Repensar l’autoria de les Regles

Text de la conferència que va pronunciar l’autora a propòsit de l’autoria de les Regles, obra del segle XV. Els noms que es barallen com a possibles autors són els de Pere Miquel Carbonell, Jeroni Pau i Bernat Fenollar

A method for extracting semantic information from on-line art music discussion forums

In this paper a method for extracting semantic informationfrom online music discussion forums is proposed. The semantic relations are inferred from the co-occurrence of musical concepts in forum posts, using network analysis. The method starts by defining a dictionary of common music terms in an art music tradition. Then, it creates a complex network representation of the online forum by matchingsuch dictionary against the forum posts. Once the complex network is built we can study different network measures, including node relevance, node co-occurrence andterm relations via semantically connecting words. Moreover, we can detect communities of concepts inside the forum posts. The rationale is that some music terms are more related to each other than to other terms. All in all, this methodology allows us to obtain meaningful and relevantinformation from forum discussions.

Characterization of intonation in Karṇāṭaka music by parametrizing context-based Svara Distributions

Intonation is a fundamental music concept that has a special relevance in Indian art music. It is characteristic of the rāga and intrinsic to the musical expression of the performer. Describing intonation is of importance to several information retrieval tasks like the development of rāga and artist similarity measures. In our previous work, we proposed a compact representation of intonation based on the parametrization of the pitch histogram of a performance and demonstrated the usefulness of this representation through an explorative rāga recognition task in which we classified 42 vocal performances belonging to 3 rāgas using parameters of a single svara. In this paper, we extend this representation to employ context-based svara distributions, which are obtained with a different approach to find the pitches belonging to each svara. We quantitatively compare this method to our previous one, discuss the advantages, and the necessary melodic analysis to be carried out in future.

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

Relació entre la lateralitat i els aprenentatges escolars

Hi ha molts autors que relacionen els problemes d’aprenentatge d’un nen amb la seva lateralitat, i que atribueixen a la lateralitat contrariada, creuada o no definida els problemes en l’adquisició, entre altres, d’habilitats lectoescriptores. En aquest treball hem passat un test de lateralitat a 170 nens d’entre 6 i 7 anys (primer i segon de primària) amb proves de membre superior, membre inferior i ull, igual com de discriminació de dreta-esquerra i d’orientació espacial. Alhora, els professors tutors han valorat diversos ítems de l’aprenentatge escolar dels nens, amb qüestions sobre la seva comprensió lectora, el seu raonament matemàtic i la seva atenció a classe, entre d’altres. Segons els nostres resultats, els nens amb lateralitat homogènia destra són els que obtenen millors valoracions a tots els ítems d’aprenentatge respecte als homogenis esquerrans, els creuats i els no confirmats; els pocs casos que tenim d’homogenis esquerrans (un 3 % de la mostra) són els que tenen pitjors valoracions. A més a més, els nens que discriminen entre dreta i esquerra també tenen millors aprenentatges que no pas els que no ho fan; també s’orienten bé en l’espai en relació als que s’orienten malament.

Relación entre la lateralidad y los aprendizajes escolares

Muchos son los autores que relacionan los problemas de aprendizaje de un niño con su lateralidad, achacando a la lateralidad contrariada, cruzada o no definida los problemas en la adquisición, entre otras, de habilidades lecto-escritoras. En el presente trabajo hemos pasado un test de lateralidad a 170 niños de entre 6 y 7 años (primero y segundo de primaria) con pruebas de miembro superior, miembro inferior y ojo, así como de discriminación de derecha-izquierda y de orientación espacial. A su vez, los profesores tutores han valorado varios ítems del aprendizaje escolar de los niños, con cuestiones sobre su comprensión lectora, su razonamiento matemático y su atención en clase, entre otras. Según nuestros resultados, los niños con lateralidad homogénea diestra son los que obtienen mejores valoraciones en todos los ítems de aprendizaje con respecto a los homogéneos zurdos, los cruzados y los no confirmados, siendo los pocos casos que tenemos de homogéneos zurdos (un 3% de la muestra) los que tienen peores valoraciones. Además, los niños que discriminan entre derecha e izquierda también tienen mejor sus aprendizajes con respecto a los que no lo hacen, así como los que se orientan bien en el espacio con respecto a los que se orientan mal.

Fama y verdad en la épica quinientista española. El virgilianismo político y la tradición castellana del siglo xv

Fame and truth in Spanish XVth century epic. !e political vergilianism and the castilian tradition of the XVth century. The starting premise of this essay is that the Spanish Golden Age epic must be read from a historical perspective that takes into account the Hispanic literary tradition ofthe XVth century. In particular, it argues that epic should be approached from a theoretical perspective that explores its relationship with history in order to illuminate the diferences between Italian and Spanish epic theory and practice in the XVth century. The relationship between the discourses of epic and history can be explained through the imitation of the Vergilian model, specifically the Aeneid´s ideological representation of empire. However, it is also necessary to consider theoretical aspects in the light of the diferent uses of classical literature by Italian humanists and Castilian writers of the XV th century. Thus, its primary thesis is that although XVI th century Spanish epic shares the general principles of the Western Epic tradition, it should be approached from a specifically perspective Hispanic, in the light of the «political vergilianism» already enshrined in authors like Enrique de Villena and Juan de Mena, which is essential to appreciate how epic genre serves as memory for the present