Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

Variable Very-High-Energy Gamma-Ray Emission from the Microquasar LS I +61 303

Microquasars are binary star systems with relativistic radio-emitting jets. They are potential sources of cosmic rays and can be used to elucidate the physics of relativistic jets. We report the detection of variable gamma-ray emission above 100 gigaelectron volts from the microquasar LS I 61 + 303. Six orbital cycles were recorded. Several detections occur at a similar orbital phase, which suggests that the emission is periodic. The strongest gamma-ray emission is not observed when the two stars are closest to one another, implying a strong orbital modulation of the emission or absorption processes.

Roughness and light scattering of ion-beam-sputtered fluoride coatings for 193 nm

Scattering characteristics of multilayer fluoride coatings for 193 nm deposited by ion beam sputtering and the related interfacial roughnesses are investigated. Quarter- and half-wave stacks of MgF2 and LaF3 with increasing thickness are deposited onto CaF2 and fused silica and are systematically characterized. Roughness measurements carried out by atomic force microscopy reveal the evolution of the power spectral densities of the interfaces with coating thickness. Backward-scattering measurements are presented, and the results are compared with theoretical predictions that use different models for the statistical correlation of interfacial roughnesses.

Hints for a fast precessing relativistic radio jet in LS I + 61° 303

Here we discuss two consecutive MERLIN observations of the X-ray binary LS I +61° 303 . The first observation shows a double-sided jet extending up to about 200 AU on both sides of a central source. The jet shows a bent S-shaped structure similar to the one displayed by the well-known precessing jet of SS 433 . The precession suggested in the first MERLIN image becomes evident in the second one, showing a one-sided bent jet significantly rotated with respect to the jet of the day before. We conclude that the derived precession of the relativistic (beta=0.6) jet explains puzzling previous VLBI results. Moreover, the fact that the precession is fast could be the explanation of the never understood short term (days) variability of the associated gamma-ray source 2CG 135+01 / 3EG J0241+6103

One-sided jet at milliarcsecond scales in LS I +61˚ 303

We present Very Long Baseline Interferometry (VLBI) observations of the high mass X-ray binary LS I +61˚303, carried out with the European VLBI Network (EVN). Over the 11 hour observing run, performed ~10 days after a radio outburst, the radio source showed a constant flux density, which allowed sensitive imaging of the emission distribution. The structure in the map shows a clear extension to the southeast. Comparing our data with previous VLBI observations we interpret the extension as a collimated radio jet as found in several other X-ray binaries. Assuming that the structure is the result of an expansion that started at the onset of the outburst, we derive an apparent expansion velocity of 0:003 c, which, in the context of Doppler boosting, corresponds to an intrinsic velocity of at least 0:4 c for an ejection close to the line of sight. From the apparent velocity in all available epochs we are able to establish variations in the ejection angle which imply a precessing accretion disk. Finally we point out that LS I +61˚303, like SS 433 and Cygnus X-1, shows evidence for an emission region almostorthogonal to the relativistic jet