Estudi i revalorització dels paisatges culturals de l'alta muntanya pirinenca: la vall del Madriu (Andorra), patrimoni de la humanitat de la UNESCO

Estudi arqueològic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinació de l’ICAC. L’estudi s’insereix en la declaració de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques s’enfoquen des de l’Arqueologia del Paisatge, de manera diacrònica i pluridisciplinar, fent especial atenció a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueològiques treballades s’associen a activitats ramaderes, metal•lúrgiques i de carboneig. La recerca paleoecològica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueològics. L’any 2006, s’han analitzat a alta resolució temporal dues seqüencies palinològiques: l’estany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases d’explotació i antropització d’aquest espai altimontà, així com l’evolució del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp s’ha centrat en l’obtenció de mostres de pluja pol•línica referencial a la vall i en el sondatge de l’estany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueològics s’han centrat en l’excavació de sondejos de diagnòstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realització de prospeccions a les capçaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. S’han documentat estructures arqueològiques i s’han realitzat estudis antracològics dels sediments excavats en aquestes. S’ha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronològica dels espais de carboneig. S’han enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupació ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en època baixmedieval i moderna, així com un establiment metal·lúrgic d’època romana.

Depósitos litorales y variaciones del nivel del mar durante el Holoceno en la Costa Brava (NE de Catalunya)

Se describe un conjunto de depósitos litorales localizados en la Costa Brava, que aparecen unos pocos metros por encima y por debajo del nivel del mar actual. En base a su génesis se han agrupado en niveles de conglomerados de pie de acantilado, playas levantabas sincementar y playas sumergidas cementadas (beachrock). Su edad se ha establecido apartir de los fragmentos de cerámica que contienen y de dataciones absolutas de 14C. Estos depósitos permiten detectaroscilaciones recientes del nivel del mar que se enmarcan en los últimos estadios de la transgresión Flandriense

A radiochemical method for carbamoyl-phosphate synthetase I: application to rats fed a hyperproteic diet

A method for the measurement of carbamoyl-phosphate synthetase I activity in animal tissues has been developed using the livers of rats under normal and hyperproteic diets. The method is based on the incorporation of 14C-ammonium bicarbonate to carbamoyl-phosphate in the presence of ATP-Mg and N-acetyl-glutamate. The reaction is stopped by chilling, lowering the pH and adding ethanol. Excess bicarbonate is flushed out under a gentle stream of cold CO2. The only label remaining in the medium was that incorporated into carbamoyl-phosphate, since all 14C-CO2 from bicarbonate was eliminated. The method is rapid and requires only a low pressure supply of CO2 to remove the excess substrate. The reaction is linear up to 10 min using homogenate dilutions of 1:20 to 1:200 (w/v). Rat liver activity was in the range of 89±8 nkat/g. Hyperproteic diet resulted in a significant 1.4-fold increase. The design of the method allows for the processing of multiple samples at the same time, and incubation medium manipulation is unnecessary, since the plastic incubation vial and its contents are finally counted together.

A radiochemical method for carbamoyl-phosphate synthetase I: application to rats fed a hyperproteic diet

A method for the measurement of carbamoyl-phosphate synthetase I activity in animal tissues has been developed using the livers of rats under normal and hyperproteic diets. The method is based on the incorporation of 14C-ammonium bicarbonate to carbamoyl-phosphate in the presence of ATP-Mg and N-acetyl-glutamate. The reaction is stopped by chilling, lowering the pH and adding ethanol. Excess bicarbonate is flushed out under a gentle stream of cold CO2. The only label remaining in the medium was that incorporated into carbamoyl-phosphate, since all 14C-CO2 from bicarbonate was eliminated. The method is rapid and requires only a low pressure supply of CO2 to remove the excess substrate. The reaction is linear up to 10 min using homogenate dilutions of 1:20 to 1:200 (w/v). Rat liver activity was in the range of 89±8 nkat/g. Hyperproteic diet resulted in a significant 1.4-fold increase. The design of the method allows for the processing of multiple samples at the same time, and incubation medium manipulation is unnecessary, since the plastic incubation vial and its contents are finally counted together.

Dynamique du peuplement et activités agro-pastorales durant l’âge du Bronze dans les massifs du haut Champsaur et de l’Argentiérois

Des programmes de recherche pluridisciplinaires sur l’occupation du sol et le pastoralisme de la Préhistoire au Moyen Âge dans le sud du massif alpin sont menés, depuis 1998, sur les massifs du Haut Champsaur, de Freissinières et de l’Argentièrois (Hautes-Alpes). Des dix phases d’occupation et d'activité agropastorale mises en évidence (prospections pédestres et fouilles), entre 1600 et 2700 m d’altitude, trois se distinguent: la fin du Néolithique, l’âge du Bronze et la période médiévale. Au travers des premières données archéologiques et environnementales, cet article présente, depuis le milieu du IIIe millénaire au début du Ier millénaire, les grandes caractéristiques de l’occupation du sol mais aussi l’originalité et l’importance de l’activité humaine dans cette zone alpine. La fin du Néolithique et l’âge du Bronze correspondent à une multiplication des gisements archéologiques marquant de façon évidente une rupture dans la gestion de l'espace montagnard. Les paysages sont largement façonnés par les activités humaines et l’entretien des terres cultivées, des prairies et des alpages, paraît continu. À la lumière des données de terrain, l’une des évolutions qui apparaît sur les sites d’altitude durant cette période concerne l’apparition de structures pastorales bâties entre 2 067 et 2 303 m d’altitude (datation 14C).