Classical motions from pseudoclassical spin-1/2 particle models

The classical trajectory and spin precessions of Bargmann, Michel, and Telegdi are deduced from a pseudoclassical model of a relativistic spin-(1/2) particle. The corresponding deduction from a non- relativistic model is also given.

A review of the Tripterygion tripteronotus (Risso, 1810) complex, with a description of a new species from the Mediterranean Sea (Teleostei: Tripterygiidae)

We compared specimens of Tripterygion tripteronotus from 52 localities of the Mediterranean Sea and adjacent waters, using four gene sequences (12S rRNA, tRNA-valine, 16S rRNA and COI) and morphological characters. Two well-differentiated clades with a mean genetic divergence of 6.89±0.73% were found with molecular data, indicating the existence of two different species. These two species have disjunctive geographic distribution areas without any molecular hybrid populations. Subtle but diagnostic morphological differences were also present between the two species. T. tripteronotus is restricted to the northern Mediterranean basin, from the NE coast of Spain to Greece and Turkey, including the islands of Malta and Cyprus. T. tartessicum n. sp. is geographically distributed along the southern coast of Spain, from Cape of La Nao to the Gulf of Cadiz, the Balearic Islands and northern Africa, from Morocco to Tunisia. According to molecular data, these two species could have diverged during the Pliocene glaciations 2.7-3.6 Mya.

Molecular tracking of coagulase-negative staphylococcal isolates from catheter-related infections

Three molecular typing methods (pulsed-field electrophoresis, localization of the mecA gene, and probing the vicinity of mec) have been used for the characterization of 40 catheter-related isolates of coagulase-negative staphylococci (CNS) in 14 patients admitted to the same hospital. The 40 isolates yielded 14 different SmaI banding patterns and corresponding unique localizations of mecA, each associated with a unique ClaI mecA polymorph. In 6 of the 14 patients the contaminated skin at the catheter entry site was the source of 4 local infections and 2 cases of bacteremia. A contaminated hub was the origin of 2 local infections and 4 cases of bacteremia in 6 more patients. The remaining 2 patients had positive cultures from both skin and catheter hub. In each bacteremic patient, the CNS recovered from catheter-related sites (tip, skin, and/or hub) and the CNS recovered from blood were identical, but each of these matching isolates was unique to the particular patient, indicating a low rate of cross-infection from patient to patient. Although classical methods for typing CNS (e.g., biotype and antibiotype) are readily available for most hospital laboratories, they have limitations concerning reproducibility and discriminatory power. Molecular epidemiologic techniques can provide powerful support to traditional techniques in determining the etiologic role of CNS in the disease process

Long-term functional improvements in the 2-year treatment of schizophrenia outpatients with olanzapine long-acting injection

BACKGROUND: Little is known about the long-term changes in the functioning of schizophrenia patients receiving maintenance therapy with olanzapine long-acting injection (LAI), and whether observed changes differ from those seen with oral olanzapine. METHODS: This study describes changes in the levels of functioning among outpatients with schizophrenia treated with olanzapine-LAI compared with oral olanzapine over 2 years. This was a secondary analysis of data from a multicenter, randomized, open-label, 2-year study comparing the long-term treatment effectiveness of monthly olanzapine-LAI (405 mg/4 weeks; n=264) with daily oral olanzapine (10 mg/day; n=260). Levels of functioning were assessed with the Heinrichs-Carpenter Quality of Life Scale. Functional status was also classified as 'good', 'moderate', or 'poor', using a previous data-driven approach. Changes in functional levels were assessed with McNemar's test and comparisons between olanzapine-LAI and oral olanzapine employed the Student's t-test. RESULTS: Over the 2-year study, the patients treated with olanzapine-LAI improved their level of functioning (per Quality of Life total score) from 64.0-70.8 (P<0.001). Patients on oral olanzapine also increased their level of functioning from 62.1-70.1 (P<0.001). At baseline, 19.2% of the olanzapine-LAI-treated patients had a 'good' level of functioning, which increased to 27.5% (P<0.05). The figures for oral olanzapine were 14.2% and 24.5%, respectively (P<0.001). Results did not significantly differ between olanzapine-LAI and oral olanzapine. CONCLUSION: In this 2-year, open-label, randomized study of olanzapine-LAI, outpatients with schizophrenia maintained or improved their favorable baseline level of functioning over time. Results did not significantly differ between olanzapine-LAI and oral olanzapine.

