Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)

The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.

Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)

The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.

Spillovers and growth in a local interaction model

In this paper we aim at studying to what extent spillovers between firms may foster economic growth. The attention is addressed to the spillovers connected with the R&D activity that improves the quality of the goods firms supply. Our model develops a growth theory framework and we assume that firms spread around a circle. Our study assesses that spillovers between neighbors affect the probability of successful research for each of them. In particular, spillovers are the forces fuelling growth when, on the whole, firms turn out to be net receivers with respect to their neighbors.

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.

Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El present treball és un estudi de la personalitat humana, literària i filosòfica de Jaume Brossa així com un anàlisi del medi sociohistòric que li va tocar viure. El mètode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos òrgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, s’ha sondejat per dins de les seves línies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres d’atenció del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, l’estètica modernista en les seves parcel•les de música, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionària. L’estudi s’ha realitzat des d’un enfocament crític: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si més no, minimitzat en el seu abast intel•lectual. I, tal com es planteja al començament del treball, aquest consta d’una recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per què Jaume Brossa ha estat desacreditat.

Las relaciones de las teorías de Jung y el trabajo de Grotowski con sus actores

La finalidad del trabajo es demostrar que los objetivos que Grotowski pretendió en su trabajo con los actores en su primera época, ligada al teatro laboratorium, pueden ser contemplados desde el mapa conceptual de la psicología profunda o analítica creada por C.G. Jung. Este acercamiento, permite reimaginar este “proceso de autopenetración” que el creador polaco buscaba con sus actores desde esta visión psicológica concreta. Cabe afirmar, por tanto, que este trabajo actoral iba más allá de la dimensión escénica y era un método “terapéutico” de desarrollo de la personalidad del individuo-actor en su camino de transformación para llegar a ser lo que Grotowski denominó “actor santo”.

Réquiem por la muerte del yo artista

RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es un proyecto audiovisual en forma de performance sobre la música del compositor finlandés contemporáneo Einojuhani Rautavaara, los Requiem del poeta alemán Rainer Maria Rilke y la concepción filosófica del arte y su comercialidad del artista americano Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es mi sangre. Es mi compromiso. Trata sobre la dualidad entre el artista y la persona, y cómo esto afecta a nuestro arte. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es una operación de corazón. Es provocación; es sobre vomitar tu mente y estar sediento de futuro. Es comerte a ti mismo. Pero sobre todo, es mi concepción de arte: arte es todo aquello por lo que el creador esté dispuesto a morir.

Muerte en Venecia de Thomas Mann o la via plutarquea hacia Eros

En Muerte en Venecia Thomas Mann se refiere explícitamente al Simposio y al Fedro de Platón para explicar la relación entre Gustav von Aschenbach y Tadzio, pero oculta que su novela se inspira también en el Erótico de Plutarco. ¿Por qué? El objetivo de este artículo es justamente revelar las razones de este proceder. En efecto, Plutarco elogia el amor matrimonial en el Erótico y éste no es el camino que sigue Mann, pero, al mismo tiempo, el escritor alemán halla en el diálogo plutarqueo todo lo necesario para construir su historia de amor masculino y decide no prescindir de él.

Thomas Mann's Death in Venice or Plutarch's way towards Eros

In Death in Venice Thomas Mann refers explicitly to Plato's Symposium and Phaedrus in order to explain the relationship between Gustav von Aschenbach and Tadzio but he hides that his novel also depends on Plutarch's Eroticus. Why? The aim of this article is precisely to reveal the different reasons for such an attitude. Indeed, Plutarch speaks highly of conjugal love in his Eroticus and this way is not followed by Mann in Death in Venice but, at the same, the German writer finds in this Plutarch's philosophical dialogue all the necessary elements to build his story of masculine love and decides not to manage without it.

La mort a Venècia de Thomas Mann o la via plutarquea vers Eros

A Mort a Venècia Thomas Mann es refereix explícitament al Simposi i al Fedre de Plató per explicar la relació entre Gustav von Aschenbach i Tadzio, però amaga que la seva novel·la s'inspira també en l'Eròtic de Plutarc. Per què? L'objectiu d'aquest article és justament revelar les raons d'aquest capteniment. En efecte, Plutarc elogia l'amor matrimonial a l'Eròtic i aquest no és el camí que segueix Mann, però, alhora, l'escriptor alemany troba en el diàleg plutarqueu tot el que necessita per bastir la seva història d'amor masculí i decideix no prescindir-ne.