10 resultados para 875.07 [Sófocles]
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
ii. Desprs de finalitzar el primer any d’aplicaci del projecte “La msica a les Escoles Bressol Municipals de Matar”, s’inicia la present recerca, en la que participen tots els grups que formen part del projecte, amb l’objectiu de valorar-ho i veure’n la continutat. Es detecta que els materials emprats en la proposta didctica sn l’element que ha esdevingut ms exits fins al moment. Definint-ne una mostra de set materials, es procedeix a determinar l’s que les educadores els atorguen en relaci a la proposta didctica i a avaluar-los
Resumo:
El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, per un dels ecosistemes que en va sortir ms perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt frgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneraci no s tant senzilla ni rpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espcies de ribera que presenten una rpida resposta als incendis com s el cas dels salzes o alguns pollancres o lbers, que en aquest cas, poc temps desprs del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evoluci de la recuperaci del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera rpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.
Resumo:
En aquests ltims anys, sn moltes les empreses que han optat per la utilitzaci de sistemes de gesti normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantaci del sistema de gesti en qesti. A la dcada dels 90 va ser quan la implantaci de sistemes de gesti va comenar a ser important en la majoria de sectors econmics. L’evoluci en els sistemes de gesti a trets generals va iniciar-se primerament en l’mbit de la qualitat, seguidament en la gesti ambiental i en ltima instncia en la prevenci de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gesti, en els ltims anys s’han anat integrant, de manera que s’han redut els recursos i els esforos emprats en la gesti, millorant significativament l’eficcia i l’eficincia d’aquests sistemes. L’objectiu principal que persegueix aquest projecte, s definir un sistema de gesti que permeti a l’empresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informaci necessria per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretn aconseguir aquest projecte, s el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinrgies generades en els diferents mbits de la prpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de l’organitzaci. En conseqncia, millorar de forma important els fluxos d’informaci dins de l’empresa minimitzant els esforos i la prdua d’informaci. El mtode escollit per a la implantaci del SGI, ha estat la Gesti per Processos, la qual es basa en la definici i seguiment dels processos de l’empresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusi, a la finalitzaci del present projecte s’obtindr un SGI, amb tots els processos de l’empresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que s’ha realitzat des d’un punt de vista documental i teric, suposar una millora de l’eficcia operativa dels processos i una important millora competitiva de l’empresa.
Resumo:
O. Wilde considera que Jesucristo es un verdadero poeta y que Shelley y Sfocles le acompaan. Sin embargo, el resultado de esta equiparacin es en realidad muy desfavorable para el gran trgico griego, el cual, precisamente como poeta, jams podr alcanzar las cotas de sublimidad y sufrimiento trgico real que Jesucristo representa. Segn Wilde, Jesucristo es poeta y poema trgico, mientras que Sfocles es un simple poeta, certificando as la imposibilidad de la equiparacin.
Resumo:
O. Wilde considera que Jesucrist s un veritable poeta i que Shelley i Sfocles l'acompanyen. Tanmateix, el resultat d'aquesta equiparaci s en realitat molt desfavorable per al gran trgic grec, el qual, precisament com a poeta, mai no podr assolir les fites de sublimitat i sofrena trgica real que Jesucrist representa. Segons Wilde, Jesucrist s poeta i poema trgic, mentre que Sfocles s un simple poeta, certificant aix la impossibilitat de l'equiparaci.
Resumo:
Ms enll de la referncia explcita a la tragdia grega i dip, l'objectiu d'aquest article s presentar l'estreta relaci, en opini del autor, entre all que mantenen els protagonistes a Crimes and Misdemanors i les teories del sofistes grecs sobre Du, la llei, etc. Una confrontaci acurada dels seus textos amb el gui de la pel·lcula revela clarament unes arrels sofstiques que no poden ser atribudes, en aquest cas, a la constant presncia del llegat jueu en l'obra de W. Allen.
Resumo:
Per tal de valorar el grau de satisfacci que tenen els estudiants de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques i Documentaci elabora amb periodicitat biennal“L’enquesta sobre l’s i la satisfacci de les biblioteques per part dels estudiants”. La primera enquesta es va realitzar el curs 1994-95, aix doncs, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la setena edici.Aquesta enquesta t com a objectiu principal obtenir informaci sobre la percepci quetenen de les biblioteques de la UPC els usuaris que les visiten i conixer aix l’s i el grau de satisfacci dels serveis, les instal·lacions i els recursos bibliogrfics.A partir de l’anlisi de les dades obtingudes, les biblioteques estableixen propostes que han de comportar una millora dels serveis i les instal·lacions de les biblioteques.
Resumo:
Postprint (published version)
Resumo:
[cat] ¿Podem convertir l’dip rei de Sfocles en una histria d’amor com ho fa Berkoff a Greek?. Tot i que alguns crtics llegeixen Greek noms com un drama provocador que de cap manera intenta justificar l’incest, directors, actors i crtics resten finalment captivats per la impactant histria d’amor entre Eddy i la seva esposa-mare. Aix demostraria que l’adaptaci de Berkoff, pensada per a il·lustrar la degradaci social de la Gran Bretanya dels 80s, esdev una proposta arriscada, car significa negar de fet la conscincia trgica dels homes i dones contemporanis. Tanmateix, si aquest s el cas, lectors i espectadors, a banda de l’indubtable plaer d’assistir a la representaci de Greek, poden preguntar-se, fins i tot des d’una perspectiva no fonamentalista de la tradici clssica, si t sentit inspirar-se en el text de Sfocles, el qual mostra precisament la gran conscincia trgica dels grecs.
Resumo:
En aquests ltims anys, sn moltes les empreses que han optat per la utilitzaci de sistemes de gesti normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantaci del sistema de gesti en qesti. A la dcada dels 90 va ser quan la implantaci de sistemes de gesti va comenar a ser important en la majoria de sectors econmics. L’evoluci en els sistemes de gesti a trets generals va iniciar-se primerament en l’mbit de la qualitat, seguidament en la gesti ambiental i en ltima instncia en la prevenci de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gesti, en els ltims anys s’han anat integrant, de manera que s’han redut els recursos i els esforos emprats en la gesti, millorant significativament l’eficcia i l’eficincia d’aquests sistemes. L’objectiu principal que persegueix aquest projecte, s definir un sistema de gesti que permeti a l’empresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informaci necessria per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretn aconseguir aquest projecte, s el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinrgies generades en els diferents mbits de la prpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de l’organitzaci. En conseqncia, millorar de forma important els fluxos d’informaci dins de l’empresa minimitzant els esforos i la prdua d’informaci. El mtode escollit per a la implantaci del SGI, ha estat la Gesti per Processos, la qual es basa en la definici i seguiment dels processos de l’empresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusi, a la finalitzaci del present projecte s’obtindr un SGI, amb tots els processos de l’empresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que s’ha realitzat des d’un punt de vista documental i teric, suposar una millora de l’eficcia operativa dels processos i una important millora competitiva de l’empresa.
