Fibrilación auricular en el postoperatorio de cirugía cardiaca: factores predisponentes y complicaciones

La fibril•lació auricular és una complicació freqüent en el postoperatori de cirurgia cardíaca que empitjora el pronòstic d'aquest procediment. Per aquest motiu decidim realitzar un estudi prospectiu observacional amb la finalitat de detectar factors relacionats amb l'aparició de fibril•lació auricular postquirúrgica, en el qual es van incloure 101 pacients intervinguts de cirurgia cardíaca en un període de 3 mesos. Es van recollir dades preoperatòries i intraoperatòries, així com complicacions postquirúrgiques. Es va objectivar associació estadística entre l'aparició de fibril•lació auricular i el tipus i durada de la cirurgia, així com augment en les complicacions i en l'estada mitjana.

Aïllament epicàrdic de les venes pulmonars amb ultrasons d’alta intensitat per al tractament quirúrgic de la fibril•lació auricular no primària

Aquest és un estudi prospectiu observacional de cohorts de 59 malalts amb fibril•lació auricular no primària tractats amb ablació epicàrdica de venes pulmonars amb ultrasons. Els objectius van ser avaluar l’efectivitat de l’ablació, establir les diferències dels resultats entre una fibril•lació auricular paroxística i una crònica i establir les diferències dels resultats segons la patologia cardíaca primària. L’efectivitat de l’ablació per mantenir ritme sinusal a l’any fou del 65,3%. Per la fibril•lació auricular paroxística l’efectivitat al mes fou del 82,4% i del 41,7% per la crònica (p=0,005) i a l’any del 82,4% i del 56,3% respectivament (p=0,068).

Estudio comparativo de dos estrategias para el tratamiento del dolor durante la ablación de fibrilación auricular: analgesia frente a sedación

Antecedentes: Las aplicaciones de radiofrecuencia durante la ablación de la fibrilación auricular (FA) producen dolor y ansiedad. El tratamiento habitual se basa en la administración de analgésicos y sedación. La sedación intensa puede producir inestabilidad hemodinámica y desaturaciones.Objetivos: Comparar la incidencia de desaturaciones en relación a la utilización de dos protocolos distintos de tratamiento del dolor durante la ablación de FA. Uno de los protocolos está basado en la sedación con propofol (protocolo 1) y el otro en la analgesia intensa (protocolo 2).Resultados: Hemos analizado los datos de recogidos durante el procedimiento en un grupo de 43 pacientes tratados según el protocolo 1 y otro grupo de 43 pacientes tratados según el protocolo 2. Las variables analizadas han sido: la desaturación máxima, la dosis media de propofol y la dosis media de fentanilo. Las dosis de propofol necesarias en los pacientes del protocolo 1 han sido mayores que con el protocolo 2 (2,4±1,4mg/kg vs 1,7±0,5 mg/kg; p=0,005). La dosis de fentanilo en los pacientes del protocolo 1 han sido menores que en los del protocolo 2 (35,4±17,3mg vs 51,1±18,6mg vs; p<0,001). El 83,65% de los pacientes del protocolo 2 se mantuvo por encima del 94% de saturación frente al 58,1% de pacientes del protocolo 1. Conclusiones: Con el tratamiento basado en la analgesia para los procedimientos de ablación de FA se consigue que una menor proporción de pacientes tengan desaturaciones.

A test of Suchey-Brooks (pubic symphysis) and Buckberry-Chamberlain (auricular surface) methods on an identified Spanish sample: paleodemographic implications

Forensic Anthropology and Bioarchaeology studies depend critically on the accuracy and reliability of age-estimation techniques. In this study we have evaluated two age-estimation methods for adults based on the pubic symphysis (Suchey-Brooks) and the auricular surface (Buckberry-Chamberlain) in a current sample of 139 individuals (67 women and 72 men) from Madrid in order to verify the accuracy of both methods applied to a sample of innominate bones from the central Iberian Peninsula. Based on the overall results of this study, the Buckberry-Chamberlain method seems to be the method that provides better estimates in terms of accuracy (percentage of hits) and absolute difference to the chronological age taking into account the total sample. The percentage of hits and mean absolute difference of the Buckberry-Chamberlain and Suchey-Brooks methods are 97.3% and 11.24 years, and 85.7% and 14.38 years, respectively. However, this apparently greater applicability of the Buckberry-Chamberlain method is mainly due to the broad age ranges provided. Results indicated that Suchey-Brooks method is more appropriate for populations with a majority of young individuals, whereas Buckberry-Chamberlain method is recommended for populations with a higher percentage of individuals in the range 60-70 years. These different age estimation methodologies significantly influence the resulting demographic profile, consequently affecting the biological characteristics reconstruction of the samples in which they are applied.

L’ús dels biomarcadors plasmàtics (CKMB i BNP) facilita la detecció de patologies embòliques en l’ictus isquèmic agut

Per avaluar la utilitat dels biomarcadors en el diagnòstic etiològic de l’ictus agut, es van estudiar pacients amb ictus isquèmic agut no lacunar, en els quals es va fer una exploració cardiològica i es van determinar els biomarcadors plasmàtics seleccionats (CKMB, pèptid natriurètic cerebral(BNP), D-dímer, mioglobina i troponina I). Els pacients amb fibril•lació auricular i els pacients amb patologia embòlica en l’estudi amb ecocardiograma transtoràcic(ETT) van mostrar nivells més elevats de CKMB i BNP respecte els pacients amb ritme sinusal i estudi ETT normal, respectivament. Després de la regressió logística, CKMB i BNP es mantenien com a predictors independents de font embòlica.

