13 resultados para 382.098
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Estudi elaborat a partir dâuna estada a la School of Life Sciences de la University of Dundee, Gran Bretanya, entre gener i març del 2007.L'estrès osmòtic causa rà pidament l'activació de la quinasa WNK1, que fosforila i activa a continuació les quinases SPAK i OSR1, que alhora regulen canals i transportadors dâions preexistents a la membrana celâ¢lular. El factor de transcripció NFAT5 és el principal regulador de la resposta celâ¢lular transcripcional secundà ria a hipertonicitat i sâha descrit que les quinases p38, Fyn, PKA, ERK/MEK i ATM estan involucrades en la seva regulació post-traduccional. No obstant, com que la funció dâaquestes quinases no explica totalment els mecanismes d'activació de NFAT5, sâha estudiat si lâactivitat transcripcional de NFAT5 pot estar regulada per WNK1, SPAK o OSR1. Aixà doncs, es va observar que lâactivitat dâun reporter dependent de NFAT5 no es veu afectada per la presència de cap de les quinases anteriors, en la seva forma wild-type o dominant negatiu. Dâaltra banda, es va estudiar quin domini de WNK1 és necessari per a que pugui respondre a hipertonicitat i quines quinases poden estar involucrades en la fosforilació de la serina 382 de WNK1. En conclusió, les dades obtingudes apunten que lâactivació de WNK1 en resposta a estrès osmòtic requereix la seva fosforilació en la serina 382 per quinases upstream com PAK2 o RSK i que també és necessari un dels seus dominis coiled-coil, almenys els aminoà cids 558 i 561. Aquests processos, però, semblen ser independents de lâactivació de NFAT5 en resposta a hipertonicitat. ââ
Resumo:
La infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) es un factor limitante para la movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica (PHSP). En este estudio se compararon los resultados de dos estrategias de movilización de PHSP en 42 pacientes con linfoma e infección por el VIH remitidos para trasplante autogénico y los factores asociados con una movilización adecuada. La tasa de movilización satisfactoria (recolección &1,6x106 células CD34/Kg) con G-CSF (16/22 [72%]) fue similar a la obtenida con quimioterapia asociada a G-CSF (12/20 [60%]) (p=0,382). El estado de la enfermedad pretrasplante fue el único factor que influyó en la movilización (20/22 pacientes [91%] en remisión completa movilizaron adecuadamente frente a 5/12 [58%] en remisión parcial, p=0,038).
Resumo:
Aquest treball de final de carrera vol fer un estudi comparatiu entre el llenguatge XQuery del W3C i el llenguatge X-Query de Tamino, amb una valoració de les possibilitats que ofereix aquest sistema nadiu en el treball amb XML amb relació al llenguatge de consultes sobre XML definit pel W3C.
Resumo:
In the present paper we discuss and compare two different energy decomposition schemes: Mayer's Hartree-Fock energy decomposition into diatomic and monoatomic contributions [Chem. Phys. Lett. 382, 265 (2003)], and the Ziegler-Rauk dissociation energy decomposition [Inorg. Chem. 18, 1558 (1979)]. The Ziegler-Rauk scheme is based on a separation of a molecule into fragments, while Mayer's scheme can be used in the cases where a fragmentation of the system in clearly separable parts is not possible. In the Mayer scheme, the density of a free atom is deformed to give the one-atom Mulliken density that subsequently interacts to give rise to the diatomic interaction energy. We give a detailed analysis of the diatomic energy contributions in the Mayer scheme and a close look onto the one-atom Mulliken densities. The Mulliken density ρA has a single large maximum around the nuclear position of the atom A, but exhibits slightly negative values in the vicinity of neighboring atoms. The main connecting point between both analysis schemes is the electrostatic energy. Both decomposition schemes utilize the same electrostatic energy expression, but differ in how fragment densities are defined. In the Mayer scheme, the electrostatic component originates from the interaction of the Mulliken densities, while in the Ziegler-Rauk scheme, the undisturbed fragment densities interact. The values of the electrostatic energy resulting from the two schemes differ significantly but typically have the same order of magnitude. Both methods are useful and complementary since Mayer's decomposition focuses on the energy of the finally formed molecule, whereas the Ziegler-Rauk scheme describes the bond formation starting from undeformed fragment densities
Resumo:
Theorem 1 of Euler s paper of 1737 'Variae Observationes Circa Series Infinitas', states the astonishing result that the series of all unit fractions whose denominators are perfect powers of integers minus unity has sum one. Euler attributes the Theorem to Goldbach. The proof is one of those examples of misuse of divergent series to obtain correct results so frequent during the seventeenth and eighteenth centuries. We examine this proof closelyand, with the help of some insight provided by a modern (and completely dierent) proof of the Goldbach-Euler Theorem, we present a rational reconstruction in terms which could be considered rigorous by modern Weierstrassian standards. At the same time, with a few ideas borrowed from nonstandard analysis we see how the same reconstruction can be also be considered rigorous by modern Robinsonian standards. This last approach, though, is completely in tune with Goldbach and Euler s proof. We hope to convince the reader then how, a few simple ideas from nonstandard analysis, vindicate Euler's work.
