability; internship; meatoring.

Doctors més enllà de la Universitat i els centres de recerca

Les causes d'aquest desajust no només estan a la Universitat i l'empresa, també l'administració hi té la seva part de responsabilitat. La Universitat i l'empresa s'han de conèixer, saber que fa cadascuna i col·laborar, però l'administració ha de propiciar i fomentar-ne la relació i això només es pot fer coneixent quins són els dèficits estructurals que ho dificulten i crear un marc i condicions per eliminar-los o, si més no, reduir-los. Una altra variable explicativa de la mala situació de la competitivitat és la nostra relativa poca producció de doctors respecte a d'altres països del nostre entorn que són més competitius

La universitat i l'empresa

Llegia fa uns dies, i no és la primera vegada, que la universitat ha de dirigir-se més com una empresa que no pas amb els criteris polítics amb què es regeix. A mi això em sembla bastant absurd. No estic defensant, ni de bon tros, l'actual gestió de la universitat, però la universitat no és una empresa, ni ho ha de ser. Que jo sàpiga, no és ni actua com una empresa en cap lloc del món. Dir que la universitat ha de dirigir-se com una empresa és com dir que l'Església, o un equip de futbol, o un museu, o un hospital, o un... ha de regir-se com una empresa. No! Les universitats més prestigioses del món es governen de maneres diferents segons el país on són i les seves lleis, però cap ho fa com una empresa

Transferència tecnològica

Es pot fer una anàlisi sobre les diferències entre les universitats que transfereixen molt coneixement i les nostres. També, es poden comparar les condicions socioeconòmiques, en relació a la creació d'empreses, i els 'clients' de les universitats, en relació als contractes de transferència. Aquesta informació ens pot ajudar a decidir què podem fer per millorar aquests pobres resultats

Coneixement i indústria

En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri. El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions

La recerca, vital per al futur

Tinc sensació de ridícul col·lectiu quan ens parlen del triangle de la recerca, ciència i innovació: Estats Units (Massachusetts i Califòrnia), Israel i Catalunya. De les meves paraules no s'hauria de deduir cap crítica als ponts de col·laboració que s'intenten crear entre sistemes i institucions de recerca, ni cap menysteniment a les poques relacions que ens podem permetre les relacions valen diners amb les universitats i centres de recerca d'aquests països, per altra banda líders en recerca i innovació i exemple a seguir

L'educació de qualitat no s'improvisa

El país ha de fer una aposta decidida per l'educació. No és només un problema de currículums; amb el mateix currículum formal tenim molts models escolars, uns de relativament bons i altres de dolents. Cal fer canvis profunds i ser més exigent en les condicions per accedir a la professió de mestre. Aptitud i actitud. S'han fet visites a Finlàndia, model de sistema educatiu i país innovador, per entendre com funciona allà l'educació. No podem pensar que sense canvis en els comportaments socials podem tenir un sistema educatiu similar. Podem tenir un bon sistema, però serà sempre diferent

Com generar i finançar els nuclis d'innovació

La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment

Les comunitats d'innovació

La missió d'InnoLife és promoure l'esperit empresarial i el desenvolupament d'innovacions en la vida sana i l'envelliment actiu, dotar Europa de noves oportunitats i recursos. Entre altres ambiciosos objectius, el consorci preveu que el 2018 s'hagin creat 70 empreses 'start-up' i que 1.000.000 estudiants hagin participat en programes educatius en línia per any. InnoLife tindrà la seva seu central a Munic i sis centres de colocalització a tot Europa que seran Londres (per al Regne Unit i Irlanda), Estocolm (per Escandinàvia), Barcelona (per Espanya), París (per França), Heidelberg (per Alemanya) i Rotterdam (per Bèlgica i els Països Baixos)

Traslladar el coneixement

A Catalunya, a diferència d'altres països, no tenim eines públiques que afavoreixin que el fruit de la recerca serveixi per desenvolupar noves empreses de base científica. No tenim els mecanismes financers ni la cultura necessaris per fer que siguin els grups de recerca els que posin el coneixement al mercat. Aquests mecanismes financers els ha de crear l'administració, igualment que és ella qui ha de finançar la formació dels científics emprenedors

La universitat funciona més bé que la política i l'empresa

La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més flexibilitat i autonomia

La competitivitat també requereix talent

L'informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l'Estat espanyol està en condicions d'arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l'àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l'economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l'europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

Les Unitats de transferència i comercialització de tecnologia universitària

Aquest article presenta els resultats de l’anàlisi de cinquanta-dues unitats de transferència de tecnologia generada al sector públic. L’objectiu de l’anàlisi era aportar informació i coneixement adreçats a facilitar en el nostre entorn el disseny d’unitats de comercialització de patents i spin-offs per part de les autoritats universitàries i de les agències d’innovació. El projecte ha estat finançat pel Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya

The Impact of Industry Collaboration on Academic Research Output: A Dynamic Panel Data Analysis

The aim of this paper is to analyse the impact of university knowledge and technology transfer activities on academic research output. Specifically, we study whether researchers with collaborative links with the private sector publish less than their peers without such links, once controlling for other sources of heterogeneity. We report findings from a longitudinal dataset on researchers from two engineering departments in the UK between 1985 until 2006. Our results indicate that researchers with industrial links publish significantly more than their peers. Academic productivity, though, is higher for low levels of industry involvement as compared to high levels.