Consecuencias de la oclusión aguda de las arterias coronarias auriculares en el hombre

Aquest estudi té com a finalitat estudiar la repercussió clínica, bioquímica i electromecànica que pot implicar la pèrdua accidental de les branques auriculars durant l'angioplàstia coronària en l'home. Aquest propòsit es desenvolupa en dues parts. La primera d'elles consisteix en una revisió històrica del coneixement de la irrigació coronària auricular. En la segona d'elles, l'estudi pròpiament dit, es justifica el seu interès, es presenta la hipòtesi de treball i els objectius, s'exposa el seu disseny i es raona per què aquest escenari clínic pot resultar un model útil per analitzar les conseqüències de la isquèmia auricular aguda

¿Es el sexo femenino un factor de riesgo quirúrgico en la cirugía de valvular?

RESULTADOS: Se intervino un 60,7% de los pacientes de SV aórtica, un 25,7% de SV mitral , un 13,6% de doble SV. Además, en el 22,5% se realizó revascularización coronaria. Las mujeres presentaban más edad, SV mitral, reintervención, fibrilación auricular, anemia y peor clase funcional. Los varones presentaron más tabaquismo, SV aórtica, enfermedad coronaria, cirugía de revascularización coronaria, función sistólica deprimida y tiempo de clampaje aórtico. En el análisis bivariado relacionado con mortalidad hospitalaria (8,35%) fueron significativos la edad, el sexo, la clase funcional, la posición de la prótesis, la superficie corporal, la anemia, el número de concentrados de hematíes y el tiempo de clampaje aórtico. Se constató como factores de riesgo independientes el sexo (OR 2,92; 95% intervalo confianza 1,05-8,14) y la anemia (OR 4,23; 95% intervalo confianza 1,66-10,8) tras ajustarlos con los factores de riesgo, factores confusores y el año de intervención. CONCLUSIONES: El sexo femenino es un factor de riesgo independiente para la mortalidad hospitalaria en la cirugía de sustitución valvular.

Utilitat del holter de 72 hores a la pràctica clínica habitual

Objectiu: Estudiar les diferències d’augmentar el temps de registre de 24 a 72 hores en holters Material i mètodes: Estudi de cohorts retrospectiu. S’analitzen les dades de 56 pacients consecutius de març del 2009 fins al desembre del 2011. Resultats i Conclusions: Allargar el temps de registre fins les 72 hores augmenta el nombre de diagnòstics en un 17,8%. En la sospita de fibril•lació auricular allargar el temps de registre resulta útil en un 42,9% dels estudis; en el mareig en un 20% i en la síncope en un 14,3%. Els nous diagnòstics detectats són potencialment greus

Catholic Confession of Sins as Third-Party Moral Enforcement

Catholicism has built up a legalistic religion based on two pillars: salvation by works and 'auricular' confession of sins to a priest with judicial functions. Since the Reformation, many consider auricular confession inferior to less institutional and more individual conceptions of faith. This article analyzes how all these historical solutions trade off specialization advantages against exchange costs to produce moral enforcement. After showing the behavioral foundations of confession and the adaptiveness of its historical evolution, it tests hypotheses on its efficacy, exploitation and opportunity cost. Econometric evidence supports the efficacy but not the exploitative character of Catholic confession. It also explains its secular decline as a consequence of two factors. First, the rise in education, which makes moral self-enforcement less costly. Second, the productivity gap suffered by confession, given its necessarily interpersonal nature.

Moxibustión en la malposición fetal

Introducción: La incidencia de la presentación fetal podálica en España es del 3,8%. La moxibustión es parte integral de la milenaria medicina tradicional china. La técnica consiste en la colocación de un palillo incandescente de Artemisia vulgaris a unos pocos centímetros del punto de acupuntura Zhiyin (punto 67 del meridiano de vejiga, ubicado en la base externa de la uña del quinto dedo del pie). Los objetivos son: 1. Conocer el porcentaje de fetos que han rotado a cefálica mediante la moxibustión en gestantes que presenten una malposición fetal a partir de las 32 semanas de embarazo; 2. Identificar las complicaciones materno-fetales en la aplicación de la técnica. Sujetos: Se estudiaron 18 gestantes de más de 32 semanas de embarazo. Material y métodos: Mediante un estudio descriptivo de intervención, analizamos el porcentaje de fetos que rotaron a presentación cefálica. Resultados: Quince gestantes (83,9%) realizaron el tratamiento adecuadamente y las 3 restantes (16,7%) lo realizaron de manera ocasional y terminaron con una cesárea electiva por nalgas. Conclusiones: Parece razonable concluir que el cumplimiento del tratamiento influye en el tipo de parto (χ2= 12,600; gl= 1; p= 0,000), aunque no modifica el Apgar del recién nacido. Esta técnica se presenta como una alternativa económica, segura, sencilla y práctica para la versión fetal de la presentación podálica.