Characterisation of neutron spectra in mixed high energy fields in lineal accelerators: response functions validation

Actualment, la resposta de la majoria d’instrumentació operacional i dels dosímetres personals utilitzats en radioprotecció per a la dosimetria neutrònica és altament dependent de l’energia dels espectres neutrònics a analitzar, especialment amb camps neutrònics amb una important component intermitja. En conseqüència, la interpretació de les lectures d’aquests aparells es complicada si no es té un coneixement previ de la distribució espectral de la fluència neutrònica en els punts d’interès. El Grup de Física de les Radiacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (GFR-UAB) ha desenvolupat en els últims anys un espectròmetre de neutrons basat en un Sistema d’Esferes Bonner (BSS) amb un contador proporcional d’3He com a detector actiu. Els principals avantatges dels espectròmetres de neutrons per BSS són: la seva resposta isotròpica, la possibilitat de discriminar la component neutrònica de la gamma en camps mixtos, i la seva alta sensibilitat neutrònica als nivells de dosi analitzats. Amb aquestes característiques, els espectròmetres neutrònics per BSS compleixen amb els estándards de les últimes recomanacions de la ICRP i poden ser utilitzats també en el camp de la dosimetria neutrònica per a la mesura de dosis en el rang d’energia que va dels tèrmics fins als 20 MeV, en nou ordres de magnitud. En el marc de la col•laboració entre el GFR - UAB i el Laboratorio Nazionale di Frascati – Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (LNF-INFN), ha tingut lloc una experiència comparativa d’espectrometria per BSS amb els feixos quasi monoenergètics de 2.5 MeV i 14 MeV del Fast Neutron Generator de l’ENEA. En l’exercici s’ha determinat l’espectre neutrònic a diferents distàncies del blanc de l’accelerador, aprofitant el codi FRUIT recentment desenvolupat pel grup LNF. Els resultats obtinguts mostren una bona coherència entre els dos espectròmetres i les dades mesurades i simulades.

Origen i diversificació de les comunitats de rèptils dels deserts del Nord d’Àfrica i Aràbia: els paràsits com a eines filogenètiques

Els deserts constitueixen aproximadament un terç de la superfície terrestre i estan caracteritzats per la seva aridesa extrema. Els Sàhara, la zona àrida més gran del Nord d’Àfrica és, amb diferencia, el desert més gran del mon. Ocupa una extensió de més de 9 milions de kilòmetres quadrats, expandint-se 5500 km a través del nord d’Àfrica, des de l’oceà Atlàntic fins el mar Roig. El desert d’Aràbia es troba a l’est del Sàhara i és aproximadament una octava part més petit. Tot i el seu clima tan extrem, les flores i faunes dels deserts acostumen a ser relativament riques, el que fa que ens preguntem com aquestes biotes han estat adquirides i com es mantenen. En aquest projecte utilitzem els rèptils com a model d’estudi, un dels habitants més comuns dels deserts. El propòsit d’aquest projecte era utilitzar filogènies moleculars de diversos taxons de rèptils dels deserts del nord d’Àfrica i Aràbia per respondre Quan i Com els deserts han adquirit la seva fauna de rèptils endèmica (origen i diversificació), i de quina manera aquestes faunes s’han mantingut fins ara (adaptació). Però més enllà de les dades morfològiques i les eines de filogènia molecular, els paràsits representen una alternativa excitant i innovadora dins del camp de la biologia evolutiva. En aquest sentit, aquest projecte de beca proposava anar més lluny i utilitzar els paràsits com a eina (biological tags) per millor entendre l’historia evolutiva dels seus hostes en base a una aproximació biogeogràfica i co-evolutiva. Els objectius durant aquest primer any de projecte han sigut: 1) Estudiar l’origen i diversificació de la fauna de rèptils endèmica dels deserts del Sàhara i Aràbia, 2) caracteritzar la comunitat d’ecto- haemoparàsits de les espècies d’estudi, 3) posar a punt un estudi comparatiu de la filogeografia i estructuració genètica d’hostes i paràsits.