Resumo:
Background: Data from different studies suggest a favourable association between pretreatment with statins or hypercholesterolemia and outcome after ischaemic stroke. We examined whether there were differences in in-hospital mortality according to the presence or absence of statin therapy in a large population of first-ever ischaemic stroke patients and assessed the influence of statins upon early death and spontaneous neurological recovery. Methods: In 2,082 consecutive patients with first-ever ischaemic stroke collected from a prospective hospital-based stroke registry during a period of 19 years (1986-2004), statin use or hypercholesterolemia before stroke was documented in 381 patients. On the other hand, favourable outcome defined as grades 0-2 in the modified Rankin scale was recorded in 382 patients. Results: Early outcome was better in the presence of statin therapy or hypercholesterolemia (cholesterol levels were not measured) with significant differences between the groups with and without pretreatment with statins in in-hospital mortality (6% vs 13.3%, P = 0.001) and symptom-free (22% vs 17.5%, P = 0.025) and severe functional limitation (6.6% vs 11.5%, P = 0.002) at hospital discharge, as well as lower rates of infectious respiratory complications during hospitalization. In the logistic regression model, statin therapy was the only variable inversely associated with in-hospital death (odds ratio 0.57) and directly associated with favourable outcome (odds ratio 1.32).
Resumo:
En la rama de CCSS la Universidad de Barcelona tiene en marcha actualmente diez titulaciones oficiales de grado, dos de ellas en centros adscritos. En este curso 2012/13 la oferta total de plazas de nuevo ingreso fue de 2134, repartidas en siete campus de la ciudad y alrededores. Con la finalidad de dinamizar las relaciones entre los distintos equipos docentes de estadística, se elaboró un proyecto de innovación docente que ha sido reconocido por la UB (2012PIB-UB/098); El primer objetivo era “valorar qué competencias son comunes a las asignaturas que se derivan de una misma materia básica, tanto transversales como específicas”.
Resumo:
The rate of leaf appearance of barley varies substantially with time of sowing. This variation has been related to both the length and the rate of change of photoperiod at the time of plant emergence. An outdoor pot experiment was conducted to test if rate of change of photoperiod directly affects phasic development and rate of leaf emergence of spring barley. Two photoperiod-sensitive cultivars (Bandulla and Galleon) were subjected to five photoperiod regimes: two constant photoperiods, of 14 and 15·5 h, and three different rates of change of photoperiod of c. 2, 9 and 13 min/day from seedling emergence to awn initiation. Photoperiod treatments significantly affected the duration from seedling emergence to awn initiation in both cultivars. Rate of change of photoperiod did not affect the rate of development towards awn initiation independently of the absolute daylength it produced. Although Bandulla had a longer duration than Galleon at any photoperiod regime, the cultivars did not vary in their sensitivity to photoperiod. When this phase was divided into the leaf initiation (LI) and spikelet initiation (SI) phases, it was evident that the sensitivity to photoperiod was not constant, being in general higher during the SI than during the LI phase. However, the magnitude of the change in sensitivity was cultivar-dependent, indicating that sensitivity to photoperiod during the different phases could be under independent genetic control. Final numbers of primordia (leaves together with maximum spikelet number) were negatively affected by increasing photoperiods, but once again, there was no evidence of any effect of the rate of change of photoperiod which was independent of the average photoperiod. Both cultivars showed similar sensitivities for final leaf number but maximum spikelet number was more sensitive to photoperiod in Galleon than in Bandulla. Highly significant linear relationships between leaf number and thermal time were found for all combinations of cultivars and photoperiod regimes (r2 > 0·98). The rate of leaf appearance (RLA) was similar for both cultivars (c. 0·0185 leaves/°Cd) and did not alter during plant development or in response to the change in photoperiod at awn initiation. The range in RLA was greater for Galleon (0·0170–0·0205 leaves/°Cd) than for Bandulla (0·0173–0·0186 leaves/°Cd). Neither of these cultivars exhibited a significant relationship between rate of leaf emergence and photoperiod or rate of change of photoperiod. The lack of significant relationships between RLA and length or rate of change of photoperiod is in contrast with previous reports using time of sowing as a main treatment.
Resumo:
El empleo de isótopos estables en el ámbito de la ecología forestal ha ido creciendo progresivamente en las últimas dos décadas. Cabe esperar que esta tendencia se mantenga en el futuro, ya que éstos aportan una visión integradora de cómo las plantas, hoy y en el pasado, han interaccionado con el medio así como con otros organismos. Su implementación es particularmente relevante en climas secos debido a la fuerte limitación de recursos que en ellos acontece. Tras una breve introducción sobre las bases teóricas de los isótopos estables en fisiología vegetal, esta revisión destaca, sobre diferentes escalas espaciales y temporales, los últimos avances en ecología forestal empleando esta metodología y con un énfasis especial en los sistemas áridos y semiáridos.
Resumo:
"El Circo Máximo es su templo, su hogar, su asamblea y la esperanza de todos sus deseos" (AmmiAnvs mArc., Res gest., XXVIII, 4, 29: eisque templum et habitaculum et contio et cupitorum spes omnis Circus est maximus). De este modo describió el historiador Amiano Marcelino, hacia el 382/397, la pasión que la plebe de Roma sentía hacia los espectáculos, especialmente hacia los ludi circenses. Se trata de una afición que se fue incrementando a lo largo de toda la historia del Imperio Romano, hasta el extremo que a mediados del siglo iv, según el calendario de Filócalo (CIL, I2, 1, p. 256-278), se alcanzaron los 177 días de juegos anuales. Y evidentemente tal apasionamiento no fue exclusivo de la ciudad de Roma, sino que se vivió de un modo común en todo el Imperio, sobre todo en las ciudades más grandes, entre las que destacó de una manera especial la capital de Oriente, Constantinopla, la nueva Roma fundada por Constantino I.
Resumo:
Objetivo: Determinar la eficacia de las intervenciones de prevención de caídas en personas mayores institucionalizadas. Material y métodos: La población de estudio consistió en ensayos clínicos controlados y aleatorizados acerca de intervenciones de prevención primaria de caídas, en ancianos institucionalizados en residencias y unidades de larga estancia, publicados en los últimos 15 años en el ámbito mundial. Se realizó un análisis de metaanálisis para determinar la eficacia de las intervenciones de prevención de caídas. Resultados: El equipo investigador revisó un total de 2.382 estudios, de los cuales se seleccionaron 156; finalmente se analizan 7 estudios de forma enmascarada, previo examen de su calidad metodológica mediante Checklist of Consort Statement (2002). Las intervenciones de prevención de caídas en pacientes geriátricos, institucionalizados en residencias geriátricas y unidades de larga estancia reducen de forma global la posibilidad de caerse (odds ratio = 0,63; intervalo de confianza del 95%, 0,53-0,74). Conclusiones: Las intervenciones de prevención de caídas en residencias geriátricas y unidades de larga estancia consiguen disminuir en 1,58 veces la posibilidad de caerse. Se destaca la formación del equipo como uno de los aspectos clave en la prevención, acompañada por un enfoque del problema multifactorial, interdisciplinar e individualizado.
Resumo:
OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.